Tele generalista i sèries estrangeres, un amor en crisi
Antena 3 estrena en obert ‘The handmaid’s tale’ però crema els capítols emetent-los de dos en dos
BarcelonaFa dues setmanes, Antena 3 anunciava a bombo i platerets que havia adquirit els drets de 'The handmaid’s tale' (en la versió doblada, 'El cuento de la criada') per emetre-la en obert, després que la sèrie, la guanyadora de l'última edició dels Emmy, arribés a Espanya el 2017 a través de la HBO. L’impacte de la notícia ha quedat aigualit per la constatació que el tracte que la cadena generalista dispensarà a la ficció no permet tenir gaires esperances en una possible permanència en pantalla o en altes xifres d’audiència. La cadena estrena demà la sèrie emetent dos episodis de les 22.40 hores a les 00.45 hores, un horari poc compatible amb la vida laboral.
La decisió d’emetre la sèrie de dos en dos té poc en compte l’audiència i, encara menys, la trama d’una ficció amb altes dosis de violència emocional i física. 'The handmaid’s tale', basada en la novel·la homònima de Margaret Atwood, explica les interioritats de la dictadura heteropatriarcal de Gilead, on les dones han sigut reduïdes a la funció de la procreació. Les criades són sotmeses a rituals de fecundació que no són més que violacions institucionalitzades. L’argument demana ser digerit tal com va ser concebut per Hulu, la plataforma que l’emet als Estats Units: un capítol per setmana. La diferència entre la proposta d’Antena 3 i el 'binge-watching' que fomenten plataformes com Netflix, que sol penjar les temporades completes, és que l’espectador té el poder de decidir si vol o no fer una marató de sèries.
Horaris intempestius
L’estratègia que ha seguit Antena 3 amb la sèrie protagonitzada per Elisabeth Moss no és nova a la cadena. El cas més recent és el d''American crime story: el asesinato de Gianni Versace'. Atresmedia en va comprar els drets i es va avançar a l’emissió a Netflix, que la posava a disposició dels seus usuaris el 30 de març, un cop ja havia finalitzat als Estats Units. Per evitar coincidir amb la plataforma, Atresmedia va decidir estrenar-la el 18 de març i fer-ho en 'packs' de tres episodis, una manera de fulminar la sèrie ràpidament, ja que només té 9 capítols. No només obligaven els espectadors a estar davant de la televisió fins a hores intempestives, sinó que a més alteraven els dies d’emissions: els dos primers blocs es van emetre en diumenge, mentre que els tres capítols finals els van passar el dimarts 27 de març, a temps per no solapar-se amb l’inici a Netflix.
El moviment no va funcionar especialment bé pel que fa a l’audiència. Si bé l’estrena va aconseguir liderar –a Espanya va anotar un 15,6% de quota i va aconseguir 2,3 milions d’espectadors–, la segona entrega es va desplomar fins a un 9,3% de 'share' i 1,5 milions d’espectadors. El capítol final, que es va començar a emetre gairebé a les 11 de la nit, va aconseguir remuntar però tampoc va fer una gran dada: 11,1% de 'share' i una mitjana d'1,2 milions d’espectadors.
Un altre cadàver internacional de renom de la programació d’Atresmedia és 'Joc de trons'. La primera temporada la va emetre a Antena 3, la segona a La Sexta i la tercera a Neox. La resta de temporades –la sèrie està rodant la vuitena– ni s’han estrenat ni se les espera.
Un maltractament històric
El poc tacte de les televisions generalistes amb la ficció forana no és un fenomen recent. Als anys 90 ja era habitual, especialment a TVE, que es penjava la medalla de tenir 'Urgencias', la sèrie que va fer famós George Clooney. El drama mèdic, que té 15 temporades, va patir un viacrucis d’horaris i dies d’emissió des que es va estrenar, l’any 1996. La televisió pública va emetre des de la primera temporada fins a la dotzena i va provar la seva eficàcia en franges horàries inversemblants, com a les sis de la tarda o de matinada. Per exemple, la sisena temporada, que va arribar a TVE l’any 2000, s’emetia a les 23.45 hores dels dijous, mentre que l’onzena temporada s’emetia els divendres i dissabtes a la nit. Els espectadors de la cadena mai van poder saber com acabava perquè mai es va emetre l'última temporada. Qui volgués acomiadar-se de la sèrie amb tots els honors va haver de recórrer al canal de pagament AXN, que el 2004 va recuperar-la per emetre-la des del principi seguint l’ordre original.
La germana petita de TVE, La 2, tampoc ha tractat millor la ficció estrangera, tot i comptar amb sèries de culte com 'Doctor en Alaska' i 'A dos metros bajo tierra'. La primera va quedar relegada a les matinades d’estiu i els programadors jugaven amb els espectadors barrejant capítols de diferents temporades, fet que impossibilitava seguir les trames. 'A dos metros bajo tierra', que al principi va ser un petit èxit per a la cadena amb una estrena que va obtenir un 9% de quota, es va acomiadar emetent-se passada la mitjanit.
Un cas paradigmàtic és 'Perdidos', un dels grans fenòmens seriòfils de la tercera edat d’or de la televisió. La sèrie es va estrenar el setembre del 2004 als Estats Units i no va arribar a Espanya fins al juny del 2005 a través de TVE. Llavors els potencials espectadors ja l’havien vist a través de canals de pagament (Fox la va emetre l’abril del 2005) o per mitjans il·legals. La baixa audiència va fer que TVE l’enviés a La 2 fins que van renunciar a seguir emetent-la. Cuatro la va rescatar a partir de la quarta temporada i va accelerar les emissions fins a aconseguir emetre el final de manera simultània als Estats Units. Cuatro va endarrerir l’emissió mitja hora respecte a l’horari original, el temps necessari per poder subtitular els dos episodis. 400.000 espectadors van matinar per connectar-se a Cuatro i acomiadar-se d’una sèrie mítica.