Dijous, el Telenotícies migdia va tenir l’encert de fer una notícia per explicar als espectadors l’odissea que molts usuaris de la Renfe estan vivint a l’hora d’agafar el tren aquests dies, arran del robatori de coure a Montcada i Reixac. La periodista Núria Bacardit i l’operador d’imatge Ferran Prat pujaven al tren de la línia R3. La història començava a dos quarts de set del matí a l’estació de Vic per anar fins a Barcelona. El fil conductor era Montse Ayats, de la plataforma Perquè no ens fotin el tren. No es deia a la notícia, però Ayats és també la coordinadora del pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya. Aquesta vegada, però, li tocava exercir d’usuària afectada i tipa dels problemes de la Renfe perquè, malauradament, massa sovint el que és urgent passa per davant del que és important. La notícia no només tenia en compte el temps del recorregut, sinó que mostrava altres aspectes significatius del viatge. Es mostraven els pocs passatgers que hi havia al tren. I és que els problemes han dissuadit la gent d’agafar aquest transport. També el paisatge des de la finestra. A més, Bacardit subratllava que els usuaris aquell matí estaven alleujats perquè no plovia, un altre element que acostuma a incrementar les avaries. I també es mostrava, a manera d’indirecta, l’autopista embussada aprofitant que el tren la creuava per sobre.
Bacardit parlava amb altres passatgers. Un d’ells era Segimon Barnoles, que havia d’anar fins a la seu de l’ONCE. La notícia incorporava, per tant, un nou element: les dificultats afegides per a les persones amb algun tipus de discapacitat. Més d’una hora de recorregut, per encara haver d’agafar un autobús i, a continuació, el metro. Aquí apareixia un nou problema: el bitllet de la Renfe no serveix per entrar al metro. Malgrat el gran caos de domini públic, es confirmava la incompetència en el servei d’atenció als usuaris. La càmera del Telenotícies acompanyava Montse Ayats, Segimon Barnoles i una passatgera que tenia la bondat d’ajudar-lo a buscar el bitllet a dalt a l’estació, amb tot el que suposa de pèrdua de temps afegit i el tràngol a nivell d’orientació i pujar i baixar escales per a una persona amb dificultats de visió.
Aquestes notícies de denúncia són les que fan falta més sovint al Telenotícies. Més que anar a remolc de recitar les avaries, viure-les de primera mà. És una manera de confiar en el poder d’influència que té l’informatiu i, sobretot, d’exercir pressió. Exhibir el caos, la desorganització i les deficiències d’atenció al passatger a la Renfe hauria de ser més habitual. Ensenyar els trens plens de gom a gom, les llargues esperes aturats i les aventures i desventures dels pobres usuaris, maltractats per la companyia. Podrien, també, fer una comparativa amb el servei de Rodalies de Madrid. Per a un país és més important que Montse Ayats pugui dedicar el seu temps al pla nacional del llibre i la lectura que tenir-la perduda per la xarxa ferroviària intentant arribar a la feina. I el mateix, amb tantes persones més.
