Els Pulitzer se sumen al #MeToo i premien les denúncies per assetjament

BarcelonaL’assetjament sexual perpetrat per les elits ha tingut aquest any als Estats Units un enemic terrible: el periodisme. Reporters d’investigació anaven desgranant històries que evidenciaven com els poderosos de Hollywood -i d’altres indústries- abusaven de la seva posició per obtenir favors sexuals no desitjats o mantenir actituds impròpies. Els premis Pulitzer han volgut reconèixer la tasca tenaç dels mitjans que han aconseguit donar prou seguretat perquè les víctimes s’atrevissin a fer el valent pas endavant de denunciar-ho. I, així, el New York Times i la revista New Yorker han obtingut el guardó al millor servei públic per l'assenyalament a Harvey Weinstein i altres executius.

El New Yorker -veterana publicació creada el 1925- va ser la primera revista que va guanyar el premi, l’any 2016. Ho va fer per partida triple, i aquest any suma a la seva vitrina un nou Pulitzer. Es dona el cas que l’autor de la sèrie de reportatges sobre l’assetjament sexual de Harvey Weinstein és Ronan Farrow, fill de l’actriu Mia Farrow i el cineasta Woody Allen.

Sense sortir de la violència sexual, el Washington Post també ha obtingut un Pulitzer, en aquest cas en l’apartat de periodisme d’investigació. El jurat li ha reconegut la seva tasca a l’hora de revelar el presumpte historial del candidat al Senat Roy Moore, que assetjava sexualment noies adolescents.

Un altre dels afers que ha marcat el curs periodístic ha sigut la inquietant relació del president Trump amb Rússia i les sospites d’una ingerència de Putin en els afers domèstics nord-americans. Els dos diaris de més renom dels Estats Units, el New York Times i el Washington Post, s’han endut un Pulitzer en la categoria de cobertura nacional. El premi al reporterisme internacional l’han guanyat els periodistes Clare Baldwin, Andrew R.C. Marshall i Manuel Mogato, de l’agència Reuters, per les seves cròniques sobre la brutal guerra contra la droga del president de les Filipines, Rodrigo Duterte.

Els guardons també tenen una categoria de periodisme explicatiu, que aquest any ha recaigut en l’Arizona Republic pel seguiment continuat que han fet del projecte del president Trump de construir un mur que separi físicament els Estats Units de Mèxic. En l’apartat de notícies d’actualitat, el diari The Press Democrat, a Califòrnia, ha obtingut el premi per com va oferir la notícia dels focs de Santa Rosa i Sonoma. I l’apartat informatiu es tanca amb la categoria local, guanyada pel Cincinnati Enquirer pels seus vídeos documentant l’epidèmia d’heroïna que es va viure en aquesta ciutat d’Ohio.

Vinyetes de Sloan i Halpern

A part dels premis relacionats amb l’actualitat i les notícies, els Pulitzer també es fixen en els gèneres més narratius i d’opinió. Així, les columnes de John Archibald de l’Alabama Media Group sobre la corrupció política i els drets de les dones al seu estat li han valgut la cobejada estatueta. En l’apartat de crítica, el vencedor ha sigut Jerry Saltz, del New York Magazine, pel conjunt de la seva obra centrada en les arts visuals als Estats Units. El perfil de l’assassí de Charleston, Dylann Roof, escrit per la periodista freelance Rachel Kaadzi Ghansah a la revista GQ -de nou una revista premiada, doncs-, ha sigut distingit pel jurat en la categoria de reportatge. I Andie Dominick, del Des Moines Register, ha guanyat el d’article editorial per la seva anàlisi sobre els efectes de la privatització del sistema Medicaid a Iowa. Els vinyetaires també reben el seu premi, que aquest 2018 ha correspost a Michael Sloan i Jake Halpern per la seva obra en còmic sobre els refugiats, publicada al New York Times (que es manté com a diari amb més premis Pulitzer a favor seu, un total de 125).

Dos premis fotogràfics tanquen el palmarès d’aquest any: el que ha obtingut Ryan Kelly, del Daily Progress de Virgínia, per capturar el moment en què un cotxe impacta en uns manifestants, i el que s’endú l’agència Reuters, per com va exposar la violència contra els rohingyes a Birmània.