¿Per què les tecnològiques de més èxit ja no fabriquen aparells?

L’èxit del programari (el software, vaja) és el factor que explica la recent pujada estratosfèrica del preu de les accions dels gegants digitals dels EUA. En l’actualitat, la cotització borsària de cadascuna de les cinc empreses tecnològiques més valuoses (Apple, Microsoft, Alphabet, Amazon i Nvidia, que acaba d’ingressar al club) supera el bilió de dòlars (més de 915.000 milions d’euros) i entre totes sumen més de nou bilions de dòlars.

Un bilió de dòlars (un trillion, com es diu en anglès) és una xifra brutal, un 1 amb dotze zeros al darrere: 1.000.000.000.000. Per comparar, el deute de l’estat espanyol és una mica superior al bilió d’euros i es considera que és una càrrega difícil de sostenir, sobretot ara que els interessos s’enfilen, com pateix i sap tothom que té una hipoteca. I a més no para de pujar, com a la majoria de països del món.

Doncs bé, aquestes cinc companyies dominen completament l'S&P 500, l’índex borsari més important de Wall Street, que aplega les 500 empreses amb més capitalització borsària: set companyies (les cinc esmentades, més Tesla i Meta Platforms —abans Facebook— que freguen el bilió) sumen 10,78 bilions de dòlars, davant dels 25,8 bilions de les altres 493 firmes. En altres paraules, set companyies valen el 30% del total de les 500 més valuoses.

Ara bé, hi ha un altre aspecte que encara sorprèn més: cap d’aquests cinc gegants fabrica res. En tot cas, n’hi ha dos —Apple i Nvidia— que subcontracten a tercers la fabricació dels productes que venen. Però les altres, ni això: es limiten a vendre serveis i programari, pels quals la majoria dels consumidors no paguem gairebé res. Els casos més clars són Alphabet (la matriu de Google) o Meta (la de Facebook).

Nvidia, capitalització disparada

Tot i això, el cas més sorprenent és el de Nvidia, que en pocs dies va més que triplicar el valor de les seves accions de manera que la seva cotització va superar el bilió de dòlars. En un sol dia, el 24 de maig, el preu va augmentar un 24% en saber-se que l’empresa havia facturat el trimestre passat un 19% més que l’any anterior i preveu que aquest trimestre l’increment interanual serà del 35%. Això va disparar el preu de les accions, que ha continuat pujant en les últimes setmanes.

Aquest ascens meteòric de la cotització de Nvidia té a veure amb les expectatives de facturació i beneficis, però la causa principal és la demanda del xip H100 amb tot el programari i la plataforma de funcionament que l’acompanyen, i que són la veritable clau de volta de la revolució de la intel·ligència artificial (IA) que vivim des de finals de 2022.

L'H100, dissenyat per Nvidia als EUA però fabricat a Taiwan per TSMC, és important, però tot indica que el programari i la seva plataforma de suport ho són tant o més, perquè formen part del funcionament dels programes d'IA més avançats i es troben en el cor dels grans centres de dades que els serveixen. Ian Buck, responsable del negoci de computació de Nvidia, va recordar fa uns dies a la fira Computex que la seva empresa té en nòmina més enginyers dedicats a desenvolupar programari per a l'H100 que a dissenyar el xip.

Fins ara Nvidia era coneguda només entre els aficionats als videojocs gràcies a les seves targetes gràfiques, i en segon terme pels especuladors en criptomonedes, que amb la creació d’enormes granges de criptomineria van acaparar aquestes targetes provocant escassetat entre els videojugadors.

Ara bé, ja fa dues dècades que Nvidia va decidir innovar en el programari que fa més eficients i productius els processadors gràfics. El 2006 l'empresa va crear la plataforma Cuda, que permet que les targetes gràfiques accelerin les càrregues de treball durant el procés de les imatges. Els xips de Nvidia ja es fan servir en supercomputadors i en plataformes per a vehicles autònoms. Col·laborant des del 2017 amb investigadors d'IA, la firma ha optimitzat una arquitectura que facilita l’entrenament dels sistemes d'IA generativa —com el ChatGPT— i fa que l'H100 i la seva plataforma vinculada hagin acabat sent imprescindibles en l’actual explosió de la IA.

En conseqüència, les grans tecnològiques fan cua per aconseguir unitats de l'H100 i tot el que l’envolta, que sovint s’adapta a les necessitats específiques del client. Cada H100 costa uns 40.000 dòlars i Elon Musk, el patró de Tesla, va dir fa poc que el cost d’un servidor d’IA generativa pot superar fàcilment els 250 milions de dòlars. L'adaptació de l'H100 als requisits de cada client explica que Nvidia no doni l’abast a servir-los, perquè no és un producte que es pugui subministrar a l’engròs. Es calcula que el xip conté uns 80.000 milions de transistors i el seu encapsulat és una veritable obra d’enginyeria, amb connexions a molts nivells en una superfície molt reduïda.

A banda del component financer especulatiu, l’augment del preu de les accions de Nvidia té una clara base de negoci per a l’empresa i els seus clients, que no miren prim a l’hora d’invertir en IA generativa ni en destinar-hi els dòlars que calgui. I també mostra que l’èxit actual de Nvidia no és fruit només d’una idea puntual genial sinó d’anys de perseverança. Això fa pensar que els possibles rivals trigaran a poder disposar d’un producte tan competitiu.

Potser l’èxit no ha sigut tan sobtat per a les altres tecnològiques que han superat el llindar del bilió de dòlars. Però també tenen en comú la perseverança a l’hora de desenvolupar el programari i les aplicacions que impulsen serveis capaços d’atreure milers de milions d’usuaris, tal com fan Google, Microsoft i Amazon.

En el cas d'Apple, la posada en marxa d’un excel·lent sistema de proveïment és un factor important de l’èxit dels productes de la companyia, tot i que no els fabriqui directament. I, també, el fet que durant molts anys enginyers d'Apple han treballat al costat d’enginyers xinesos per dissenyar la maquinària que fabrica aquests productes igualment excel·lents. Aquesta transferència de tecnologia que quedarà per sempre a la Xina li fa difícil a l'empresa californiana subcontractar la producció a altres països.

Els aparells ja no són el que eren

Sigui com sigui, aquestes cinc companyies tecnològiques dominen totalment el mercat de capitals, amb uns productes fonamentalment desmaterialitzats. Abans, el capital es trobava en mans de les grans petrolieres i a partir dels anys 50 del segle passat, el domini el tenien fabricants d’equips tecnològics com IBM, Kodak o Xerox, també dels EUA.

Ara són bàsicament els serveis, evidentment sofisticats, els que fan que unes poques companyies dominin el món sense necessitat de fabricar res. O que un fabricant de cotxes esportius com Ferrari valgui més que Stellantis, el grup d’automoció que aplega marques tan venerables com Fiat, Jeep, Chrysler i PSA, entre d’altres, amb centenars de fàbriques i milers d’empleats per tot el món.