La tensa espera per sortir a 'Joc de trons'

GironaSi l’afluència als càstings serveix per mesurar l’impacte d’una producció, ningú pot discutir que, almenys a Girona, 'Joc de trons' desperta més interès que la segona part d''Ocho apellidos vascos'. Els centenars de persones que nou setmanes enrere van participar al centre cultural de la Mercè al càsting de la pel·lícula espanyola més taquillera de la història han quedat empetitits aquest dilluns pels més de 5.000 aspirants que s'han reunit a la Devesa amb l’esperança d’aconseguir un paper d’extra a la popular sèrie de la cadena nord-americana HBO. Sota els plàtans centenaris, una cua quilomètrica formada majoritàriament per joves d’entre 20 i 30 anys enllaçava el Palau Firal amb l’altra banda de la Devesa molt abans de les nou del matí, l’hora fixada per la productora per iniciar la primera de les dues jornades del càsting. Tothom aspirava a aconseguir una de les 2.400 places –la meitat per a homes i la meitat per a dones– del procés de selecció d’on han de sortir els figurants que del 3 al 18 de setembre participaran al rodatge de la sèrie al Barri Vell de Girona.

En contra del que molts s’imaginen, l’ordre d’arribada no garanteix res. Ho han pogut comprovar la Laia i en Joel, tots dos de 20 anys i procedents de Barcelona. Després de passar la nit –com una cinquantena de joves més– en una tenda de campanya davant del Palau Firal per assegurar-se una posició privilegiada, en arribar a la porta de la Llotja de Contractació, on es du a terme la preselecció, han estat descartats d’entrada, sense ni tan sols poder accedir al recinte. “No entenc res”, lamentava ella amb els ulls humits.

En Sergi, de Campdevànol, que s’acaba de llicenciar en fisioteràpia i ha fet teatre, també ha passat la nit a la Devesa, però ha tingut més sort. “Hem anat passant en grups de deu o dotze. Un home i una dona decidien qui podia entrar i qui no. Quan ja era a dins, m’han demanat el DNI, el mòbil i el perfil del Facebook. També he hagut d’omplir un full indicant el meu número de sabates i la meva talla de roba, m'han demanat si estava disposat a afaitar-me, tallar-me o rapar-me els cabells i si podia anar-hi de quatre del matí a onze de la nit. He respost a tot que sí”, explicava entre rialles. Després li han fet fotos de cara i de perfil i, finalment, li han dit que ja li trucaran. “És una mica inquietant, perquè no sé quan m’avisaran, si és que m’avisen, i no em fa gaire gràcia passar-me l’estiu esperant”. Però l’espera és un requisit més d’un càsting multitudinari que ha obligat a preparar un dispositiu especial –lavabos provisionals, ambulàncies, patrulles dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local– per atendre les incidències que pugui provocar la massiva afluència d’aspirants a extra.

La sèrie des de dins

Els seleccionats cobraran 50 euros nets per cada dia de rodatge, però no és això el que més motiva els candidats. “Si no cobrés també ho faria”, assegura la Carla, estudiant de segon de psicologia que s'ha desplaçat fins a Girona des de Sant Boi de Llobregat. “Com a molt perdria una setmana de curs, i em sembla que val la pena: sóc molt fan de la sèrie i m’encantaria veure-la des de dins”, comenta. En Javier, que com ella ha viatjat des de Sant Boi, explica que el seu personatge favorit de 'Joc de trons' és Tyrion, tot i que també li agrada molt Daenerys Targaryen.

Com una serp multicolor, la fila d’aspirants es mou en direcció al Palau Firal. Gairebé tothom du una motxilla a l’esquena. També hi ha gent amb gossos i amb bicicleta i fins i tot n’hi ha que van amb crosses. Algunes persones llegeixen per matar l’espera. La majoria, però, consulten el mòbil, es fan 'selfies' o, si cal, esbronquen els que arriben tard i pretenen passar al davant dels que fan cua. “Això de colar-se està molt malament”, etziba un noi a un altre. “Eh, a la cua!”, crida una noia poc després a un home de cabells i barba blanca que sembla desorientat. “No em presento pas a la prova, només busco el meu fill”, es disculpa.

Fer de figurant a 'Joc de trons' no és una activitat gaire habitual, però hi ha aspirants que habitualment tenen feines encara més particulars. És el cas de l’Albert, que té 32 anys i treballa de cuidador d’elefants al zoològic de Barcelona. Amant de la música irlandesa, s’entreté amb una guitarra; l’acompanyen l’Albert, l’Edgar i en Pol, tots tres de Mataró. “Aquesta sèrie és molt bona, és Shakespeare!”, exclama en Pol. “Em sembla que he arribat massa tard, no sé si tinc gaires opcions”, es queixa l’Arnau, de Sabadell, que a tres quarts de deu es posa al final de la cua. “Volem pensar que sí, que encara tenim esperances”, diuen la Jana, de 19 anys, i la Diana, de 18, malgrat estar a gairebé un quilòmetre de distància del punt on es fa el càsting. “Jo sí que en tinc moltes, d’esperances, perquè no veig gaire gent de la meva edat”, comenta en Miquel, de 63 anys i veí del Barri Vell de Girona. “M’agradaria viure el moment i, després, veure’m a la televisió”, confessa. “M’encanta la sèrie i també el llibre. Treballo, però si m’agafen demanaré vacances”, explica la Rosa, de 47 anys i veïna de Sarrià de Ter.

Però no tothom viu el moment amb tanta il·lusió: “M’acabo d’assabentar que no volen ningú amb tatuatges. Quina putada!”, lamenta en Nil, que llueix al braç un drac molt semblant als de la Daenerys.