Les televisions privades fan rècord de beneficis el 2016

BarcelonaMissió acomplerta de les televisions privades espanyoles. Els dos principals grups espanyols, Mediaset i Atresmedia, van superar els 300 milions conjunts de benefici el 2016, la qual cosa suposa la xifra de guanys més esplendorosa per a un sector que, com el disc de Supertramp, es pregunta “Crisi? Quina crisi?”

Perquè no es tracta només que els dos grups hagin superat la travessa de la crisi sense arribar a tenir mai pèrdues. És que, pel camí, n’han sortit reforçats i han absorbit rivals -Telecinco va quedar-se Cuatro i Antena 3 va adquirir La Sexta-, de manera que actualment a Espanya ja hi ha un duopoli televisiu en què els dos principals operadors sumen un 57,3% de l’audiència i un 85,4% de quota en el mercat publicitari. Tota la resta de canals han de lluitar pel 14,6% restant dels anuncis, a pesar de sumar més d’un 40% dels espectadors.

La cursa pels beneficis la lidera Mediaset, que va tancar l’any amb un resultat positiu net de 171 milions d’euros, la qual cosa suposa créixer un 2,9% respecte als 166,2 milions aconseguits el 2015. El grup que encapçala Paolo Vasile, i que té Telecinco com a mascaró de proa, va aconseguir facturar 992 milions -dels quals 926,9 corresponen a publicitat- i puja un 2,1% en comparació amb els 971,9 milions de l’exercici anterior. Aquesta xifra d’anuncis contractats implica que Mediaset va adjudicar-se un 43,3% del pastís publicitari (tot i que la suma dels seus canals només és d’un 30,2%).

Tot plegat es tradueix en un marge de benefici d’un 17,2% -o 0,51 euros per acció-, i això comporta una millora d’un 5,9% respecte a la dada del 2015. La companyia va pagar 167,4 milions en dividends i va recomprar accions pròpies per valor de 91,4 milions.

El grup ha obtingut aquestes millores sense necessitat de retocar les despeses, que s’han mantingut en la línia de les de l’any anterior, amb un increment de tan sols un 0,1%.

En un comunicat enviat pel grup es recollien les valoracions de Vasile, conseller delegat de Mediaset. “Tenim un balanç lliure de deutes que ens permet ser precisament això, lliures. Lliures per liderar l’imparable procés de transformació digital en el qual ens trobem, per analitzar totes les oportunitats que sorgeixen en el nostre entorn”.

Alguns d’aquests ingredients de futur que insinua el directiu són l’explotació del creixent consum sota demanda, la rendibilització de la seva aposta cinematogràfica -consistent en una aposta continuada per pocs títols però de gran tirada comercial- o l’aprofitament encara més gran de les xarxes socials. Mediaset vol aprofitar que fa forat especialment entre els joves: si el seu share global és d’un 30,2%, entre els que tenen de 13 a 24 anys puja fins al 37,6%. I és la televisió més vista a internet, amb 91,6 milions de vídeos. Cada mes, 489 milions de minuts de la seva programació són consumits a través d’internet. I la batalla digital tot just ha començat.

La facturació d’Atresmedia

A l’altra banda del ring, Atresmedia no pot presumir de tants beneficis com Mediaset, tot i que els seus 129,2 milions suposen créixer un 30,1% respecte a l’any passat. El grup -que suma en els resultats els de la seva divisió radiofònica, amb Onda Cero com a marca destacada- va aconseguir trencar el llindar psicològic dels 1.000 milions i va firmar una facturació neta de 1.021,1 milions (909,5 milions dels quals provenen de la televisió, i 82,2, de la ràdio). La seva quota de pantalla va ser d’un 27,1% (millora un 0,3%), i la de mercat publicitari, d’un 42,1%.

El punt fort dels resultats d’Antena 3 és el prime time : la seva oferta, de caràcter més familiar que la de Mediaset, fa que en aquesta franja obtingui un 31,1% de quota i superi el seu competidor per sis dècimes.

Una altra dada que cal tenir en compte és l’èxit també d’Atresmedia a l’hora de complir la seva obligació d’invertir en cinema: un 38% de tot el que va recaptar la taquilla espanyola correspon a films produïts per Atresmedia Cine.