TNT emetrà la pertorbadora 'Black mirror'
BARCELONAUna de les sèries més trencadores de la televisió ja té comprador espanyol: el canal TNT ha anunciat que emetrà Black mirror a l'abril. Amb només tres episodis en aquesta primera temporada, emesa al Channel 4, n'han tingut prou per generar debat al Regne Unit. Els tres episodis són independents l'un de l'altre i no comparteixen ni tan sols repartiment. Però la premissa és comuna: en un futur immediat, un petit canvi ha alterat tot l'equilibri social.
El més polèmic va ser el primer capítol, en què un primer ministre britànic de ficció s'enfronta a un dilema: un grup terrorista ha segrestat una princesa de la casa reial i li exigeix com a rescat que mantingui relacions sexuals amb un porc en prime time , a la televisió nacional. El punt de partida és un pretext per analitzar críticament l'abast dels mitjans de masses, el poder de la imatge com a element decisiu en el curs de la història i els canvis en la comunicació que es deuen a l'aparició de les últimes tecnologies. De fet, el mirall negre a què es refereix el títol de la sèrie és el de les múltiples pantalles que acaparen l'atenció de l'home contemporani, ja siguin de televisió, ordinador, tauleta o mòbil.
El segon capítol parodia els xous d'entreteniment i presenta una societat en què l'enginyeria social ha triomfat. Tothom fa exercici en bicicleta i vesteix els mateixos vestits de color gris. Els obesos són considerats ciutadans de segona. A mig camí entre la sàtira social i el malson d' Un món feliç , d'Aldous Huxley, aquest episodi qüestiona els talent shows , en què aspirants a cantant posen en joc el seu sentit del ridícul a canvi d'una oportunitat.
El tercer i últim episodi també té elements de ciència-ficció. En el món alternatiu que presenta, tothom té un implant al darrere de l'orella que enregistra qualsevol cosa que fan, senten o veuen. Això permet visualitzar, després, les memòries de cadascú, en públic o en privat.
Un periodista àcid
Black mirror és una creació de Charlie Brooker, un periodista anglès que s'ha especialitzat en un humor salvatge i d'amarga crítica social. Ha estat també presentador televisiu i columnista al diari The Guardian . Però la fama internacional li va arribar amb la sèrie Dead set (estrenada a Espanya com a Muerte en directo per Canal +). Es tractava de cinc episodis que reproduïen connexions en una casa de l'estil de Gran Hermano . Els capítols es van emetre consecutivament, un cada dia, i mostraven de manera hiperrealista com uns zombis colonitzaven aquell entorn. L'aparició dels no morts era un pretext per criticar el tractament televisiu dels programes de telerealitat.
El realisme de Dead set l'accentuava el fet que molts concursants del Big brother real hi van fer cameos.