Les telefòniques europees reclamen una regulació més justa

La regulació del marc competitiu en el sector de les telecomunicacions sempre ha estat una qüestió molt conflictiva i de difícil solució. Sobretot a la Unió Europea, on hi ha més d’un centenar d’operadors que no s’han de sotmetre només a la normativa de l’estat corresponent, sinó també a la regulació comunitària i internacional. Amb l'arribada de la banda ampla, en què es barregen el trànsit de dades i les trucades de veu fixes i mòbils, aquesta regulació s’ha complicat molt.

Abans es creia que la millor manera de promoure la competència entre operadors d’un mateix país era que n’hi hagués tres –o millor quatre–, però l’evolució tecnològica, la necessitat d’arribar amb banda ampla a totes les llars i empreses i el consum massiu de dades han fet que no estigui tan clara la conveniència de tenir a tot arreu tres o quatre infraestructures en paral·lel, sinó que probablement seria millor compartir-les.

Això ja està passant a dins de cada estat europeu: dos o tres operadors disposen d’infraestructures potents i les comparteixen en part o totalment amb els rivals on no arriben amb les seves, per un preu fixat. A més hi ha els operadors anomenats virtuals, que no tenen xarxa pròpia i la subcontracten a un operador que sí que en té, per un preu majorista estipulat.

El problema principal es planteja quan dos operadors d’un mateix mercat es volen fusionar, com per exemple la unió proposada entre MásMóvil i la filial espanyola d'Orange, o bé quan un operador que ofereix servei en diversos països europeus vol unificar les seves infraestructures per tenir millors economies d’escala.

La unió de dos operadors existents és un procés complicat. Primer, perquè cada un té la seva tecnologia de xarxa i els seus proveïdors. Però sobretot perquè les regulacions estatals són molt estrictes, amb concessions i llicències específiques, tant de territori com d’espectre. Qualsevol modificació de la situació inicial comporta beneficis per a uns en detriment dels altres. Es poden aprovar compres i vendes de diferents actius i concessions, a la manera d’un canvi de cromos, però la realitat fa que qualsevol operació sigui complexa.

Que pagui Netflix

D'altra banda, l’ús massiu d'internet i la proliferació de la difusió de vídeo en streaming per part de les grans plataformes com Netflix, Google, Meta, Amazon, Microsoft i Apple, ha fet que gairebé el 60% del trànsit de dades d’internet en el territori europeu procedeixi d’aquestes sis grans empreses nord-americanes.

José María Álvarez-Pallete, president de Telefónica i del consell de la GSMA, l'associació mundial d'operadors, va assenyalar recentment que “les telecomunicacions tenen un paper clau per a l'autonomia estratègica d'Europa, perquè són la porta al futur; per això és tan important que hi hagi un sector de les telecomunicacions robust i sostenible”. I va afegir que "cal revisar el marc regulador i de competència d'Europa per garantir la contribució de tothom i apostar per una Europa amb valors".

Per a Álvarez-Pallete, "la normativa de la UE hauria de fomentar la negociació entre operadores i grans generadores de trànsit perquè tots els agents de l'ecosistema digital contribueixin a l'esforç inversor". El president de Telefónica recorda que "els operadors europeus destinen entre 30.000 i 40.000 milions d’euros anuals simplement a ampliar la capacitat de les xarxes" per atendre un increment del trànsit de dades de l’ordre del 30% anual.

La situació ha canviat els dos darrers anys, amb l’encesa de la tecnologia 5G i l'explosió de l'ús d'internet a tots els nivells. El cost de desplegar 5G i fibra òptica ha augmentat per assolir més cobertura i capil·laritat de les xarxes, però els ingressos dels operadors no creixeran substancialment en els pròxims anys, en part perquè als consumidors ja els estan bé els mòbils 4G que ja tenen i la forta competència fa poc viable apujar les tarifes.

La pràctica dels grans operadors europeus durant els dos darrers anys de fidelitzar els seus millors clients amb contractes de trucades i dades il·limitats, en molts casos incloent-hi la 5G sense cap suplement, els dona poc marge per incrementar la facturació. L'entorn de crisi econòmica i l'estancament de la quantitat d’usuaris per als anys vinents provoca més competència entre operadors i la baixada de preu dels serveis més bàsics. A Europa sempre ha estat així, però ara més.

Fa unes setmanes, els responsables de les 17 principals operadores europees afirmaven en un comunicat conjunt que tenir un ecosistema d'internet sostenible i pròsper interessa a tots els ciutadans europeus i permet assolir els objectius de la UE. “Però perquè això passi i sigui sostenible en el temps, considerem que els grans generadors de trànsit haurien de fer una contribució justa als elevats costos que s'imposen actualment a les xarxes europees”, deien, i afegien que cal assegurar que a Europa no hi hagi escassetat d'infraestructura digital.

En canvi, la BEREC, l'organisme que agrupa els reguladors europeus de comunicacions electròniques, no veu clars els arguments dels operadors per reclamar una “compensació directa” dels proveïdors d'informació i fer-los pagar per l'ús que fan de les xarxes dels operadors. En un informe preliminar, dubta que calgui ampliar la capacitat de les xarxes per atendre l'augment del volum de trànsit IP, que és un dels arguments centrals per reclamar l'aportació de les grans tecnològiques. Per a la BEREC, la proporció dels costos d'ampliar les xarxes és molt baixa en relació amb l'augment del volum de trànsit. La majoria del cost es deu a l'ampliació de la cobertura, afirma.

Es tracta, com s’ha dit al principi, d’una qüestió molt complexa i llargament debatuda, sense que s’albiri una solució al gust de tots i que beneficiï principalment els consumidors. En joc està, no obstant això, la competitivitat de tota la Unió Europea.

Si els operadors europeus no són competitius, Europa difícilment podrà tenir una xarxa de telecomunicacions competitiva a escala internacional. Com que també és difícil que els consumidors estiguin disposats a pagar més per tenir uns serveis una mica millors, o bé es facilita que els operadors tinguin una regulació més flexible que els permeti arribar a acords entre ells o bé s’articula un sistema que faci que les plataformes que més aprofiten la infraestructura europea contribueixin més que ara.

La Comissió escolta amb interès els arguments dels operadors, encara que els reguladors no hi estiguin d’acord. Les plataformes, com és natural, tampoc no hi estan gens d'acord i es neguen en rodó a contribuir al finançament de les infraestructures europees, recordant que cada vegada en tenen més de pròpies; només es beneficien del tram final, el que arriba fins a l’usuari. El pitjor escenari seria que no s’arribés a cap acord “just” i els operadors reduïssin les seves inversions. En aquest cas, els principals perjudicats seríem els usuaris.