Les televisions públiques del món mostren la seva "resistència" a Barcelona
Fins a 59 cadenes i 400 professionals s'han reunit a l'INPUT 2022
BarcelonaBarcelona s'ha convertit aquesta setmana en punt de trobada de les principals televisions públiques del món amb la celebració de l'INPUT, que demà tanca la seva 44a edició a ple rendiment després de dos anys de pandèmia. 59 mitjans públics de 28 països han demostrat en el congrés, impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, la seva capacitat de resistència i aposta per la innovació malgrat els embats de les crisis econòmiques que s'han anat encadenant els últims anys. Durant els quatre dies que ha durat la trobada s'han presentat 85 programes televisius de diferents formats.
"Les televisions públiques són resistents en el sentit doble d'aguantar: que són capaces d'aguantar i que, a la vegada, volen aguantar. Una experiència com l'INPUT reforça aquesta resistència", assegura Jordi Balló, president de l’INPUT Barcelona i director del departament de comunicació de la UPF, sobre l'estat d'ànim dels mitjans després de la crisi generada per la pandèmia. El portaveu remarca que els programes que s'han presentat en aquesta edició estan "a l'avantguarda de les preocupacions del servei públic".
L'INPUT 2022 ha acollit fins a 400 professionals de diverses televisions públiques, persones que s'enfronten a reptes del sector audiovisual com ara fer productes per als joves, produccions sobre educació sexual o ficcions interactives. Enguany s'han pogut descobrir formats arribats des dels Estats Units, Austràlia, l'Argentina, Dinamarca, el Japó o Sud-àfrica. L'audiovisual català també hi ha estat representat amb programes de TV3 com ara Per què volen els avions? o el fenomen televisiu Crims de la Guàrdia Urbana, i de Betevé, amb Oh my goig. Per la seva banda, TVE ha donat a conèixer les sèries Yrreal i Sequía.
Un dels grans atractius de l'INPUT és la possibilitat de descobrir productes d'indústries audiovisuals llunyanes. "Països asiàtics com l'Índia o Corea del Sud estan treballant d'una manera molt lliure. Una de les coses interessants de l'INPUT és que et permet conèixer esdeveniments o productes que no han sortit del mateix país però que són igualment internacionalitzables", explica Balló, que argumenta que l'INPUT sempre ha tingut clar que s'havia d'anar més enllà del tàndem EUA-Europa.
Per a Balló les cadenes públiques d'arreu del món comparteixen el repte, d'una banda, de la coexistència de les televisions convencionals i les xarxes i, de l'altra, l'accessibilitat. "Eixamplar l'espai propi de la creació audiovisual és una de les qüestions essencials: com fer que el públic jove se senti integrat en el processos de creació", reflexiona.