La televisió juga amb la llengua
Participar en un concurs televisiu requereix, actualment, un bon domini de la llengua. A TV3, els dos que s'emeten ara mateix juguen amb les paraules, però no són els únics que utilitzen el diccionari.
BarcelonaLa graella setmanal de TV3 inclou dos concursos: Bocamoll i El gran dictat . Els dos tenen una cosa en comú: juguen amb el català. Casualitat? El cap d'antena i programació de TV3, Carles Manteca, creu que més aviat respon a "un objectiu fundacional" de la cadena, que és "treballar pel nivell de la llengua". "Els concursos són una bona manera de fer-ho", explica, ja que permeten introduir aquest element a través de l'entreteniment. El presentador de Bocamoll , Roger de Gràcia, també defensa la presència dels dos concursos a la mateixa graella: "Si podem jugar amb la llengua, per què no hi juguem més?"
Perfils diferents
De totes maneres, els dos concursos no busquen exactament el mateix tipus de concursants. Roger de Gràcia (que ja havia presentat Caçadors de paraule s, també sobre llengua però sense format de concurs) descriu els participants del seu programa com a "catalanoparlants, més de poble que de ciutat i principalment joves que han estudiat en català". En canvi, el conductor d' El gran dictat , Òscar Dalmau, assegura que "s'hi presenta molta gent de professions relacionades amb la llengua, però són els que es posen més nerviosos, perquè tenen una pressió afegida".
Una altra diferència important es troba en la seva ubicació a la graella: Bocamoll s'emet de dilluns a divendres a les 13.20 (tot i que en la primera etapa, quan el presentava Espartac Peran, ocupava la franja anterior al Telenotícies Vespre ), mentre que El gran dictat s'ofereix els caps de setmana a les 20.25. Les xifres d'audiència, en canvi, són més similars: 143.000 espectadors i un 11% de quota per a Bocamoll , i 211.000 persones i un 9,7% de share per a El gran dictat de mitjana des del setembre.
Del 'Dicciopinta' al 'Picalletres'
Però aquests són només els dos últims exemples d'una tendència històrica de TV3, que ja fa molt temps que va començar a jugar amb la llengua. A principis dels 90, Josep Maria Bachs va presentar Dicciopinta , i posteriorment el mateix presentador es faria càrrec de Si l'encerto, l'endevino , un concurs sobre frases fetes i expressions populars.
Tot i així, el director de la productora Antàrtida i productor executiu del Bocamoll , Carles Porta, recorda que "el primer concurs basat en la llengua de l'època moderna de TV3 és el Picalletres ". Aquest espai, produït també per Antàrtida, es va estrenar el 2006, i tenia la peculiaritat d'adreçar-se a concursants joves que havien de lletrejar paraules en català. L'espai s'emet actualment en 13 canals locals de Catalunya, i ja hi han passat "més de 70.000 alumnes de tercer d'ESO". Segons Porta, "els professors el consideren un mètode pedagògic per ensenyar ortografia".
En castellà, també
Però no només a Catalunya s'aposta per la llengua com a matèria primera dels concursos. Als canals estatals també els agrada jugar amb les paraules: Telecinco emet, cada tarda, Pasapalabra , amb el seu famós rosco final que els concursants han de completar, i Antena 3 ofereix cada migdia La ruleta de la suerte . Curiosament, els dos programes han passat per les dues cadenes.
TVE també té la seva dosi de concurs lingüístic amb Palabra por palabra (dissabtes a les 15.30, a La 2), i fins fa poques setmanes, Cuatro emetia Dame una pista, basat en l'enginy dels concursants per trobar fórmules alternatives per definir una mateixa paraula.