Telecinco intenta replicar el 'Telediario'

Carlos Franganillo, presentant la nova era dels 'Informativos Telecinco'.
2 min

Pedro Piqueras es va passar divuit anys al capdavant d’Informativos Telecinco sempre amb el mateix decorat darrere seu. Un hule amb una fotografia impresa de l’skyline de Xangai. El fons de plàstic, de tons blavosos, va ser la tecnologia punta que va invertir Mediaset en els informatius al llarg de gairebé dues dècades. Dilluns, en l’edició del migdia, la presentadora Isabel Jiménez s’acomiadava d’aquell plató, que va considerar “una segunda casa”. “Este skyline se apaga para siempre” va afegir mentre el decorat quedava a les fosques. Era la manera de donar pas a una nova era amb Carlos Franganillo al capdavant, en substitució de Pedro Piqueras. 

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

A les nou del vespre vam descobrir que Telecinco no només li ha pres el presentador a Televisió Espanyola. També s’ha apoderat de la imatge del Telediario. S’hi assembla moltíssim. Estàvem veient Informativos Telecinco però feia l’efecte d’estar sintonitzant la televisió pública, tant pel presentador com per la posada en escena. El plató ha guanyat en modernitat. Una enorme pantalla corba crea una sensació més immersiva, el terra lluent també fa l’efecte mirall, crea un reflex invers de les imatges que s’hi projecten. Els tons són blavosos i negres i a través de la realitat augmentada es generen diferents pantalles que emfasitzen la sensació de dinamisme. Són uns informatius moderns i espectaculars. És força habitual que en el dia de l’estrena es tregui més rendiment a unes possibilitats tècniques que, després, no s’aprofiten tant. Però, en tot cas, la nova aposta visual és, com la de TVE, molt atractiva. Franganillo, exemple de diligència i rectitud, d’una certa fredor informativa, va plantejar un informatiu convencional pel que fa als continguts, fugint de notícies apocalíptiques i imatges d’impacte que, tradicionalment, han funcionat molt bé a la cadena.

Paral·lelament, a La1, la fins ara corresponsal Marta Carazo s’estrenava al capdavant del Telediario 2. La periodista va assumir el seu nou rol com si ho hagués fet cada dia en els darrers anys. Transmet credibilitat, rigor i, a la vegada, una subtil calidesa comunicativa que no enfarfega perquè és natural. La periodista suscita confiança. El Telediario, en la seva nova etapa, va prioritzar l’anàlisi de l’actualitat. A partir de la informació dels caucus als Estats Units va oferir una mirada més transversal recordant que el 2024 seria un any de molts processos electorals arreu del món. La televisió pública va voler fer gala d’un dels àmbits on marca les diferències: els corresponsals i experts en informació internacional, amb Lorenzo Milá i Anna Bosch al plató. Múltiples connexions amb les grans ciutats del planeta, exhibint un punt fort del qual no pot presumir Telecinco.

La jugada de Mediaset ha sigut hàbil. La televisió privada s’ha disfressat de televisió pública. Amb tot, si tant Informativos Telecinco com el Telediario continuen amb aquesta aposta per l’equilibri i l’ambició, només hi pot guanyar l’audiència.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats