L'aterratge dels mitjans a TikTok: perills i oportunitats

BarcelonaCada vegada queda més lluny la imatge romantitzada del cafè fumejant i el diari en paper de bon matí. La població, especialment els més joves, s'informa sobretot a través de TikTok i Instagram. Així ho estableix el Digital News Report 2022, un informe que conclou que el 39% dels joves d'entre 18 i 24 anys utilitzen les xarxes socials com a font principal per conèixer l'actualitat. Internet ha revolucionat els hàbits de consum informatiu i n'ha fet créixer les oportunitats però també les amenaces, encapçalades per les fake news, a més de la dificultat per rastrejar les fonts d'informació i per supervisar el rigor dels continguts. El mateix informe conclou que gairebé el 20% de vídeos de TikTok sobre notícies contenen informacions errònies.

En aquest nou escenari, alguns mitjans de comunicació tradicionals han vist en aquesta xarxa social una nova porta de sortida dels seus continguts i han decidit utilitzar-la. El professor associat del departament de mitjans, comunicació i cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Albert Salord, cita com a exemples la BBC britànica i el canal de divulgació Science Channel. Una de les qüestions principals en el desembarcament dels mitjans a TikTok, afegeix Salord, és preguntar-se si realment és possible tenir-hi una presència digna. "Els objectius de la plataforma i els dels mitjans informatius són antagònics. En primer lloc, es tracta de mitjans en els quals la informació prima per sobre del format: la informació important no sol ser divertida, curiosa o impactant. En segon lloc, perquè la producció audiovisual és molt intensiva en recursos, cosa que altera les lògiques de la redacció. I, en tercer lloc, perquè és molt arriscat i fins i tot contraproduent exposar la teva marca en un flux continu de vídeo amb la mediació d'un algoritme que premia la frivolitat", apunta el professor.

A l'estat espanyol, El País i El Mundo han posat un peu a TikTok amb vídeos curts on expliquen algunes de les seves notícies. Salord considera que aquests formats són contraproduents tenint en compte l'objectiu final dels mitjans: "És una plataforma antinatural per als mitjans que intenten oferir informació de referència. Voler explicar el món i posar en perspectiva l'actualitat a TikTok és com servir alta cuina en una hamburgueseria o posar una pel·lícula d'art i assaig en una sala de cinema pornogràfic". Tampoc creu que informar-se a través de TikTok aporti cap avantatge als usuaris. "Reben informació de forma passiva i descontextualitzada en un entorn d'estímuls hipervitaminats poc propici per valorar per si mateixos la importància real del contingut que els ha mostrat l'algoritme. No es pot, per tant, comparar aquesta experiència amb la de dedicar una estona activa a consultar les notícies del dia als webs de les marques informatives que et generen confiança", diu el professor de la UAB.

Les oportunitats de TikTok recauen sobretot en els mitjans de comunicació tradicionals, que a través d'aquesta xarxa social poden captar públic jove. "Informar per TikTok et permet tenir una primera relació amb unes audiències que en un futur pròxim podrien convertir-se en el teu públic. No es pot esperar que un jove passi d'ignorar la teva existència com a mitjà a subscriure-s'hi quan tingui 25 o 30 anys! Els mitjans, com qualsevol altra marca, han d'intentar ser reconeixibles per a tothom, i TikTok és un canal massiu que en cap cas es pot ignorar", assenyala Salord.

El cas de TV3 i Catalunya Ràdio

A Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio són els principals mitjans que han desplegat una estratègia per fer-se un lloc a TikTok. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va estrenar-se a la xarxa social el 2020 i, des d'aleshores, compta amb sis perfils que sumen 320.000 seguidors. La directora d'innovació, recerca i estratègia digital de la CCMA, Cristina Villà, explica que es mouen "pel repte d'adaptar els continguts i formes de distribució als hàbits de consum i experiència audiovisual actuals i generar una nova proposta de contingut diferencial per a joves en els seus àmbits de consum". "Hem de donar contingut de qualitat i en català en aquelles plataformes on són els joves i produir continguts del seu interès", afegeix.

El 2022 van estrenar nous perfils –vinculats als programes Eufòria i APM, el canal X3 i l'emissora iCat– i treballen per incorporar continguts d'entreteniment. D'entre els exemples d'èxit Villà cita Loft, un espai d'iCat encapçalat per Berta Aroca i Xènia Casado. "És clarament multiplataforma amb un èxit notable a TikTok", afirma. En paral·lel, la CCMA també crea continguts divulgatius i d'actualitat a la xarxa social. "És una part fonamental del servei públic que oferim. Cal garantir que els joves accedeixen a continguts plurals, diversos i rigorosos, i que poden fer-ho en català, amb la clara vocació de protegir-los davant del mal ús dels algoritmes, la desinformació i les notícies falses", subratlla Villà. Per a aquesta part del projecte compten amb el suport de l'empresa Zoopa. La CCMA vol articular aquest objectiu amb l'essència de TikTok: vídeos curts en què qui apareix en pantalla parla de tu a tu acompanyat d'imatges de recurs i elements gràfics. Per això prepara també la posada en marxa d'una incubadora de creadors que vol captar, segons Villà, "noves veus fora de l'star-system tradicional".

Ac2ality: quatre milions de seguidors

Més enllà dels mitjans de comunicació a TikTok, a la xarxa social també han aparegut perfils que es dediquen a reproduir i a explicar informacions d'actualitat. A l'estat espanyol el més seguit és Ac2ality, un compte impulsat per quatre noies joves que ha aconseguit més de quatre milions de seguidors. Els vídeos beuen de les informacions publicades pels mitjans de comunicació tradicionals, que elles citen i comenten en menys d'un minut. A mesura que han anat eixamplant la seva base de seguidors, les creadores d'Ac2ality també han rebut crítiques perquè no són periodistes de formació i perquè es dediquen a xuclar continguts dels mitjans i a passar-los pel seu filtre.

"Aquests canals parasiten la informació produïda per altres mitjans que estan sobre el terreny, inverteixen en talent de persones especialistes i responen de veritat per la seva feina. La guerra d'Ucraïna, una pandèmia global o les condicions de vida de la gent no es poden explicar des d'un estudi. És una frivolitat que encaixa molt bé amb els objectius de TikTok", destaca Salord. Per al professor, aquest tipus de perfils "són complements o suplements d'una dieta mediàtica ampliada en la qual figuren sempre altres canals informatius" i cita un estudi del Reuters Institute que diu que només un 15% dels usuaris fidels de TikTok en la franja d'edat de 18 a 24 anys va a la plataforma a buscar notícies. "Es tracta encara d'un percentatge petit i que coincideix amb els objectius que té la mateixa plataforma. Un altre tema és que existeixi un interès molt gran per part de certs creadors de continguts per dir que la plataforma en la qual fan negoci és la més adequada per connectar amb les seves audiències. No es pot esperar el contrari, però no és encara real", conclou Salord.