Trump, el golf de Mèxic i uns pronoms com un toro

En anglès existeix l’expressió “The devil is in the details” (el diable es troba en els detalls) i el diable, en aquest cas, és Donald Trump, que des del punt de vista comunicatiu està complicant amb mil foteses –o sigui, detalls; o per acabar-ho de dir clar, imbecil·litats– la tasca dels professionals de la informació. Fa setmanes transcendia que Associated Press quedava exclosa de convocatòries i acreditacions perquè havia gosat seguir anomenant golf de Mèxic a allò que la majoria dels seus clients coneixen com a golf de Mèxic, per molt que Trump, als Estats Units, l’hagi rebatejat com a golf d’Amèrica. Els jutges hi han posat seny i han obligat la Casa Blanca a restituir la presència de la prestigiosa agència de notícies. Però si una cosa sap fer bé el quimèric inquilí de la Casa Blanca és tapar una derrota amb una altra agressió, i l’última seva, de nou en el terreny de les collonades, consisteix a obligar els seus responsables de premsa a discriminar les peticions d’informació dels que, en la seva signatura, expressen els pronoms pels quals voldrien que la gent se’ls adrecés. En un correu enviat a The Independent s’argumentava això: “A un reporter que escull posar els seus pronoms d’elecció a la seva biografia clarament no li importa la realitat biològica o la veritat i, per tant, no s’hi pot confiar perquè escrigui un article honest”. En alguna masmorra de Hogwarts, J.K. Rowling deu estar aplaudint amb les orelles.

La qüestió dels pronoms no va de realitats biològiques, sinó d’identitat. No va de sexe i genitals, sinó de gènere social. I, sobretot, la Casa Blanca oblida que el dret a la informació no és tan dels periodistes com dels ciutadans: ells són els que han de decidir en quins mitjans confien. Però Trump sap que, detall a detall, aconsegueix mantenir viva la seva odiosa màquina del soroll.