Telecinco blanqueja el feixisme
La setmana passada va ser assassinat a trets Borja Villacís, germà de qui va ser vicealcaldessa de Madrid. Segons les primeres investigacions policials, el crim s’hauria produït per una revenja entre clans vinculats al narcotràfic. Arran dels fets, les televisions es feien ressò dels antecedents de Villacís. Formava part de grups neonazis, era la mà dreta de qui havia sigut líder dels Ultras Sur, havia estat acusat en operacions vinculades al narcotràfic, i tenia una denúncia per agressions racistes, blanqueig de capitals i desordres públics. Però a mesura que avançava la jornada, el presentador de Telecinco Nacho Abad, especialista en crònica negra, anava suavitzant el paper de Villacís en tot plegat.
A Código 10, Abad explicava que l’assassinat s'havia produït en el context d'una denúncia per un cotxe cremat en què Borja Villacís només apareixia per fer de mediador entre bandes enfrontades. És a dir, se li va atorgar un paper de víctima innocent en un context criminal al qual, suposadament, ell era aliè. Nacho Abad també va insistir en recordar que, tot i que el mort encara tenia causes pendents amb la justícia, el seu advocat feia temps que demanava que s’arxivés el cas perquè sembla que no hi havia proves que l’inculpessin.
A la tarda, amb Ana Rosa Quintana, explicaven que el germà de Begoña Villacís estava sortint d’aquest món de la delinqüència, que volia comprar-se una llicència de VTC i que s’estava preparant unes oposicions. El programa posava un rètol en pantalla: “La mala y mortal decisión de Borja Villacís”. Es tractava de convertir el conflicte i l’assassinat en una qüestió de l’atzar i l’infortuni. “Fue una circunstancia de mala suerte, estar en ese lugar en ese momento”, deia el col·laborador. Insistien en el rol de mediador de l’assassinat, fins i tot atribuint una mena de paper de salvador en un cas que, en realitat, era absolutament sòrdid. L’esperpent va arribar quan Nacho Abad va qualificar Villacís de ser “un héroe”, per voler intervenir a fi de bé en un conflicte que li era aliè. De passada, va recordar que alguns dels participants en el crim i en les bandes en conflicte eren d’origen magrebí.
És obvi que la rellevància política de la germana de Borja Villacís semblava pesar molt en el relat dels fets. Hi havia una indulgència en la crònica que, a part d’insòlita en aquest tipus de programes, resultava insostenible. Els vincles amb els grups neonazis i Ultras Sur eren cosa del passat, i apel·laven a una teòrica rehabilitació del personatge que fins i tot el feia actuar des de la bondat, com a mediador i figura de pau. Una víctima de la mala sort, que va prendre una decisió inadequada que el va portar a ser en el lloc equivocat amb les persones errònies.
Després ens preguntem per què puja l’extrema dreta. Doncs, entre moltes altres raons, perquè fins i tot en la televisió porqueria més groga s’hi filtra el feixisme i es blanqueja, com si es tractés d’una mala etapa personal, un error de càlcul, un mal menor, gent d’ordre enmig de conflictes entre delinqüents.
