Terroristes per dinamitzar la pantalla

Una imatge d'Alfonso Cuevillas a 'Els matins'.
2 min
7
Regala aquest article

Dimarts a Els matins de TV3 aprofundien en els vincles entre el CNI i Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll, després que s’hagin desclassificat els documents de les tres trobades que van mantenir. La directora del programa, Ariadna Oltra, entrevistava primer Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de les víctimes del 17-A, i després traslladava la reflexió a les tertulianes perquè donessin el seu punt de vista. En l’àmbit de realització, partien la pantalla per incloure imatges d’arxiu relacionades amb el cas. Anaven passant en bucle els dispositius policials del 2017 a les Rambles, els operatius a Cambrils, la policia inspeccionant les runes de la casa d’Alcanar, escenes dels homenatges a les víctimes, piles de documents judicials, un retolador verd que subratllava les frases d’aquests papers... Una miscel·lània variada d’imatges per il·lustrar la notícia i que permeten a l’espectador identificar ràpidament el tema que tracten. Però entre les imatges seleccionades hi van incloure, com si res, les escenes que els mateixos terroristes van enregistrar mentre preparaven el material per atemptar. S’hi veia Younes Abouyaaqoub amb el cinturó d’explosius posat i ensenyant-lo a càmera amb orgull, i també Mohamed Hichamy i Youssef Aalla conversant i rient mentre carregaven els cilindres d’explosius. En el seu moment, l’emissió d’aquestes imatges va suposar un gran impacte televisiu per la lleugeresa amb la qual aquells nois afrontaven la matança que preparaven i van ser motiu de reflexió profunda sobre les implicacions socials que tenien i la lectura que n’havíem de fer com a país. . 

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Incloure aquestes escenes tan bèsties en una roda d’imatges de farciment per amenitzar la vista de l’espectador és menystenir-ne el valor. Les imatges són dosis de significat. Tenen una dimensió simbòlica, unes implicacions emocionals, un context històric i social. No totes les imatges són iguals. No és el mateix un jove terrorista embolicat amb explosius que un retolador verd subratllant un paper. I això, els responsables de la realització d’un programa, ho han de tenir present. La televisió (especialment la pública) no és una fàbrica d’imatges sinó de missatges. Els professionals que en aquell moment estan en pantalla, no saben quina és la imatge que tenen al costat del seu rostre. Aquests bucles visuals, heretats dels plantejaments visuals de les cadenes privades com a forma d’estimulació, homogeneïtzen les imatges, les redueixen a un simple decorat i n’anul·len el valor i el seu significat. Les gravacions d’uns terroristes preparant una matança no són simple material gràfic de farciment per dinamitzar la pantalla. Si la televisió pública fa servir aquest recurs per activar l’atenció de l’espectador, com a mínim cal aplicar criteris ètics que les avaluïn prèviament. El periodisme no és només entrevistar o conduir una tertúlia. És tot allò que integres a la pantalla d’un programa. La televisió s’articula a partir de la mirada, i el deure dels que hi treballen és tenir present el significat de les imatges en comptes de menystenir-lo.

Mònica Planas Callol és crítica de televisió
stats