Tempesta de sorra informativa al Sàhara

Ni sí ni no ni tot el contrari. Avui les portades de la premsa ens regalen bonics apariats de titulars que suggereixen coses diferents. Anem cap al desert, per exemple. El Mundo diu: "Albares evita ara aclarir si va avisar Algèria de l'entrega del Sàhara". En canvi, per a La Vanguardia no hi ha cap dubte: "L'executiu admet que no va avisar Algèria del gir sobre el Sàhara". Diria, però, que aquesta discrepància no té tant a veure amb la línia editorial de cada mitjà, sinó que –i ja em perdonaran l'estereotip– més aviat s'explica per la tendència de Pedro Sánchez de ser més gallec que Rajoy, la qual cosa s'escampa entre uns ministres que no saps mai si pugen o baixen l'escala. Les relacions amb els socis, per aquest afer, són també difícils de llegir. Mentre que El País diu que "El gir sobre el Sàhara rep l'aval de la UE i crea tensió en el govern", l'Abc té clar que la sang no arribarà al riu i explica en primera pàgina que "Podem descarta trencar la coalició tot i les discrepàncies amb el Sàhara". Sembla que alguns diaris s'hagin proposat fer llum de gas al lector. Llum de gas algerià, per ser més precisos.

On sí que es veu intenció editorial és en l'assumpte dels transportistes. "L'executiu ofereix 500 milions al transport però no frena les aturades", escriu El País, amb una formulació en positiu en què Sánchez amolla i els altres no es conformen. És la mateixa línia que El Periódico de España, en què els camioners surten perfilats com uns inflexibles: "Els transportistes s'enroquen i seguiran amb l'aturada indefinida". En canvi, a la dreta del quiosc aquests mateixos professionals en surten ben parats, ja que són uns murris que no es deixen entabanar: "Els transportistes recelen del govern i mantenen la protesta". Sigui el Sàhara, sigui el gasoil: ni sí ni no ni tot el contrari.