La tele ha de ser més accessible

BarcelonaD'ençà que el 2010 es va publicar la llei general de comunicació audiovisual, les televisions de tot l'Estat han hagut d'augmentar progressivament l'oferta de programació subtitulada, audiodescrita i amb suport de llengua de signes. El 31 de desembre d'aquest 2013 totes les cadenes hauran d'haver incrementat el servei fins a un 75% de programació subtitulada per a les cadenes privades i un 90% per a les públiques, així com també dues hores setmanals d'audiodescripció i deu en llengua de signes. L'incompliment de la llei d'accessibilitat es considera una infracció greu, sancionada amb una multa d'entre 100.001 i 500.000 euros.

La subtitulació es regeix per unes pautes bàsiques que poden passar desapercebudes pels espectadors, però que són fonamentals per a la comprensió i la qualitat de la percepció audiovisual. Per exemple, el codi de colors identificatiu de cada personatge; la velocitat de lectura dels espectadors; la informació extralingüística, és a dir, la descripció textual de tots els sons o les músiques; o la sincronització de la veu, procurant que no s'avancin i es revelin acudits i bromes o que es trenqui el suspens. L'audiodescripció és la narració dels esdeveniments i dels aspectes rellevants, com ara les cares, les mirades o els moviments, mitjançant una veu en off. Pel que fa a la traducció dels diàlegs a la llengua de signes, es fa en un petit requadre de la pantalla en el qual apareix l'intèrpret.

Rosa Vallverdú, coordinadora d'Accessibilitat de TV3, explica a l'ARA els diferents tipus de subtitulació existents en funció de les característiques de cada programa. Quan es tracta de pel·lícules o sèries de televisió que s'emeten, per tant, en diferit, el subtitulat és més senzill, ja que es fa prèviament i basant-se en el guió. Un altre tipus de programes són els directes amb preparació prèvia, com ara els telenotícies, en els quals abans es prepara el subtitulat, però alhora es reescriu en el moment de l'emissió, ja que pot haver-hi matisos o canvis d'última hora. En altres programes en directe en els quals la imatge és més important que el so, com ara els partits de futbol, el temps o els programes especials electorals, es fa un resum de la informació més significativa, amb la intenció que ocupi el mínim espai de la pantalla. Finalment, als programes en estricte directe les subtitulacions es fan simultàniament i per això poden tenir un petit desfasament.

Segons Vallverdú, les cadenes de televisió solen comptar amb el seu propi equip per subtitular els programes directes amb preparació prèvia, com els telenotícies, però la resta de subtitulats se solen encarregar a empreses externes especialitzades.

Els usuaris, esperançats

Raimon Jané, director de la Federació d'Associacions Catalanes de Pares i Persones Sordes (ACAPPS), afirma que "s'ha avançat molt, en especial pel que fa a la televisió pública catalana", que, segons ell, "és de les poques que també subtitulen al seu portal web", un punt que des de la Federació també reivindiquen. "En canvi -afegeix-, pel que fa a la televisió catalana privada no podem opinar tan favorablement: hi ha una reticència a subtitular, suposem que per motius merament econòmics". Jané també apunta la necessitat de millora de la sincronització i recorda que l'ACAPPS sempre s'ha mantingut activa en relació a la millora de la subtitulació dels mitjans.

Per la seva banda, la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca) es mostra relativament satisfeta amb l'accessibilitat. Així, remarca que "els principals mitjans per accedir a la informació són bàsicament la subtitulació i la llengua de signes", però, en canvi, "la gran majoria de les persones sordes a Catalunya tenen dificultats de comprensió lectora". Per això, consideren que, "per garantir-ne l'accessibilitat total, el millor mitjà seria la incorporació de l'intèrpret de llengua de signes", una figura que "sovint no és factible, ja sigui per raons tècniques o econòmiques". L'entitat també apunta que "les cadenes no inclouen encara prou hores de programació accessible, cosa que fa que s'incompleixi, a més de la llei de comunicació, la llei d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat".

Des de l'ONCE, la cap de Cultura, Anaïs Garcia, afirma en relació a l'audiodescripció per a persones cegues que, tot i que s'hi està treballant, el ritme és excessivament lent i, de moment, l'únic que s'acull a la legislació és Televisió de Catalunya, que, a més, sol enviar-los la programació setmanal detallant l'accessibilitat dels programes. Garcia opina que el fet que l'audiodescripció estigui regulada per llei ja és un gran avenç i que a partir d'ara caldrà seguir treballant i incrementant la quantitat i la qualitat de les prestacions. Així mateix, reivindica la producció de les pel·lícules directament amb audiodescripció, la qual cosa en facilitaria la distribució i l'abast. En aquest sentit, l'ONCE disposa d'una videoteca pròpia on es poden trobar pel·lícules i sèries audiodescrites.