Premsa

'The Objective', el cementiri d'elefants del felipisme que avança la caverna per la dreta

Juan Luis Cebrián, Fernando Savater o Félix de Azúa són alguns dels seus articulistes destacats

Una persona llegint a l'ordinador The Objective.
3 min

BarcelonaEn la plèiade de mitjans digitals de Madrid, n’hi ha un que destaca pel gir ideològic que ha emprès els últims dos anys. Es tracta de The Objective, un digital que va néixer el 2013 vinculat al fotoperiodisme i amb una modesta secció d’Opinió. Tot això va canviar amb l’entrada de l’empresària espanyola i argentina Paula Quinteros, que va comprar el 100% de les accions i el 2021 va nomenar un director nou, Álvaro Nieto, amb el qual anunciava un gir editorial per centrar-se en política i economia. 

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

A partir d’aleshores, el portal s’ha convertit en refugi i recer de la vella guàrdia del felipisme. Figures destacades i protagonistes del PSOE i el seu entorn que van tenir alta tribuna a El País han acabat publicant sota aquesta renovada capçalera. I, generalment, amb un únic monotema: considerar Pedro Sánchez com a causant de tots els mals. Mentre es desenvolupava aquesta intensiva operació d’enderroc mediàtic, les firmes il·lustres anaven transitant cap a posicions cada cop més conservadores, si no directament limítrofes amb la ultradreta. 

La llista d’autors que encaixen en aquest perfil és llarga i domina clarament entre l’elenc d’opinadors. Començant per l’exdirector d’El País Antonio Caño, altres autors que van fer carrera al diari de Prisa i ara escriuen a The Objective són Fernando Savater, Félix de Azúa, Antonio Elorza, Luis Antonio de Villena, Andrés Trapiello, César Antonio Molina o José Manuel Calvo (que va deixar el diari per provar fortuna política amb Ciutadans). També hi ha quadres socialistes de la generació anterior al sanchisme, com ara Joaquín Leguina. 

I, sobretot, hi ha dos noms que sobresurten especialment i marquen de manera inevitable el projecte. El mateix Felipe González protagonitza unes converses amb diversos personatges. I Juan Luis Cebrián, antuvi totpoderós conseller delegat de Prisa, també despatxa articles d’opinió amb regularitat, després d’haver patit el càstig de ser despullat de la presidència d’honor d’El País, el diari que va fundar l’any 1976 i del qual va ser primer director. La gota que va fer vessar el got de la paciència del conseller delegat de Prisa a l’hora de destituir-lo va ser, justament, el fet que comencés a col·laborar amb aquest mitjà.

Croada contra Sánchez

The Objective declara acollir-se al que anomena “periodisme ethos”, expressió encunyada pel desaparegut empresari, filàntrop i marquès Jaime Carvajal. Entre els preceptes d’aquesta manera de conduir-se periodísticament hi ha, segons s’indica a la seva web, “la permanent recerca de la veritat, la recopilació de totes les versions en qualsevol informació, la contextualització adequada dels fets i una relació de màxim fair play amb empreses, partits i tots els qui es puguin veure afectats per una de les nostres notícies”.

Certament, el digital ha aconseguit fer-se un lloc dins del que Sánchez anomena la fachosfera arran del fet insòlit de ser citat com a font pel jutge Juan Carlos Peinado en la causa que instrueix contra Begoña Gómez, esposa del president espanyol. Diversos experts en dret processal han assenyalat l’anomalia que suposa emprendre una investigació prospectiva arran d’uns retalls de premsa de fonts anònimes (i que, en el cas d’una de les peces de The Objective, es tractava d’una desinformació).

De fet, una altra de les declaracions d’intencions diu: “Si cometem errors, els reparem de seguida, i no tenim inconvenient en demanar disculpes si és necessari”. Es tracta d’una frase que contrasta amb la resolució d’una jutgessa de Madrid, que va obligar el mitjà a rectificar un segon cop la informació falsa donada sobre Begoña Gómez (a qui s'atribuïa haver rebut una subvenció que corresponia en realitat a una dona amb el seu mateix nom). La magistrada va reprendre el mitjà per haver rectificat amb la boca petita, ja que el primer acte d’esmena es va publicar discretament, sense donar-li la mateixa importància que a la notícia fake original, que sí que va gaudir d’honors de portada.

Pel que fa a les opinions, asseguren que són “lliures i plurals”. Però de les tretze peces destacades en l’edició de dilluns passat, fins a set incloïen crítiques directes a Pedro Sánchez, mentre que no hi havia cap veu que li presti suport. Dues altres peces eren crítiques amb la cultura woke i dues més criticaven el president mexicà per la seva postura indigenista.

Sigui com sigui, aquesta fórmula d’assetjament i enderroc està donant resultats acceptables d’audiència en un ecosistema antisanchista molt saturat, tot i que en els últims mesos han patit una sagnia. Segons l’OJD Interactiva, el seu lloc web va rebre 3.292.599 navegadors únics aquest setembre, la qual cosa representa un descens significatiu respecte dels 5.767.298 que va tenir just un any enrere.

stats