FICCIÓ
Mèdia05/06/2019

‘The handmaid’s tale’, en peu de guerra contra el terror masclista

La tercera temporada de la sèrie de la HBO s’endinsa en la resistència contra el feixisme de Gilead

Alejandra Palés
i Alejandra Palés

BarcelonaLes capes vermelles i les còfies blanques tornen a envair la pantalla, però aquesta vegada arriben disposades a donar guerra. The handmaid’s tale estrena avui a la HBO la seva tercera temporada prometent plantar cara als horrors de Gilead amb una June (Elisabeth Moss) que no està disposada a deixar-ne passar ni una més, encara que hagi d’esperar molt per veure la victòria. La sèrie reprèn l’acció 10 minuts després de la discutida escena amb què va acabar la segona temporada, quan la protagonista decideix quedar-se a Gilead després d’aconseguir enviar al Canadà la seva filla, acabada de néixer, i la seva amiga Emily (Alexis Bledel). El seu objectiu és recuperar la seva primera filla, la Hannah, que encara està sota el poder d’una família benestant pròxima a la dictadura.

Cargando
No hay anuncios

Tot i el criticat final de la segona temporada, Bruce Miller, el creador de la sèrie, no afluixa i continua eixamplant la distopia que va escriure Margaret Atwood, que es limitava al que es va veure a la primera entrega. En aquesta ocasió, els espectadors assistiran a la necessitat de rebel·lió de la June, que jugarà un paper important en la resistència contra el règim masclista de Gilead. “Avança cada cop més perquè ha entès de què va el joc”, assegura Miller. “És un personatge molt pacient i, especialment de la manera que l’interpreta la Lizzie [Elisabeth Moss], increïblement observador i que escolta molt. Amb el pas del temps la June ha recopilat prou informació, té més eines al seu abast i se sent més preparada per participar en el joc”, assegura Miller sobre la situació en què es troba la protagonista en aquesta nova temporada. Si fins ara les motivacions de la June eren personals -salvar-se ella, trobar la seva filla Hannah-, ara serà conscient de la necessitat de comprometre’s per acabar amb Gilead i amb l’esclavitud a què estan sotmeses les dones.

Una temporada per a l’esperança

Durant l’emissió de la segona temporada es van publicar diversos articles que assenyalaven que la violència que mostrava la sèrie -que en algun moment va rebre la consideració de “pornografia de la tortura”- feia insuportable continuar veient-la. Miller assegura que ha tingut en compte els comentaris i que en la nova entrega ha intentat disminuir el nombre d’imatges desagradables. “Vam prendre nota del feedback ; sobre si érem massa brutals, hi estic d’acord. La June va passar un any molt dur i al final va triomfar, però va ser realment dur”, explica.

Cargando
No hay anuncios

Elisabeth Moss explica que aquests nous capítols -13, en total- estan més centrats en el concepte d’esperança. “És especialment important en el món actual, i per a la nostra audiència, mostrar que hi ha esperança i que hi ha una sortida”, assegura l’actriu. Per a la June, l’esperança és construir lentament un moviment que planti cara al poder de Gilead. Miller confessa que una de les seves inspiracions a l’hora de crear el moviment de resistència de Gilead és la Rosa Blanca, un grup fundat per estudiants de la Universitat de Munic que apostaven per la resistència no-violenta contra el nazisme.

Mentre la June treballa per acabar amb el règim, seguirà patint les seves penalitats. Després de deixar enrere el matrimoni Waterford, passarà a ser propietat del comandant Joseph Lawrence (Bradley Whitford), un dels ideòlegs de les polítiques de l’infern masclista que ha pres el control dels Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

L’estrena de la nova temporada coincideix amb l’anunci que Margaret Atwood publicarà al setembre una continuació de The handmaid’s tale, traduïda al català com El conte de la criada. El nou llibre, The testaments, no anirà en paral·lel a la sèrie, segons ha explicat l’autora. De fet, la novel·la comença 15 anys després de l’última escena d’ El conte de la criada i estarà narrada per tres personatges femenins diferents.

Símbol de la lluita feminista

El vestuari que porten per obligació les criades -la capa vermella i la còfia blanca- ha sigut adoptat com a símbol pels moviments feministes i combatius dels Estats Units. Si la primera temporada va coincidir amb el boom del #MeToo, la tercera arriba en plena polèmica per les lleis que limiten el dret a l’avortament que s’estan aprovant a molts estats del país. A mitjans de maig, mig miler de persones es van manifestar pels carrers de diverses ciutats d’Alabama per protestar contra la nova llei. Moltes de les dones que van participar en les manifestacions ho van fer vestides amb la mateixa roba que les criades de la sèrie.

“Voldria viure en un món en què la gent només s’hagués de vestir de criada per Halloween i no com a posicionament polític. M’encantaria que la nostra sèrie acabés sent irrellevant; interessant però fantàstica”, diu el creador de The handmaid’s tale, Bruce Miller.