'Aquí la tierra', el programa de medi ambient que 'salva' TVE
L'espai, que porta vuit anys a la graella de la televisió pública, s'ha posicionat com un contingut de referència tant a l'Estat com a Catalunya
BarcelonaReportatges entorn de la pesca tradicional sobre gel a Lapònia o que aborden qüestions més properes, com ara com es fan les neules, són el tipus de continguts que han fet d'Aquí la tierra el programa estrella de La 1. L'espai de divulgació sobre el medi ambient i productes de proximitat no és una novetat a la graella de tarda de TVE –està en funcionament des del 2014–, però ha sigut durant el 2021 que les seves xifres d'audiència han començat a cridar l'atenció: aquest programa de concepte senzill és un dels que millor funcionen de la televisió pública, i amb el seu nombre d'espectadors aconsegueix salvar les dades d'audiència d'una cadena que no està en el seu millor moment. Un any d'èxit que ha coincidit amb diversos fenòmens naturals, com el temporal Filomena i l'erupció del volcà Cumbre Vieja de La Palma, que han fet que la població de l'Estat estigués més pendent del medi ambient.
L'èxit d'Aquí la tierra es pot veure en els registres d'audiència de tot l'Estat però també de Catalunya. Aquesta temporada 2021-2022, el programa ha obtingut a Espanya una quota mitjana de l'11,1% i 1,3 milions d'espectadors, mentre que a Catalunya ha registrat un 12,3% de share i 229.000 espectadors. En tots dos casos les quotes del programa estan per sobre la mitjana global de la cadena, que a Espanya va ser del 8,8% el 2021 i a Catalunya no arriba al 7%. Segons les dades recollides per la consultora Kantar Media, aquesta temporada el programa va registrar el seu màxim de share a Catalunya el 5 de novembre, quan la quota de pantalla va ser del 16,9%, gairebé el doble de la mitjana del conjunt de la cadena. El rècord d'espectadors d'aquesta temporada a Catalunya ha sigut de 312.000.
El programa, que sol oferir cinc reportatges diaris, s'emet de dilluns a divendres a les 20.30 h, un horari que l'obliga a competir amb altres pesos pesants televisius, com el Pasapalabra i, en el cas de Catalunya, l'Està passant. Aquí la tierra també té edició dominical i, de fet, moltes setmanes aquesta emissió aconsegueix figurar en el rànquing dels cinc programes més vistos del dia a Catalunya.
Jacob Petrus, la nova imatge de La 1
Una de les cares visibles d'Aquí la tierra és el català Jacob Petrus, que les últimes setmanes s'ha fet popular per haver estat triat per substituir Ana Obregón a les campanades de Cap d'Any després que la presentadora donés positiu per covid (el 31 de desembre, de fet, el programa va marcar el seu màxim de share al conjunt d'Espanya, un 13,3%). Nascut a Manresa, aquest geògraf especialitzat en climatologia, que va ser cap d'informació meteorològica de Telemadrid durant nou anys, assegura que una de les claus de la bona salut d'Aquí la tierra és el llenguatge pròxim barrejat amb el rigor, un aspecte que per al presentador és "fonamental", segons explica a l'ARA. Aquest rigor que defensa Petrus s'aplica a una temàtica que en els últims temps, sobretot a causa de la crisi climàtica, ha guanyat interès entre els espectadors. "Cada vegada està més de moda parlar de medi ambient i de productes autòctons, que és una branca que quan vam començar fa vuit anys no era tan important", diu el presentador.
Una altra de les potes del programa és la seva transversalitat, que permet que sigui un espai que es pot mirar tota la família. "Per a nosaltres és fonamental que els nens es puguin mirar el programa sense espantar-se de res", explica Petrus, que assegura que com a pare es troba amb moltes dificultats per mirar espais televisius amb els seus fills.
"Molts dies Aquí la tierra és el programa informatiu més vist de la cadena. Són dades que a nosaltres, amb tota la humilitat, ens sorprenen perquè som un programa realment modest, amb un pressupost no gaire elevat i que fem un equip no gaire gran", diu. El presentador assenyala que la bona acollida també es nota més enllà de les dades objectives. "Ho notes en el flux de gent que t'escriu a través d'e-mail, xarxes socials, des d'institucions. El programa no només dona unes bones xifres d'audiència, sinó que, a més, té una fidelitat altíssima", remarca el presentador. Petrus detalla que altres anys també s'han obtingut xifres d'audiència altes, però que actualment el programa ha millorat la seva posició dins de la televisió pública espanyola, "que no té el mateix pes que tenia abans", reconeix.
Petrus, que assegura que un dels seus referents professionals és Alfred Rodríguez Picó –"et parlava del temps però també de moltes altres coses que tenien a veure amb el temps"–, intenta fugir de la idea que és el nou presentador de moda de La 1. Després de presentar les campanades, el català també va fer la retransmissió de la cavalcada de Reis i va ser el presentador del concert solidari en favor dels damnificats pel volcà de La Palma. "Ho intento relativitzar molt. Si soc una de les cares de TVE és perquè tampoc hi ha tanta gent que porti prou temps en antena per ser-ho. Entenc que els dono una garantia que m'adapto bé a diferents perfils i que no em costa: si haig de fer una cavalcada, la faig; si haig de fer unes campanades, també".
