Si trobes Twitter hostil és perquè vols
Manual d’autodefensa contra els excessos de la xarxa social d’Elon Musk
BarcelonaQuan X encara es deia Twitter i els tuits no podien tenir més de 140 caràcters, de tant en tant algun personatge popular anunciava amb grans escarafalls que marxava de la plataforma i explicava que ja en tenia prou del suposat assetjament que patia per part d’altres usuaris, en forma d’insults o comentaris que no volia llegir. Sovint hi acabava tornant de manera discreta, perquè trobava a faltar la resta de coses, però el posicionament públic ja estava fet.
Des que el multimilionari Elon Musk va comprar Twitter –avui fa exactament dos anys– i li va canviar el nom, aquesta tendència de fugir-ne i explicar-ho s’ha accentuat. Cada cop és més habitual que polítics o artistes anunciïn que abandonen X perquè ja no s’hi troba còmode. Un exemple recent: Jaume Collboni, l’alcalde de Barcelona, seguint l’exemple de la seva predecessora en el càrrec, Ada Colau.
En realitat, tot i que és comprensible, aquesta mena de reacció és exagerada i del tot innecessària. En l’era de Musk, el contingut que veiem a X pot semblar més agressiu i radicalitzat que abans. Però la xarxa també disposa de moltes opcions de configuració que permeten fer força plàcida l’experiència d’ús. Tot seguit en repassem les principals.
Què és X (i què no és)
L’error principal de molts trànsfugues de X és l’excés d’expectatives. La plataforma era i continua sent una mena de plaça pública digital en què té lloc bona part de l’activitat política, social, econòmica i informativa del món occidental. Però no és –ni mai ha sigut– un bon lloc per dialogar: tots els qui hi publiquem ens hem desesperat algun cop quan en la resposta número 27 a un tuit nostre, algú massa mandrós per llegir els missatges anteriors de la cronologia ens torna a interpel·lar sobre algun aspecte que ja havíem aclarit en la resposta número dos. Aquesta fragmentació anul·la qualsevol voluntat de mantenir converses coherents.
X, com abans Twitter, serveix bàsicament per fer arribar el teu contingut –informació, opinió, intoxicació– a l’audiència que hi pugui tenir interès. Això determina dos perfils d’usuari molt clars: els poquíssims que hi publiquen i la immensa majoria que hi entren per llegir i, en el millor dels casos, hi interactuen d’alguna manera. Per al primer grup, l’actual X és menys còmode que el Twitter d’abans, perquè si vols aconseguir difusió entre els usuaris que encara no et coneixen, no tens més remei que transformar el teu tuit en un anunci –pagant la tarifa publicitària vigent– o bé abonar-te a alguna de les modalitats de pagament que diuen que incrementen la visibilitat del teu contingut: és el negoci, amics.
Les tres claus d’un X menys crispat
En canvi, el segon grup disposa de tres eines per tenir un X amb menys odi, intolerància i mentides, i el millor és que totes tres són gratuïtes: triar bé a qui segueixes, evitar l’algoritme i configurar el teu perfil de manera molt restrictiva.
La primera clau consisteix en l’ús racional de la funció més bàsica de X: la decisió sobre quins usuaris seguim. Al començament és fàcil deixar-se portar per l’entusiasme i seguir gent de manera indiscriminada, però convé anar esporgant la nostra llista d’usuaris seguits, esborrar els que no són actius, els que s’han radicalitzat o els que ja no publiquen coses interessants. No només tindrem una cronologia més neta, sinó que també evitarem indicar-li a X uns interessos que ja no tenim. Naturalment, no cal seguir només usuaris amb qui siguis afí: és saludable conèixer altres opinions.
La segona clau és una derivada de la primera, però a diferència d’aquesta, potser no és tan evident, tal com demostra que menys d’un 5% dels usuaris de X la fem servir. Es tracta d’evitar l’algoritme que determina quins tuits veiem en la nostra cronologia. Per interessos comercials, aquest algoritme dona més pes al contingut més polèmic per afavorir el temps de permanència de l’usuari a la plataforma i exposar-lo, així, a més anuncis. Si accepteu aquesta cronologia algorítmica, que és la que X activa per omissió, entre els tuits dels vostres seguits en veureu també d’usuaris que no seguiu, i que X us mostra per provocar-vos alguna reacció, com més irada millor.
Afortunadament, teniu l’antídot a l’abast del dit: a dalt de tot de la vostra cronologia hi ha dues pestanyes: Per a tu, que és l’opció algorítmica que prefereix X, i Seguits, que només us mostra els tuits que han publicat els usuaris que heu decidit seguir. Triar aquesta segona pestanya és la manera més senzilla de pacificar la vostra experiència a X. En general, la plataforma recorda quina de les dues pestanyes heu triat, però en alguns casos insisteix a tornar-vos a la cronologia algorítmica; recomano experimentar alternant les aplicacions nadiues i l’aplicació web, i fins i tot esborrar les galetes del navegador. Tingueu present que evitar la cronologia algorítmica no us estalviarà els anuncis: per no veure’n haureu d’abonar-vos al més car dels tres modes prèmium.
Per cert, la mateixa opció d’evitar l’algoritme també existeix –convenientment amagada perquè costi trobar-la– en altres xarxes socials manipuladores, com Instagram.
Finalment, la tercera de les claus per gaudir d’un X més saludable és assumir que altra gent ens poden dir el que vulguin –trobo molt perillós deixar la censura de contingut en mans de les plataformes–, però, com a la vida, nosaltres no tenim cap obligació d’escoltar-ho, i molt menys de respondre-hi. A la pràctica, això es tradueix en blocar sense manies els usuaris que ens resultin molestos, o encara millor, silenciar-los, cosa que encara els fa més ràbia perquè no són conscients que ja no els llegim. Val a dir que X acaba de modificar el funcionament del blocatge d’usuaris, que ara poden continuar llegint-nos però no interactuar. A la pràctica, l’efecte no ha canviat: menys soroll a la nostra cronologia.
Encara més útil és silenciar la majoria dels avisos que algú ens ha interpel·lat. A Configuració > Notificacions > Filtres > Notificacions silenciades jo les tinc desactivades totes menys les dels usuaris que segueixo. En canvi, no vull que X m’avisi sobre res que em digui algú que ni tan sols ha tingut el detall de seguir-me. Aquí també es poden silenciar els perfils dubtosos, com els que solen fer servir les campanyes d’assetjament.
Les desercions empobreixen la plataforma
Amb aquestes accions tan senzilles per endreçar la nostra cronologia, X torna a ser una xarxa social perfectament funcional. Naturalment, sempre hi haurà qui justifiqui marxar-ne per la propietat d’Elon Musk, un individu tan genial tècnicament –ha revolucionat les indústries de l’automoció, l’astronàutica i les telecomunicacions– com sospitós socialment. És veritat que controlant l’algoritme pot manipular l’opinió pública, o més exactament la del públic que es deixa manipular. Però tampoc és que tots els propietaris d’altres xarxes socials o dels mitjans de comunicació convencionals siguin pas germanetes de la caritat interessades en el benestar de la societat.
L’autèntic problema de X és que les desercions –per motius equivocats, insisteixo– l’estan empobrint. Quan un personatge públic, un mitjà de comunicació o una institució deixen de publicar a X, aquesta em resulta menys útil i se m’ha complicat la feina informativa, perquè hi ha fonts que ara he d’anar a buscar en altres llocs, com Mastodon, butlletins per correu electrònic o les fonts RSS dels seus mitjans o blogs.