Les telenovel·les turques irrompen en el mercat espanyol

BarcelonaSi durant anys l’hegemonia del sector de les telenovel·les havia sigut per a Llatinoamèrica -amb Veneçuela, el Brasil i Colòmbia com a principals productors-, ara és Turquia qui domina el negoci. Des de fa gairebé una dècada, les produccions turques s’expandeixen per tot el món i, des d’avui, entren en el mercat espanyol gràcies a Fatmagül, que s’emetrà a partir de les 20.45 hores a Nova, la cadena d’Atresmedia dedicada a aquest gènere televisiu.

L’elecció de Fatmagül, que es va estrenar l’any 2010 a la televisió privada Kanal D, no és arbitrària. La sèrie, que s’inspira en una novel·la de l’escriptor Vedat Türkali basada en fets reals, ha sigut un dels grans èxits de la televisió turca, no exempta de polèmica. La ficció, que agafa el títol del nom de la protagonista, explica la història d’una jove que viu en una ciutat costanera amb el seu germà Rahmu i la seva dona, la Mukaddes. La Fatmagül (Beren Saat) està a punt de casar-se amb el seu amor d’infantesa, el pescador Mustafa. Els bons auguris es trenquen quan una nit la noia és violada per un grup de quatre nois rics. El seu promès l’abandonarà i les famílies dels culpables de la violació l’obligaran a casar-se amb un d’ells per evitar l’escàndol. L’escena de l’agressió sexual, que va circular per internet abans de l’estrena de la sèrie, va causar incomoditat en alguns sectors: l’Associació de Psiquiatres de Turquia i la Societat per a l’Educació Sexual van denunciar que aquest tipus d’imatges trivialitzaven el problema.

Carrera internacional

Un dels mercats on han fet forat les telenovel·les turques és, precisament, el seu principal competidor: Llatinoamèrica. Fatmagül s’ha pogut veure al Perú, l’Argentina, Mèxic, Colòmbia i Xile, on es va convertir en el serial més vist del 2014 i el 2015. També s’ha exportat a Europa -va ser un fenomen a Kosovo-, l’Àfrica i l’Àsia. Al Pakistan la sèrie va tenir una audiència mitjana de 80 milions d’espectadors, mentre que a l’Afganistan l’actriu principal va ser protagonista de diverses campanyes per recordar que les dones tenen dret a donar a llum en un entorn segur, amb el suport de metges i llevadores.

El salt internacional de la ficció turca ha tingut diverses puntes de llança. Una d’elles va ser Gümüş, coneguda fora de Turquia com a Noor, que va obrir camí a les sèries turques dins del mercat àrab, malgrat la desaprovació de les autoritats de l’Aràbia Saudita, que l’any 2008 van emetre una fàtua contra la ficció. Les mil i una nits, una versió modernitzada del llibre protagonitzat per Xahriar i Xahrazad, també és un altre exponent de la producció turca. El seu èxit a Xile, on es va començar a emetre l’any 2014, va propiciar la seva estrena a altres països del continent i va impulsar l’exportació de més produccions turques.

El potencial televisiu de Turquia va més enllà de les telenovel·les i, de fet, és el segon exportador global de formats i produccions per a televisió, només superat pels Estats Units. Les dades aconseguides fins ara -s’han distribuït ficcions a més de 100 països- han fet que l’Assemblea d’Exportadors Turcs s’hagi marcat arribar als 2.000 milions de dòlars en exportació de sèries l’any 2023. L’any 2015, durant la celebració del MIPCOM, va ser assenyalat com el relleu d’Israel, del qual provenen les versions originals de sèries com Homeland, com el país amb més programes originals susceptibles de ser exportats o adaptats.