La televisió obre escletxes a la música en directe

BarcelonaDurant els anys 80, TVE va arribar a tenir fins a 18 programes de música simultanis a la seva graella, una xifra que va anar disminuint a mesura que la televisió anava sumant dècades. Les cadenes de RTVE es van convertir pràcticament en un desert musical. La televisió pública espanyola va deixar els amants de la música orfes, fins al punt que Oscar Sancho Rubio, líder de la banda de 'heavy metal' Lujuria, de Segòvia, va iniciar aquest any una campanya a 'Change.org' per demanar a l’ens públic un programa de música de qualitat, una proposta que va recollir 19.661 signatures. El 26 d’abril del 2018 Sancho es felicitava pel resultat i, sobretot, perquè semblava que TVE els havia fet cas: hi hauria nou programa de música a RTVE, 'La hora musa', presentat per la cantant, músic i actriu Maika Makosvki.

Les notes de 'La hora musa' començaran a sonar a partir de dimarts, 2 d’octubre, a les 23.00 hores a La 2, amb un primer programa en què els tres primers convidats seran Franz Ferdinand, Juan Perro i Mala Rodríguez. Tot i que l’hora d’arrencada no fa pensar en 'prime time', els horaris tardans de la televisió espanyola –la majoria de programes comencen a les 22.45 h– fan que 'La hora musa' es pugui considerar un espai musical en la franja de màxima audiència. Darrere d’aquest projecte hi ha Jero Rodríguez, que durant anys ha sigut director de 'Cachitos de hierro y cromo', el programa de nostàlgia musical icònic de La 2.

Lluitar contra els prejudicis

Rodríguez assegura que durant anys s’ha repetit un mantra que diu que “la música a televisió no interessa, que la gent desconnecta”, i això ha fet que el mitjà donés l’esquena a projectes que tenien aquest art com a fil conductor. “Hi ha formats on la música hi és present, com els talents, però, segons el meu parer, el seu paper és més accessori”, explica Rodríguez, que no amaga que un dels obstacles per donar espai a la música en directe en 'prime time' són les dificultats tècniques. “Evidentment, els grups volen sonar perfectes i això a televisió és difícil d’aconseguir”.

Amb tot, passats cinc anys des que va començar a imaginar el projecte, 'La hora musa' arriba a La 2 apostant pel so en directe i inspirant-se en 'Later… with Jools Holland', un històric programa musical de la BBC2 en emissió des del 1992. Hi han passat algunes de les bandes i cantants més importants del panorama internacional, però també projectes debutants. “És el referent europeu. És un programa molt fàcil pel que fa a l’estructura i, a més, no té un patró estilístic, està obert a tots els estils”, recorda Rodríguez, que destaca que el presentador, Jools Holland, exteclista del grup Squeeze, és també músic. “Això fa que en molts casos es trenqui la barrera entre el periodista i el convidat, ja que en alguns casos acaba tocant amb ells”.

A 'La hora musa' la distància entre músics i entrevistadora també es trencarà, almenys, en dues ocasions, ja que Maika Makovski compartirà escenari i cançons amb Marlango i el grup madrileny Morgan. El programa, gravat amb públic, compta amb dos espais: un plató principal en què un grup internacional i un altre de nacional actuaran i seran entrevistats per Makosvki. El segon espai és un set a la terrassa, on un segon grup nacional interpretarà dues cançons. “S’ha intentant voluntàriament que sigui al més variat i al més obert possible tant a propostes molt consolidades com a propostes molt noves de gent molt jove, i per descomptat tot el que hi ha al mig, que és la meva generació, que ha sigut invisible durant tots aquests anys a la televisió”, explicava Maika Makosvki durant la presentació del programa al FesTVal de Vitòria. “És un programa molt clàssic, no inventem res. La música té el seu ritme i els grups necessiten el seu temps. És un luxe tenir un espai així a la televisió pública”, assegura Rodríguez sobre 'La hora musa', per on passaran, entre d'altres, Vetusta Morla, Simple Minds, Manolo García, Miguel Poveda o Brisa Fenoy.

La necessitat d’un programa dedicat a la música era una reivindicació dels espectadors, però, sobretot, del sector musical. L’arribada de 'La hora musa' ha sigut celebrada per bandes i músics. Marlango assegurava al seu Twitter que el nou espai de La 2 era “el programa de televisió més necessari des de 'Barri Sèsam'”. Sobre la possibilitat que s’obri una nova era de programes musicals, Rodríguez assegura que la clau està en la generació més jove, que fins ara no ha pogut gaudir d’aquests formats. “La gent que sent nostàlgia dels programes musicals són la generació del voltant dels quaranta anys, que sí que en van veure. Els més joves, de vint-i-pocs, mai han viscut aquest tipus de programes i esperem que s’hi enganxin”, confessa.

Les opcions de pagament

El de Makovski no és l’únic programa d’aquesta temporada que tindrà la música com a protagonista; a la televisió per pagament també hi aposten. Una de les propostes de Movistar+ és 'Canciones que cambiaron el mundo', un nou espai que s’estrenarà a finals de desembre. En aquest cas, la cantautora Zahara fa de fil conductor del programa: la cantant d’Úbeda (Jaén) es troba amb companys de professió com Rozalén, Rayden i Miss Caffeina per fer versions de cançons vinculades a moviments socials. En concret, en els quatre episodis d’aquesta primera temporada es parlarà de feminisme, LGTBI, immigració i racisme, i revolució. “Volem demostrar que hi ha música que fa que la gent s’uneixi i surti al carrer”, explica Jorge Ortiz, director del programa, que confessa que l’arrel del projecte va ser la cançó 'Respect', que Aretha Franklin va convertir en un himne del feminisme, tot i que la versió original del tema d’Otis Reading era tot el contrari.

Ortiz coincideix amb Rodríguez en el fet que un dels motius pels quals costa aixecar programes musicals és que "s’ha d’arribar a acords amb discogràfiques i artistes”. Tot i així, assegura que un dels seus objectius és que Movistar+ segueixi apostant per la música en directe. De moment, sembla que ho està aconseguint. A més de 'Canciones que cambiaron el mundo', el 26 d’octubre estrena una nova tanda de Sesiones, petits concerts en què grups com Izal toquen sis temes propis i una versió i conversen amb el periodista Arturo Paniagua sobre la indústria musical.

Sis espais musicals de la televisió pública

espais musicals de la televisió pública‘Aplauso’

Seguint l’estètica dels espectacles de revista, aquest programa, emès entre el 1978 i el 1983, apostava per difondre la música comercial i deixava de banda estils trangressors com el punk. Dirigit per José Luis Uribarri, era un popurri musical que va rebre des d'Alaska y los Pegamoides fins a Mocedades, o grups internacionals com els Jackson Five o The Police.

‘Plastic’

Molt abans de dirigir Gestmusic, Tinet Rubira va presentar amb David Bagès i Marisol Galdón aquest calaix de sastre juvenil que, entre el 1989 i el 1991, barrejava concursos, entrevistes i actuacions musicals a La 2. Pel plató, que tenia una estètica similar a la del programa 'Wayne’s World' de MTV, hi van passar grups com My Bloody Valentine.

‘La edad de oro’

Presentat per Palomo Chamorro, era el referent televisiu de la Movida Madrileña. Es va convertir en un espai de culte però també en blanc de crítiques, sobretot quan va emetre unes imatges d’un crucifix amb un cap de porc i una parella despullada en un taüt. La polèmica va precipitar la seva cancel·lació el 1985, dos anys després de la seva estrena.

‘Musical express’

Jero Rodríguez assegura que el programa d’Àngel Casas és el seu preferit, tot i que no era el que estava més ben realitzat. “Era supermodern i no estava limitat: hi havia flamenc, Movida, punk, samba... estava obert estilísticament”. En el programa, emès entre el 1980 i el 1983, hi van actuar grups i cantants com els Ramones, Los Suaves o Mike Olfield.

‘El séptimo de caballería’

Als 90 ja escassejaven els programes musicals, però La 2 va fer un intent per recuperar-los amb aquest espai presentat per Miguel Bosé. El programa va haver de lidiar amb alguns divos: Prince, que havia de ser entrevistat per Pedro Almodóvar, va plantar l’equip de rodatge perquè estava descontent amb el tracte que estava rebent.

‘No disparen al pianista’

Amb Ruth Jiménez al capdavant, es pot considerar que aquest és l’últim programa musical emès per La 2 fins a l’arribada de 'La hora musa'. Va estar en antena entre el 2007 i el 2009 i estava obert tant a la música comercial –amb convidats com Juanes o La Oreja de Van Gogh– com l’alternativa, amb actuacions de Cristina Rosenvinge o Albert Pla.