Tecnologia

Tecnonecrològica del 2022

Les personalitats de la tecnologia que ens han deixat aquest any mereixen el mateix reconeixement que els polítics, artistes, escriptors i esportistes d’altres necrològiques

L'executiu de Sony Nobuyuki Idei
24/12/2024
4 min

BarcelonaFred Brooks (1931). Aquest matemàtic nord-americà va ser un dels responsables del System/360, la gamma d’ordinadors centrals que va consolidar el lideratge d’IBM en el mercat de les grans empreses i organismes oficials. De la seva experiència creant el sistema operatiu OS/360 va sortir l’any 1975 el llibre The Mythical Man-Month, una de les bíblies del desenvolupament de programari, encara vigent per afirmacions com que afegir programadors a un projecte que va amb retard encara l’endarrereix més.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Alan McLachlan (1964). Va aprendre informàtica de manera autodidacta, amb un Commodore 64, i la major part de la seva carrera es va centrar en el firmware, el programari que no es veu però fa funcionar qualsevol aparell digital. També va formar part de l’equip d’enginyeria de la videoconsola Xbox de Microsoft. Però la principal empremta que deixa és la creació del format de document portable (PDF) d’Adobe, que permet visualitzar i imprimir documents en qualsevol dispositiu conservant el format original.

Lenny Lipton (1940). Si teniu criatures és molt probable que hàgiu cantat amb ells Puff, el drac màgic, que aquí van popularitzar els Falsterbo 3. La lletra en anglès de la versió original de Peter, Paul and Mary és obra de Lipton (nascut Leonard Lipshitz), i la seva inclusió en aquest homenatge es deu al fet que va invertir tots els drets d’autor de la cançó en desenvolupar la tecnologia estereoscòpica CrystalEyes de cinema en 3D visible amb ulleres actives, que també va tenir aplicacions científiques i militars.

Ryan Ding (1969). Com a president del grup de negoci que ven antenes i altres equipaments a les operadores de telefonia, Ding era el responsable de gairebé la meitat del volum de facturació del gegant xinès Huawei, líder mundial d’aquest mercat. A més d’afrontar el veto als seus productes promogut pel govern dels EUA amb l’excusa de la seguretat nacional, el directiu també havia assumit al gener la direcció de la divisió de TIC per a empreses. Tot i això, era aficionat a les curses de fons i va caure mort després d’acabar-ne una de 28 quilòmetres.

John Arrillaga (1937). El funcionament actual de la indústria tecnològica és fruit en part de la proximitat entre empreses amb seu en algun dels diversos parcs empresarials dels comtats californians de San Mateo i Santa Clara. Arrillaga, promotor immobiliari, va impulsar el naixement de l’ara denominat Silicon Valley amb la urbanització de milers d’hectàrees de terrenys agrícoles als municipis de Mountain View, San José i Sunnyvale. La fortuna acumulada li va permetre ser un dels donants principals de la Universitat de Stanford.

Dagny Carlsson (1912). L’any 2011, després de fer un curs d’informàtica, la sueca Carlsson es va convertir als 99 anys en la bloguera més vella del món. Al seu blog Bojan va publicar regularment durant més d’una dècada articles sobre la seva vida diària, comentaris sobre l’amistat i, últimament, sobre la soledat durant el confinament pandèmic. Tenia milers de seguidors fidels. Un doble exemple: es pot abraçar la tecnologia a totes les edats i hi ha alternativa a la toxicitat de les xarxes socials.

Dave Smith (1950). La música pop dels anys 80 sona a Thriller de Michael Jackson, a Duran Duran i a Madonna gràcies a l’ús intensiu del Prophet-5, el primer sintetitzador polifònic programable, dissenyat i fabricat per Smith a la seva empresa Sequential Circuits. Aquest instrument analògic també marca la banda sonora de la pel·lícula Blade Runner (obra del músic Vangelis, també mort aquest 2022). En col·laboració amb l’enginyer Ikutari Kakehashi de Roland, Smith també va crear l’estàndard MIDI per interconnectar instruments musicals digitals de marques diferents.

Stephen Wilhite (1948). L’any 1987, treballant a CompuServe, va crear el format GIF per comprimir fitxers d’imatge i facilitar la seva transmissió amb les connexions lentes disponibles en aquella època. El GIF va ser l’estàndard per publicar a la web imatges no fotogràfiques (només pot representar 256 colors) fins que l’exigència de drets d’ús per part de CompuServe va popularitzar l’alternativa dels fitxers PNG. La modalitat més popular dels GIF són les imatges animades, que fan possible la majoria dels mems de la xarxa. Per cert, Wilhite va dir que GIF es pronuncia jif, no guif.

David Boggs (1950). La primavera del 1973, mentre estudiava a Stanford, Boggs va ingressar com a becari al PARC, el mític laboratori de recerca de Xerox a Palo Alto. Aviat es va oferir per ajudar un altre becari, Bob Metcalfe, a crear un sistema per transmetre dades per cable entre dos ordinadors. El resultat, dos anys després, va ser la connexió Ethernet, l’actual estàndard d’interconnexió física entre ordinadors i perifèrics dins de xarxes d’àrea local.

Nobuyuki Idei (1937). Des que va ingressar a Sony l’any 1960, Idei va dirigir successivament les divisions d’àudio i de vídeo domèstic, fins que l’any 1998 va substituir com a conseller delegat el cofundador Akio Morita. Durant el seu mandat, que va durar fins al 2005, Sony va impulsar els llançaments dels ordinadors portàtils Vaio i la segona generació de la videoconsola PlayStation, a més del negoci de components i una reorganització interna insòlita en una empresa japonesa.

stats