Tretze dies per endinsar-se en el vessant més humà de Companys

BarcelonaLa mirada trista de Lluís Companys observa com se li acosta la mort. Empresonat al castell de Montjuïc, el president de la Generalitat va viure els seus últims dies atrapat entre la posada en escena d’un judici militar i la certesa que el seu destí estava fixat abans de la sentència. 75 anys després de la seva mort, la pel·lícula 13 dies d’octubre recrea aquestes últimes vivències des d’un punt de vista que travessa el mite per centrar-se en el vessant més personal de Companys, interpretat per Carles Martínez. Malgrat que Companys va morir el 15 d’octubre, TV3 avança l’homenatge al president i estrenarà la pel·lícula demà a les deu de la nit.

El fim, que adopta un format de TV movie, entra a la cel·la de Montjuïc i retrata la relació entre el líder d’ERC i l’advocat encarregat de defensar-lo, Ramón de Colubí (Òscar Muñoz). La suspicàcia i el recel inicials entre els dos evolucionen cap a un vincle molt més íntim. Precisament, aquesta connexió és un dels eixos de la pel·lícula, que també s’endinsa en una crua reflexió sobre la manera com Companys va enfrontar-se a la mort. “Hem volgut traslladar la serenitat, la noblesa i la pau amb què el president va encarar els últims moments de la seva vida”, explica el director del film, Carlos Marques-Marcet. El cineasta, que també va dirigir la pel·lícula 10.000 km, assegura que la seva intenció era allunyar-se de les connotacions polítiques per plasmar “la proximitat amb la mort com una qüestió universal i atemporal”. Les converses entre el president i l’advocat també serveixen per plantejar una paradoxa que persegueix els militars franquistes: la voluntat dels alts càrrecs del règim és condemnar Companys a mort, però si ho fan el convertiran en un màrtir i, per tant, en un símbol per a Catalunya i les democràcies europees.

El Lluís Companys de 13 dies d’octubre és un home tenaç que, malgrat les circumstàncies, en cap moment renega de les seves conviccions. “Porta l’empremta dels grans ideals del segle XIX, però desembarca en un món de totalitarismes. Com que no vol baixar del burro i renunciar a allò en què creu, es converteix en una persona políticament incorrecta”, explica Martínez, que defineix el seu personatge com “un romàntic”. Per a l’actor, encarnar Companys ha representat “donar carn i sang a un evangeli” amb el repte d’aconseguir que, a través de la pel·lícula, “es pugui ensumar el gran gest d’una persona amb un destí històric”.

A l’òrbita del president s’hi situen les seves germanes Ramona (Clara Segura) i Neus (Cesca Piñón), mentre que Antonio Dechent fa del capital general Luís Orgaz, María Rodríguez interpreta la dona de Colubí i Josean Bengoetxea es posa a la pell del fiscal del judici. Per reforçar la versemblança del film, algunes escenes s’han rodat en espais reals de la història com el mateix castell de Montjuïc, el Palau de la Generalitat i la Capitania General de Catalunya. Coproduït per Batabat, Televisió de Catalunya (TVC) i Lastor Media, el film ha comptat amb l’assessorament artístic del dramaturg Oriol Broggi. Tot i que la pel·lícula posa el focus en la cara més íntima de Companys, també vol exercir de “testimoni audiovisual”, subratlla el director de TVC, Eugeni Sallent, que destaca que 13 dies d’octubre té la funció de “reivindicar un fet històric i insòlit: l’afusellament d’un president escollit democràticament a Catalunya”.