En la nova tendència dels retorns mediàtics, La 2 de TVE ha recuperat un dels programes històrics de la cadena: Cifras y letras. El format és un dels més antics de la televisió: el 1965 es va estrenar quinzenalment a França, els diumenges al migdia, sota el nom de Le mot le plus long. A partir del 1972 ja va adoptar el títol que el va fer famós i va integrar Le mot le plus long com la primera prova d’aquest concurs, que es va convertir en diari.
A Espanya, Cifras y letras es va estrenar el 1991 amb l’Elisenda Roca de presentadora i es va mantenir cinc anys en antena. A Catalunya, també va tenir la seva versió en desconnexió per al circuit català. Ara, en aquesta nova etapa, Aitor Albizua ha assumit el rol de presentador amb dos experts: Elena Herraiz com a especialista en lletres i David Calle en el domini de les xifres.
El títol no enganya en la dinàmica i els antics espectadors segur que la recorden. Són proves on els concursants se les han d’enginyar per combinar lletres amb l’objectiu de construir paraules o operar amb els números fins a aconseguir una xifra exacta.
Cifras y letras, que s’emet cada dia a dos quarts de deu del vespre, és un concurs divertit i addictiu. A més, estimula la nostàlgia, perquè a algunes generacions ens connecta amb una altra època televisiva més analògica, una on les xifres les agafava Elisenda Roca a l’atzar d’un faristol i les enganxava en un taulell. Després, per comprovar els càlculs matemàtics, ho feien amb un retolador en una pissarra. I, en cas de clavar la xifra, se sentia un “Guauuuuu!” molt suggeridor. Amb les lletres, els concursants demanaven vocals o consonants mentre la presentadora recollia les làmines de plàstic que les amagaven i, després, les encaixava en un taulell amb una celeritat sorprenent. Eren temps en què els mestres experts tenien el diccionari a la taula. En alguna ocasió fins i tot semblava que competissin per passar les pàgines i veure qui trobava la paraula més ràpidament.
Els temps han canviat. Amb la tecnologia, les lletres i les operacions matemàtiques apareixen en pantalla i el sistema de contrastar solucions i donar definicions de paraules funciona a l’instant.
El millor de Cifras y letras no és només que juguis des de casa, sinó que gairebé t’obliga a agafar paper i llapis per competir des del sofà. Les proves esdevenen una gimnàstica mental molt entretinguda en què l’espectador pot experimentar un progrés amb la pràctica diària. Potser a l’hora de comprovar paraules resultants de la combinatòria de lletres, l’experta podria donar més opcions per exemplificar les possibilitats del joc. La ronda final que dona opció al pot del programa és molt difícil. Però és una dinàmica assequible que provoca fascinació quan els concursants tenen un do especial per resoldre les proves. Potser la televisió vintage és una bona idea perquè fem tots un fugaç viatge al passat: que tothom deixi el mòbil una estona i torni a la pantalla compartida de tota la vida, la tele de casa. És un bon repte familiar per després de sopar.
