Tres idees sobre el futur del periodisme des de Perusa

La ciutat italiana de Perusa ha acollit aquesta setmana el Festival Internacional de Periodisme, i de la colla d’intervencions que destaca el Reuters Institute en el seu informe em quedo amb aquestes tres experiències, que marquen camins.

La primera, un projecte d’IA avortat al New York Times. L’objectiu era ensenyar l’algoritme a escriure petits sumaris d’un directe informatiu per anar-los disparant a les xarxes i altres finestres. Però la feina de revisar els errors acabava sent més onerosa que escriure directament aquestes entrades breus. I, a més, tot i que la presa de decisions mostrava un criteri bo, encara era massa impredictible per córrer el risc. La clau? La IA pateix per entendre la noció de context.

La segona és del Svenska Dagbladet. Aquest diari suec va muntar fa un any i mig un projecte separat del diari que volia lluitar contra la gent que es desconnecta de les notícies per aclaparament. El servei ofereix un nivell moderat d’articles i té un filtre que, si s’activa, només mostra peces de caràcter constructiu. Té ja 50.000 usuaris, la majoria dels quals abans no seguien el diari comme il faut. Sembla una bona manera de convertir en porosa la frontera entre els addictes a la informació i els que passen per saturació.

I la tercera, des del Paraguai, la va llançar la directora d’El Surtidor. Segons va explicar, han enfocat la redacció a treballar amb l’impacte com a mesura fonamental de la seva producció. Aquesta aproximació motiva els periodistes, diu, perquè els fa sentir actors de l’ecosistema. I, al final, per aconseguir impacte, cal arribar a les audiències, de manera que el resultat segueix sent compatible amb aprofitar la part bona dels algoritmes per maximitzar el tràfic i descartar la que fa més nosa, com la banalitat o el pescacliquisme.