Quant temps ha trigat Ana Rosa a dir "Puigdemont"?

Ana Rosa amb Isabel Díaz i el personatge de Doanld Trump
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
2 min
44
Regala aquest article

Ana Rosa Quintana ha tornat als matins de Telecinco, en una operació de la cadena que la posa en evidència. La presentadora ha guanyat la batalla tot i els intents de Mediaset d’apartar-la de l’actualitat política. Han hagut de cedir i tornar-li el que era seu. Quintana ha reaparegut empoderada i amb ganes de carregar contra el govern. “¡A por ello!”, deia a Ana Terradillos en el relleu matinal. El seu monòleg d’obertura de la vintena temporada d’El programa de Ana Rosa apuntava a Pedro Sánchez. Però ho feia a través del seu personatge preferit. Vint-i-tres segons va trigar Quintana a pronunciar "Puigdemont", “que es el que manda”, va afegir. I fent una metàfora televisiva comparava les circumstàncies polítiques amb La isla de las tentaciones i assegurava que la dupla Sánchez i Puigdemont vol “convertir el Parlamento en el congreso de las tentaciones”.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Ana Rosa Quintana ha tornat com si fes un Como decíamos ayer... de Fray Luis de León a la Universitat de Salamanca. Ha continuat exactament on ho va deixar. Fins i tot amb Eduardo Inda assegut a la taula de tertulians i amb preferència per obrir el debat. La primera gran qüestió que van abordar va ser el cas Begoña Gómez i unes suposades converses telefòniques amb Aldama.

Més tard, Puigdemont va tornar a ser motiu d’anàlisi, alarmats per les seves intencions de prendre el control de les fronteres de Catalunya i “expandir el catalán”. Un dels redactors alertava: “Ya han conseguido que la segunda cadena de la televisión pública se emita íntegramente en catalán”.

La convidada estrella de la tornada era Isabel Díaz Ayuso, la nineta dels ulls de Quintana. La presidenta de la Comunitat de Madrid apareixia amb un vestit blau especial per a l’ocasió: “Me he vestido del color corporativo”, confessava a la presentadora. Certament, la líder del PP sabia que jugava a casa i es va vestir amb la samarreta de l’equip per col·laborar en una entrevista amable i fàcil. Amb actitud desmenjada i fatxenda, amb el deix cheli que la caracteritza, només començar va aprofitar per saludar els assessors de la Moncloa que, assegura, es dediquen a seguir-la allà on va i transcriure les seves paraules. També va tenir paraules per a Puigdemont i per a Salvador Illa. Va reptar el president català a fer un debat amb ella en directe des d'El programa de Ana Rosa. Deia que volia explicar-li com gestiona la Comunitat de Madrid perquè en prengui exemple. Un rètol prometia una trobada entre Ayuso i Trump i, quan es va consumar la idea, va ser d’aquells moments televisius que fan passar vergonya. Va aparèixer Carlos Latre disfressat de president dels Estats Units, en una barreja de comicitat i patetisme incòmode. El judici de Luis Rubiales i la imprescindible secció de crònica negra i successos van rematar la jornada.

El que és indiscutible és que el retorn d’Ana Rosa implica la tornada d’una mirada obsessiva sobre Catalunya, una estratègia que, des del Procés, funciona molt bé a l’hora de crispar l’audiència i obtenir rèdits.

stats