Una televisió en risc permanent de ser privatitzada

LondresPeriòdicament des de gairebé la seva primera emissió el 1982, els britànics han sentit el seu govern parlar de la necessitat de privatitzar Channel 4, una cadena de televisió de titularitat pública però amb esperit comercial, això és, amb l'emissió d'anuncis que, a diferència del que passa amb la BBC, interrompeixen, entretallen i aspiren a finançar la programació. El passat 23 de juny, el ministre de Cultura, Mèdia i Esports de l'executiu que dirigeix Boris Johnson, Oliver Dowden, va tornar al parlament amb la mateixa cantarella.

El moment en què es s'ha tornat a posar damunt de la taula la proposta pot semblar una mica estrany. A l'igual que havien fet els seus predecessors, Dowden va afirmar que calia una reforma en profunditat del canal per mantenir-lo obert. Però l’informe anual de resultats de la cadena, publicat el dia abans, destacava que Channel 4 havia tingut un any record al llarg del 2020. Unes dades que registraven que la pandèmia va abaixar els ingressos publicitaris –proporciona el 90% dels seus comptes–. Però la direcció havia aconseguit reduir la despesa en continguts i, després d’un fort repunt en els les tarifes dels anuncis, l’any va acabar amb un superàvit operatiu rècord de 71 milions de lliures (85 milions d'euros).

La intenció del govern és posar la cadena a la venda al més aviat possible. És a dir, l'any vinent. De moment, seguint les passes habituals, el ministre Dowden ha obert un període de consultes per tal d'explorar les possibilitats de l'operació, amb l'objectiu oficial, d'impulsar el negoci i "afavorir tot el seu potencial" en l'era del streaming digital.

Alex Mahon, director executiu de la cadena, s'hi va tornar de seguida. El canvi de Channel 4 cap a un model amb finalitats de lucre, ha argumentat, posaria en perill la despesa de l’emissora fora de Londres, el seu suport a productors independents i, de retruc, l'impacte que té en el públic més jove.

El nou intent del govern de sacsejar el paisatge de les ones britàniques no pot ser alié a l'allu de nous –ja no tant, però– operadors en streaming, que consumeixen recursos de la indústria audiovisual. Són, és clar, des de Netflix fins a Amazon o Disney, o el rival de tots aquests recentment llançat per la BBC, Britbox. L'impacte d'aqueses plataformes va tenir el 2020 una traducció en una baixada d'audiència dels diferents canals de Channel 4, que fins aleshores s'havia mantingut el el 10% de share, però que va caure 3,7 punts l'any passat, tot i la millora dels resultats financers.

Tant el govern com els analistes de la indústria consideren que el model de negoci de Channel 4 és especialment vulnerable als canvis que propicia l'streaming. Es tractaria, doncs, de determinar si la venda facilitaria la captació de capital i possibilitaria les aliances amb altres operadors. El risc és evident, assenyales els crítics amb l'operació. Posant Channel 4 en mans privades es renuncia a la funció pública amb què va néixer i s'atempta contra la diversitat televisiva.