El 9 de desembre del 2001, l'escriptor Michael Peterson va trucar al telèfon d'emergències 911 per informar que havia trobat la seva dona, Kathleen, estesa a terra, inconscient. "Encara respira. Ha caigut per les escales", va explicar. Quan la policia es va personar al domicili, va sospitar immediatament del relat del novel·lista, que assegurava que la seva dona estava sota els efectes de l'alcohol i el Valium. L'informe toxicològic no ho va confirmar i, per bé que hi havia una ampolla de vi oberta a la cuina, i dos vasos, la policia no hi va trobar pas les empremtes dactilars de la dona.
El cas es va fer cèlebre perquè va ser l'objecte d'estudi d'una docusèrie creada per Jean-Xavier de Lestrade l'any 2004 que està considerada com una de les fundadores del gènere true crime modern i de la seva popularitat com a gènere a la televisió de pagament, en aquell moment a Canal+. Prop de dues dècades després, HBO Max dramatitza aquesta història a la minisèrie The staircase, que arriba demà a la plataforma amb el ganxo de tenir Colin Firth, Tony Collette, Juliete Binoche, Parker Posey o Sophie Turner entre els seus protagonistes.
Pel que fa a l'equip tècnic, en un primer moment Harrison Ford figurava com a productor executiu i havia d'assumir el paper protagonista, però finalment va abandonar el projecte i ha sigut Maggie Cohn (American crime story), l'encarregada de posar en solfa The staircase, també com a cocreadora, al costat del showrunner Antonio Campos, que perseguia la idea d'explicar el cas amb actors ja des del 2008. Nascut a Nova York fa 38 anys, el cineasta ha destacat gràcies a pel·lícules com Afterschool, Simon Killer, Christine o The devil all the time. En aquest cas, també dirigeix sis dels vuit episodis d'aquesta minisèrie.
Un mite encara viu
Tot i que ha passat molt de temps des dels fets, la maquinària que ha construït un mite al voltant del sinistre Peterson no ha deixat de girar. Netflix va repescar el cas i va encarregar a De Lestrade que rodés dos episodis més, per recollir els esforços de Peterson i la seva família per intentar reobrir el cas. I el 2018 encara s'hi van afegir tres episodis més amb els últims esdeveniments. Tot això sense comptar la multitud de reportatges sobre l'afer, en programes com Silent witness, Dateline NBC, The devil you know, American justice, The new detectives, Cold case o Forensic files, pes esmentar-ne uns quants.
El fet que Peterson sigui un personatge carismàtic i la serenitat amb què sempre ha defensat la seva innocència –una tranquil·litat que acaba resultant inquietant– són alguns dels elements que expliquen per què la investigació d'aquest crim encara fascina. A mesura que van anar avançant les indagacions, es va fer evident que el sospitós vivia una doble vida, ja que havia reprimit de portes enfora la seva homosexualitat i la relació que havia mantingut amb un noi molt més jove que ell. I a tot això s'hi suma una investigació complexa, de les que posa al límit la capacitat de l'espectador de creure en les casualitats. Com quan els detectius van trobar que, anys enrere, una persona pròxima a Peterson havia mort de manera similar. O quan una de les parts va intentar introduir una hipòtesi com a mínim pintoresca: la que un mussol va atacar Kathleen Peterson. O de si la seva imputació era la resposta policial i judicial a unes columnes crítiques que havia publicat al diari local.
Campos combina les diferents visions de la història de manera que l'espectador es mantingui en un cert dubte permanent sobre quina és la veritat i si mai s'hi arribarà de manera prou convincent. Inspirant-se de manera directa en la docusèrie original, presenta al públic les revelacions que van anar canviant l'apreciació col·lectiva sobre aquest presumpte crim. I parla d'aquesta primera obra audiovisual sobre el crim, que va acabar tenint un impacte propi en els esdeveniments, al convertir el cas en global. En aquest sentit, el director ha optat per un estil realista que a estones pot fer semblar que la sèrie és un documental. Però, al mateix temps, crea tres línies temporals que es van entrecreuant, per tal d'assimilar-la més a les narratives de ficció.
Què és veritat i què és mentida és una pregunta que flota al llarg de la sèrie: no només des de la interrogació sobre què va passar aquell desembre del 2001, sinó de maneta ontològica. ¿Si algú es creu al cent per cent el seu relat segueix sent una mentida? ¿Que una persona com Peterson menteixi sistemàticament el converteix en un assassí?
