'The handmaid's tale' desferma la seva ira

Des que va debutar ara fa quatre anys, un dels màxims desitjos dels seguidors de The handmaid's tale era que la protagonista, la June (Elisabeth Moss), i la resta de dones sotmeses per la dictadura de Gilead poguessin escapar-se i deixar enrere els horrors patits a mans dels seus dirigents. La porta cap a l'alliberament es va obrir al final de la tercera temporada però la quarta entrega, que s'ha estrenat avui per sorpresa a la HBO –un dia abans del previst–, deixa clar que la destrucció de Gilead no serà neta ni ràpida. Després de gairebé dos anys d'espera a causa de la pandèmia, la sèrie torna sense renunciar als dos elements que l'han fet cèlebre: una narració que vincula la ficció amb l'actualitat i una crueltat extrema.

La nova temporada arrenca amb la June convertida en l'enemiga principal de Gilead després d'haver perpetrat l'alliberament d'un nombrós grup de nens que aconsegueixen arribar fins al Canadà, país que acull els refugiats provinents de la dictadura instaurada als Estats Units. Consumida per les ànsies de revenja i obcecada amb la idea de posar fi a Gilead, la June afrontarà dilemes morals que suposaran un punt de no retorn per a ella. "Una bona part del viatge de la June se centra en el sentiment d'ira i de ràbia. El seu viatge és cridar: «No ho oblidarem!»", explicava en la presentació d'aquesta nova entrega Elisabeth Moss, que aquesta temporada debuta com a directora.

En la fugida, la June coneixerà altres dones que, tot i estar en una posició social diferent de la seva, també han patit la violència patriarcal promoguda per Gilead. Una d'elles és Esther Keyes (Mckenna Grace), una noia de 14 anys obligada a casar-se i que, traumatitzada per les múltiples violacions a les quals ha estat sotmesa, es mou per les ganes de venjança. Les ferides comunes els farà sorgir una relació gairebé maternofilial.

Una reflexió post-Trump

Quan la sèrie es va estrenar, els parel·lismes entre el que passava a la ficció i el clima retrògrad i conservador dels Estats Units de Donald Trump van ser una constant. La quarta temporada arriba amb un canvi de govern al país, però amb les conseqüències de l'era Trump encara vigents. "Durant molt de temps hem estat tractant temes que van sorgir durant l'era Trump, ara ens hem centrat en qüestions que són importants en l'era post-Trump. Però això és degut al fet que els productors i els guionistes viuen en aquesta era. No intentem copiar els titulars de premsa i traspassar-los a la televisió. De fet, només intentem seguir els personatges durant un moment històric de Gilead. Malauradament, als Estats Units també vivim un moment històric", reflexionava el creador i showrunner de la sèrie Bruce Miller. Moss assegura que tot i que la sèrie sempre tindrà una connexió amb la realitat dels Estats Units, el cor de la ficció és "la naturalesa humana".

La quarta temporada és una de les més ambicioses pel que fa a la producció: la June i les seves companyes abandonen la zona de Boston i durant una bona part dels capítols viuen com a fugitives. "Abandonem el seu món. No tenim un camp base. Seguim la passió de la June, la seva empenta, la seva incessant recerca del canvi, i això ens porta a tot arreu", detallava Warren Littlefield, que remarca que la temporada més difícil ha coincidit amb el moment de la crisi del covid. Així com a les primeres temporades hi havia escenaris fixos com la casa dels Waterford i la del comandant Lawrence, en aquesta s'han multiplicat els escenaris. "Tota la claustrofòbia que hi havia a les tres primeres temporades ara ha passat a ser justament el contrari", remarca Littlefield.

La quarta temporada va començar el procés de producció el febrer del 2020, però es van haver d'aturar els plans un mes després a causa de la pandèmia. La represa de l'activitat, sis mesos després, no va ser senzilla, sobretot perquè una bona part de la producció estava previst que es fes al Canadà i es va haver de reduir el nombre d'implicats en cada episodi. "Finalment, vam poder fer les coses tal com volíem, encara que haguéssim d'aplicar restriccions pel que fa al nombre de persones", recordava Moss.