Tinet Rubira: “El taló d’Aquil·les d’‘OT’ és l’audiència a la televisió convencional”

L’esclat de la pandèmia del coronavirus va obligar TVE a aturar Operación Triunfo per primera vegada en la seva història. Els concursants van deixar enrere l’aïllament de l’acadèmia per viure’n un altre, el del confinament. Nou setmanes després el programa va tornar i la setmana passada va poder celebrar la final de la seva edició més singular. Ara la continuïtat de l’espai està en suspens, a l’espera que TVE decideixi si seguir apostant pel format de Gestmusic, que obté grans resultats en l’àmbit digital però una audiència discreta en la televisió convencional.

¿L’edició 2020 és la més difícil que heu fet mai?

No, hem tingut altres edicions que també han sigut accidentades, per dir-ho d’alguna manera. A la segona edició se’ns va trencar part de l’escenari i vam tenir ferits. El que sí que és veritat és que no estàvem preparats per a una pandèmia. Un està preparat per fer programes de tele i, a vegades, la realitat et sorprèn amb coses insòlites. A la primera edició estàvem preparats per fer un programa de tele, però no per gestionar un fenomen que va anar més enllà.

Com és fer un programa quan el país està totalment aturat?

La gent va a comprar i ha de fer cues, i els nostres equips igual. Abans era fer quatre trucades o quatre gestions, però ara està tot aturat i tu has de seguir, per exemple, vestint 20 persones i buscant material d’attrezzo perquè no tenim un magatzem on guardar-ho tot. El país estava aturat i nosaltres seguíem fent una gala, amb tot el sobreesforç que això suposa. Per això dic que és una de les edicions de la qual n'estic més orgullós.

¿L’aturada pel confinament us va fer tenir por pel programa i els concursants?

Quan es va decretar el confinament, no tenia cap sentit que seguíssim fent el concurs. El programa el fa un equip de gairebé 400 persones i havíem de preservar la salut de tots els que hi participen. Quan vam marxar, la gran incògnita era veure si TVE es plantejava una suspensió temporal o decidia no continuar, però des de la direcció sempre es va dir que era una aturada temporal. Sabíem que havíem de seguir les directius sanitàries, però si perdíem l’esperit d’OT i el confinament s’allargava, tornar no tenia gaire sentit. Per això vam fer una estratègia digital amb la qual mantenir la flama del programa encesa, tant dels fans com dels concursants, que estaven tancats a casa.

Quin perills hi havia en la tornada per als concursants?

Tornar a casa seva i entrar en contacte amb les xarxes socials i tot el que es diu d’ells va afectar conscientment o inconscientment la manera d’actuar dels concursants, i això és un error. A alguns dels concursants tenir massa informació els va despistar i els va portar a no saber exactament què fer.

Les xarxes socials han tingut un paper molt important per al renaixement d’OT, però tu has sigut molt crític amb alguns dels usuaris que comenten el programa. ¿Hi tens una relació una mica d’amor-odi?

El problema és que la gent es pensa que pot deixar anar la seva opinió i que ningú contestarà. Però si tu opines de la meva feina, jo et puc respondre i no t’has d’espantar ni alarmar. Ningú t’obliga a perdre hores de son si no t’agrada un programa, no cal que et turmentis. A mi el que em molesta és la pèrdua d’educació, i em fot molt que la gent desmereixi la feina dels altres sense saber l’esforç que hi ha al darrere.

A OT

Perquè estem en un període en què no sabem cap on anem. La televisió no morirà, però arribarà un moment que formarà part d’un tot. A la televisió convencional no tenim una gran audiència, però un 30% dels nostres espectadors són persones d’entre 13 i 24 anys, el target comercial més preuat per tothom. Tenir en un prime time de TVE, que té un públic envellit, un 30% de joves és heroic. És evident que nosaltres en aquest moment hauríem de treure més audiència i fer un programa que agradés a tota la família, però no ho estem aconseguint.

¿Les dades digitals són suficients perquè TVE vulgui mantenir el programa?

Ells han de decidir i posar a la balança el públic que aporta el programa i el moviment que genera a les xarxes. És evident que s’exigeixen resultats en televisió convencional i en això estem més fluixos, però TVE ha de valorar si la inversió que fa en aquest contingut li surt a compte o no. Ara estem en una situació de crisi mundial, però crec que d’aquí un any ens podem plantejar un OT totalment digital, sense passar per la televisió, i amb èxit.

¿És una opció que us agrada?

Jo hi crec i el sector ho veu. Quan fem la gala som trending topic a tots els països de Llatinoamèrica, que segueixen el programa per enllaços pirates, tot i la diferència horària. I a Espanya, un milió i mig veuen la gala a través de La 1 i un milió més a través de la web. Al nostre canal de YouTube, un 70% del consum és d’Espanya, però el 30% restant és de Llatinoamèrica i els Estats Units. Tot això és un potencial enorme que té el programa i que s’ha de valorar. El taló d’Aquil·les d’OT és l’audiència a la televisió convencional.