La televisió segons Jim Henson
Per a moltes generacions, Barri Sèsam és, segurament, el seu vincle inicial amb la televisió. I el patró es repeteix en moltes parts del món. Els personatges que habitaven aquell univers entranyable van fer que molta gent aprengués que aquella caixa que ocupava el menjador de tantes cases podia fer-nos sentir moltes emocions. El que hem après de nens i ens ha fet riure queda per sempre.
Ara, la plataforma Disney+ acaba d’estrenar un documental sobre el seu creador, Jim Henson: Idea Man (traduït el castellà com Jim Henson: la audacia de las ideas). Dirigit per l’oscaritzat Ron Howard (Cocoon, Apol·lo 13, Una mente maravillosa), repassa la trajectòria personal i professional de Henson, però també és una declaració de principis sobre com entendre la televisió.
En la construcció de la història hi participen alguns dels seus fills i hereus de l’empresa The Muppets Inc. També els seus companys de feina, sobretot el seu inseparable Frank Oz, i molts dels seus deixebles titellaires. A Jim Henson no se’l presenta només com un ideòleg de l’audiovisual infantil sinó, sobretot, com un cineasta i creador incansable. Per entendre l’evolució dels seus plantejaments mediàtics i culturals cal destacar la seva faceta com a cineasta experimental i descobrir el munt de projectes que volia intentar tirar endavant abans que els muppets i Barri Sèsam ocupessin per complet la seva vida. Henson entenia la creació com una manera d’interpretar la realitat i, sobretot, analitzar-la per projectar-ne un missatge. Per aquest motiu, quan va tenir l’oportunitat de fer Barri Sèsam, no va ser per una inquietud específica de fer televisió infantil sinó pel neguit de tirar endavant un projecte ambiciós que beneficiés a la gent, que fos important. La televisió dirigida als nens era, eminentment, una gran responsabilitat. I aquí és on els seus ninots, creats de manera autodidacta, adquireixen un paper indiscutible. Jim Henson: Idea Man permet veure com va créixer el món dels seus muppets i quina filosofia de treball hi havia al darrere. També és una manera d’observar com, des dels anys seixanta, el context social determina els continguts televisius i els esquetxos dels titelles de pelfa. Henson creia que els seus ninots no havien de donar només un missatge per als infants. I d’aquí que algunes de les cançons i idees parlessin del món. Hi ha un The Muppets Show que Henson va dedicar al sexe i la violència, tot i que el projecte no va tenir l’acollida que hauria desitjat. El documental ens descobreix com es van conèixer la granota Kermitt i la fogosa porqueta Peggy, o com van construir la seva relació l’Epi i en Blai. És també un homenatge a la invisibilitzada Jane Henson, l’exdona i cofundadora de l’empresa.
Jim Henson: Idea Man és una oportunitat per recordar quin sentit té la televisió. Els magnífics resultats que proporciona aquest mitjà quan algú la pensa no només simplement per sortir-hi sinó perquè allò que passa a la pantalla serveixi per a alguna cosa.
