La televisió es compadeix del pobre emèrit
Les fotografies íntimes del rei emèrit i Bárbara Rey han revolucionat els magazins de totes les cadenes. La relació entre tots dos va ser un rumor durant molts anys, i després es va convertir en un dels relats oficials dels programes del cor. Ara hem posat imatges a una història que ens han explicat mil vegades. La morbositat de l’escena es produeix perquè desmunta el principi d’autoritat: veiem el Borbó il·lustre arrambant l’api en un xalet adossat com un veí qualsevol.
L’esperpent del conflicte és d’unes dimensions tan grans que el nivell d’alteració dels tertulians ha sobrepassat els decibels estàndards. El relat s’ha ajustat a unes característiques comunes:
L’emèrit invisible: La publicació ha coincidit amb una de les visites del rei a Sanxenxo, però el protagonista s’ha convertit, des de fa anys, en un personatge absent, fugaç o que veiem des de la distància. Les fotos de la revista holandesa han suplantat la seva corporeïtat.
La promoció de les memòries: La coincidència de la publicació de les fotos amb l’anunci de l’aparició d’unes memòries narrades pel mateix monarca s’ha convertit en la millor propaganda per al llibre. Ara bé, mentre que l’emèrit pretenia apropiar-se de la seva història, les fotografies evidencien que hi ha una part rellevant de la seva biografia que ha quedat fora del seu control.
Culpabilització de Bárbara Rey: Com era d’imaginar, la majoria de mitjans han assenyalat la vedet com a responsable de l’escàndol. Se l’ha acusat de tenir una vida sexual dissipada, de ser una xantatgista i, per descomptat, de ser mala mare. El fet que el seu fill hagi venut les fotografies i n’estigui fent negoci serveix per qüestionar l’educació rebuda. També la sospita que ella hauria encarregat al fill que fes les fotografies ha servit per responsabilitzar l’artista de tot plegat. Però no es qüestiona tant la conducta del monarca.
Victimització de l’emèrit: Els habituals protectors de la Corona han convertit Joan Carles en la víctima innocent. Paco Marhuenda defensava que les imatges només demostraven que el rei tenia “una vida personal” que no afectava les seves funcions com a cap d’estat. "Está siendo víctima de una cacería", "Le están robando su historia" o "Es víctima de una trampa" eren alguns dels titulars que apareixien retolats en pantalla. També s’especulava amb la reacció de l’emèrit davant d’aquelles fotografies: “La furibuna reacción del emérito” o “estalla tras ver sus fotografías” eren supòsits que servien per vendre el peix.
Creació de futures expectatives: Tot i els escarafalls i els laments sobre l’aparició d’aquestes fotografies, hi havia una sospita transversal: les imatges són només el principi de l’escàndol i es preveuen noves filtracions de vídeos i fotografies encara més comprometedores en el futur. Per tant, el que feia la televisió era crear una gran expectativa al voltant de més escenes sexuals de l’emèrit. Perquè, malgrat els rostres de gravetat i compungiment, és obvi el neguit per sucar pa amb la vida secreta de Joan Carles.