Tito Vilanova: "Es creu que el malalt és el que ho passa pitjor, però jo no sé si ho hauria aguantat al revés"
L'entrenador del Barça explica en una entrevista a 'La Marató' de TV3 com va viure la seva malaltia
Barcelona"El dia que m'havien de donar els resultats, jo anava amb la meva dona i vaig arribar al metge i hi havia diversos metges de l'hospital. També n'hi havia del club i hi havia el Pep i la Cris. Quan vaig veure tanta gent ja vaig dir, 'uf'!". Així va viure Tito Vilanova el moment en què li van dir que tenia càncer. Ho ha explicat en una entrevista amb Ariadna Oltra enregistrada per a 'La Marató' i emesa aquest diumenge a la nit, en la recta final del programa.
"Jo em trobava bé, no hi havia res que em fes pensar que tenia càncer, i de cop et diuen 't'ha tocat'. I jo sóc una persona que sempre m'he cuidat. Però vaig centrar els meus esforços a treure tota la força que necessitava", ha recordat.
El tècnic del Barça ha explicat que de seguida va pensar en els seus fills, que són adolescents. "Crec que encara em necessiten", ha dit.
"Després va venir la decisió sobre el tractament. M'havien d'operar. Vaig parlar amb la doctora Coro Bescós i el doctor Pàmies. Vam plantejar la possibilitat d'anar-me a operar fora. Però la doctora ho tenia molt clar, i vaig decidir que ho fes ella. Quan vaig anar al quiròfan no estava gens nerviós", ha assegurat.
També ha confessat quina era la seva principal preocupació: "Els nens ho van passar malament. A vegades es pensa que el que més pateix és el que té la malaltia, però jo no sé si ho hauria aguantat al revés, crec que la meva posició era la més còmoda".
Vilanova ha explicat que després de l'operació va fer radioteràpia i quimioteràpia, però que de seguida va tornar a treballar. "No havia dit res a gairebé ningú. Volia que la doctora tingués el màxim de tranquil·litat, que no tingués els mitjans de comunicació dient el seu nom, no volia que tingués aquesta pressió afegida", ha argumentat.