El tòpic que diu que la política no interessa a les dones

Amb la pandèmia de baixada, el feminisme va poder exhibir la seva força amb manifestacions multitudinàries que clamaven per tota la feina que encara està per fer. "Un altre 8-M d'èxit", titulava El Periódico. "La veu feminista torna amb força al carrer", s'hi sumava La Vanguardia. I tants d'altres. Però hi havia dos barrufets rondinaires. El Mundo i La Razón, que titulaven "La divisió del feminisme desllueix les marxes del 8-M" i "Podem aconsegueix dividir el feminisme en la marxa del 8-M", respectivament. Es referien, suposo, al fet que a Madrid –quilòmetre zero de l'Univers– hi havia convocades dues manifestacions diferents. Ja fa temps que es parla de feminismes, en plural. I enlloc està escrit que un debat intern –sobre la prostitució, sobre les dones trans– desllueixi. Bé podríem pensar, per exemple, que l'enriqueix. O que el fa més inclusiu.

El cas ens parla d'aquesta passió devoradora de la caverna per triturar-ho tot amb la piconadora de la (baixa) política. La qual cosa em permet esmentar un estudi de la UPF a càrrec de Tània Verge (en qualitat de catedràtica d'aquesta universitat) i Raül Tormos (com a investigador del CEO) segons el qual els resultats de les enquestes sobre l'interès de les dones en la política canvien depenent de com es formulen les preguntes. Si en comptes de demanar sobre la política en general, que porta connotada socialment i històrica una càrrega de masculinitat, es pregunta per temes polítics concrets, el percentatge de dones que s'hi declaren interessades augmenta notablement. Jordi Muñoz, director del centre d'estudis de la Generalitat, ha explicat que canviarà la formulació d'aquestes preguntes. És una bona notícia. Sempre que no es busqui crear un biaix en sentit contrari: les enquestes ens han de permetre conèixer la realitat, no pas conformar-la al nostre gust. Per afinat que el tinguem.