Per un terrorisme sense greixos

Havia de passar. Ens han tret el sucre de la coca-cola, el greix lacti dels formatgets i les patates xips se’ns ofereixen ara cuinades al forn. Era només qüestió de dies que el terrorisme nostre de cada dia se sumés també a la dictadura de les dietes. I el culpable, com no podia ser d’altra manera, és Pedro Sánchez. Així ho revelava aquest dimecres el diari El Mundo amb el seu titular de portada: “El PSOE crea la figura de terrorisme ‘light’ a mida de Puigdemont”.

El cas és que això de terrorisme de poques calories m’ho haurien d’explicar ben a poc a poc. No fos cas que, de tan lleuger, resulti imperceptible. Les portades d’aquests dies es basen en una premissa nefària: que la concentració de Tsunami Democràtic a l’aeroport va suposar un acte de violència terrorista. Tenint en compte com alguns mitjans s’omplen de seguida la boca amb la banalització del dolor de les víctimes d’ETA, que parlin de terrorisme en un acte que ningú va tirar un clip al cap de ningú resulta només explicable en un ecosistema comunicatiu malalt. I és fer seguidisme d’aquest croat amb toga que és el jutge García-Castellón. L’Abc també hi juga: “El govern redefineix el terrorisme”. Terrorisme és segrestar infants, estimbar uns avions en gratacels, posar bombes per matar ciutadans de manera indiscriminada, extorsionar empreses, etcètera. Tsunami va ser un acte de resistència civil, emparat en el dret a la lliure concentració, i col·locar-ho sota el mateix paraigua és, senzillament, al·lucinant. I una autèntica redefinició del terrorisme. Ara que hi penso, el terrible arsenal d’aquella guerrilla –segons va dir Enric Millo– eren pots de Fairy. I tothom sap que és la millor arma contra els greixos. Ves que, veient l’empatx mental que porten, això del terrorisme light no vingui d’aquí.