La TDT privada a Catalunya: el fracàs d’un negoci molt regat (i 3)

BarcelonaLa TDT encara ha de demostrar ser negoci a Catalunya, com a mínim si s'enfoca des del punt de vista de l'explotació de continguts. Però altres empreses han intentat obtenir-ne un benefici a partir de convertir-se en operadors de telecomunicacions. Companyies com Montcau, Retix, La Mola o Indalecius Telecom s'han donat d'alta com a prestadors de transport de senyal, tot i que emeten des d'instal·lacions que no tenen un projecte tècnic aprovat per la secretaria d’estat de Telecomunicacions. D'aquesta manera, s'han constituït en alternativa a Cellnex, que és el proveïdor ortodox. I ofereixen un avantatge no menor: poden oferir uns àmbits de cobertura superiors als que en realitat pertocarien als canals. És el cas, per exemple, del múltiplex de Sabadell. Com que l'antena emet a dues cares, les ones entren a Barcelona, tot i que no hi haurien d'arribar.

La gestió del transport de senyal ha provocat a vegades situacions de tensió. Un divendres de juliol del 2019, la redacció d'El Punt Avui TV va rebre un missatge que els convocava aquell mateix dilluns a una reunió per parlar del múltiplex de Sabadell. No hi van poder acudir i, al cap d'uns dies, els van notificar que, a partir del 31 d'octubre, tot el múltiplex emetria el senyal a través del nou operador Retix, en comptes de Cellnex. El Punt Avui TV va objectar.

Havia decidit tornar les llicències a Pedrazzoli a finals d'any i no li semblava raonable, en el cas de Sabadell, fer-ho adscrivint el canal a un operador diferent de l'inicial i a més assumir uns costos innecessaris per només dos mesos d'emissió. I, sobretot, perquè el nou operador i el nou punt d'emissió no estaven encara legalitzats, a l'espera d'un projecte tècnic que ningú havia vist. Després d'una negociació duríssima, El Punt Avui no va necessitar decidir: Cellnex va notificar que els tancaven les emissions ja que la resta de canals havien decidit marxar a un altre operador.

En tot cas, aquest modus operandi evidencia que hi ha un seguit d'empreses que veuen més el negoci en els acords amb corporacions municipals públiques, o emportant-se la resta dels canals d'un múltiplex al seu propi operador de transport de senyal, que no explotant comercialment els continguts.

Algunes de les empreses esmentades, a més, han trobat un filó polèmic: la gestió de les emissores municipals. Les llicències són un bé escàs i preuat en un context de dial saturat. Així que les fórmules imaginatives que es busquen per accedir a una freqüència acaben topant amb la justícia. L'últim exemple és el de l'adjudicació a l'empresa Montcau Produccions SL de la llicència per explotar la freqüència pública de Ràdio Girona.

La setmana passada, el jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona va determinar que l'Ajuntament havia privatitzat il·legalment la seva emissora municipal. La llei permet que les corporacions municipals puguin externalitzar part de la programació, si no tenen prou recursos interns. Però la cessió de la gestió mai no pot ser completa. I, segons la sentència, "l'adjudicatària no sols s'encarrega de l'elaboració de la programació sinó que també determina el continguts dels programes, selecciona els intervinents i facilita les instal·lacions i els mitjans personals i tècnics necessaris per prestar el servei. I, per si no fos prou, pot encarregar-se de la gestió de la publicitat i de patrocinis de programes". Aquesta gestió completa de l'emissora va quedar recollida en un contracte pel qual Montcau rebria, al llarg de dos anys, 316.389,29 euros.

Una altra disputa entre Junts i ERC

L'adjudicació de Girona, de fet, té una derivada política i va tensar la precària corda de la relació entre Junts i ERC. El gener passat, a poques setmanes de les eleccions, Junts va voler entrar un decret llei com a acord de govern que hauria beneït aquests contractes directes entre ajuntaments i operadors privats, sense passar per concurs. Però des d'Esquerra no ho van veure clar i van mostrar una oposició taxativa a tirar-ho endavant. Finalment, l'expedient va ser avortat.

Un dels motius que expliquen la celeritat amb què Junts volia aprovar aquest nou joc de normes era la imminència d'una sentència que, de retruc, deixava en mal lloc Carles Puigdemont: la primera adjudicació es va fer l'any 2016, quan l'eurodiputat era encara alcalde de la ciutat. Segons recorda l'Associació Catalana de Ràdio (ACR), "ho va fer a través de la Xarxa, organisme públic dependent de la Diputació de Barcelona, llavors també en mans del seu partit". Fonts de Palau coneixedores d'aquest estira-i-arronsa expliquen que també s'hi va involucrar el president del Consell Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, nomenat a proposta de CiU: es va mostrar partidari del decret, pel que fa a les mesures que promovien l'oferta de continguts en català i el reforç de les competències del CAC, però va admetre que l'afegitó sobre les adjudicacions era un element que toparia amb les reticències del sector.

En tot cas, Montcau ha estat adjudicatària de dues emissores més mitjançant aquest procediment en consistoris governats per altres colors polítics, com ara Sant Vicenç de Montalt (amb alcalde del PSC en el moment de fer l'adjudicació) i Sarrià de Ter (ERC). Però, en casos similars, com ara els de les ràdios locals de Castellvell del Camp i Sant Pol de Mar, la justícia ha anat tombant aquestes adjudicacions.

El cas de Sant Vicenç és especialment controvertit. L'adjudicació la va signar l'alcalde socialista Javier Sandoval un dia abans de fer efectiva la seva dimissió per unes acusacions d'assetjament sexual. Fins aleshores, la gestió l'havia dut Ràdio Santvi. En un comunicat firmat pel director de l'emissora sortint, Alfons Murga, ell i els 27 integrants de l'equip i col·laboradors consideraven que la decisió podia "obeir a una represàlia" motivada "pel desacord amb alguns dels continguts polítics que emetíem" i també "per la vinculació familiar directa d'un dels membres de l'equip de la ràdio amb la persona que l'ha denunciat per assetjament". L'emissora reclamava poder exercir la pròrroga establerta en l'anterior licitació. En tot cas, l'ACR ha presentat demanda també per aquesta adjudicació.

Els retorns de Pedrazzoli i Pena

Mentrestant, la TDT es prepara per a un nou intent de dotar-se d'una cadena privada d'abast nacional. Quan El Punt Avui va assumir les freqüències de Canal Català, Pedrazzoli es va instal·lar amb la seva família a Nova York. Amb tres socis més, va emprendre una sèrie d'inversions en locals de restauració i també en béns immobles. L'aliança empresarial, però, va resultar efímera i finalment va acabar gestionant aquests negocis en solitari. Quan va rebre de tornada les llicències, Pedrazzoli va decidir tornar a provar de fer-se un lloc en el panorama televisiu català, ja que si no hi haurà de renunciar i considera que encara poden ser un actiu. Amb la marca Canal Català enterrada, recupera la fórmula de televisió low cost amb el nom TeveCAT. Però, en paral·lel, comença a negociar amb el grup Godó. Serà el segon intent.

S'entenen ràpidament. El preu de l'operació ronda els 10 milions d'euros, però no a 10 anys com ha aparegut publicat, sinó que hi ha un desemborsament principal en el moment d'activar l'operació i després dos pagaments anuals més previstos. A Pedrazzoli l'acompanya Borja García-Nieto, expresident del Círculo Ecuestre (2008-2015) i cap visible del grup financer Riva y García. Ells dos es coneixen des dels temps de Canal Català. L'inversor ha format part dels consells d'administració d'empreses com Aviaco, Fecsa-Enher i, en el camp de la comunicació, Atresmedia i Sogecable. Políticament va ser proper a Unió Democràtica i manté vincles amb cercles catòlics conservadors, com ara la Universitat Abat Oliba.

De moment, el registre mercantil consigna que Pedrazzoli ha creat entre el 25 de febrer i el 2 de març tres societats amb García-Nieto. Es tracta de tres companyies amb el capital social mínim de 3.000 euros, anomenades Revolutionary Operations, Bornic Surprises Box i OC 2022 i amb domicili social en un pis del carrer Pelai de Barcelona.

El tercer puntal de l'equip és Francesc Pena, que va deixar la XAL a finals del 2019. Des d'aleshores, s'ha allunyat del PDECat per vincular-se a JxCat i ha assumit la comunicació amb els mitjans dels grups parlamentaris de la formació. A més, és la persona de Junts que ha estat pensant aquests mesos com hauria de ser la nova etapa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), un ens que no renuncia a presidir, a l'espera de veure com queda l'equilibri polític entre les forces independentistes i, també, quin és l'encàrrec i els recursos disponibles per sacsejar uns mitjans per als quals diferents sectors polítics reclamen una refundació, reconversió o actualització del model. Mentrestant, la feina a 8TV li permetrà sumar una línia al currículum en matèria de gestió de canals privats. I pot ser algú que lubriqui les relacions amb les àrees de comunicació que controli Junts, si entra al Govern. Al capdavall, David Madí encara manté alguns homes de la seva màxima confiança a l'aparell de la Generalitat.

Entreteniment i guerrilla

En tot cas, l'actual aposta de Pedrazzoli ja no és la d'aquella Intereconomia independentista. El temps històric ha canviat, de manera que el plantejament passa per mantenir la marca 8TV, modernitzar-ne el logotip i convertir-la en un canal d'entreteniment de baix cost, amb voluntat transgressora i estètica llampant. Un dels nínxols que es vol treballar, per exemple, és el del col·lectiu LGTBIQ+. Si el grup Godó va enterrar-hi unes quantes desenes de milions d'euros intentant bastir una alternativa a TV3, la 8TV de Pedrazzoli s'oblida d'aquest objectiu i buscarà entrar en la dinàmica dels canals temàtics que arriben al 2,5% de mitjana amb una actitud quasi de guerrilla. Un primer objectiu, de fet, és arribar a marcar un 4% el desembre d'aquest 2021.

Mediaset es perfila com un més que probable aliat. El grup de Paolo Vasile ja havia estat en el capital de 8TV i tenir una segona finestra a Catalunya li pot servir per col·locar l'excedent d'anuncis que no caben als seus canals principals, que viuen al límit de la saturació publicitària. Aquest acord no serà immediat, ja que de moment 8TV hereta l'acord amb Pulsa, la tercera comercialitzadora d'Espanya.

I què passarà amb TeveCAT? Una part dels programes es passaran a 8TV, però en el sector ja hi ha hagut les primeres converses perquè algun altre operador assumeixi la gestió d'aquestes freqüències locals. L'empresari mallorquí Sinto Farrús, propietari de la televisió privada illenca Canal 4, és qui té les converses més avançades amb Pedrazzoli per lligar el traspàs d'aquestes concessions.

En una era marcada per les plataformes i internet, un tic-tac persistent fa pensar que la vida de la TDT està arribant al seu final. Els futurs gestors de 8TV –si el CAC ho accepta– creuen que tenen encara uns deu anys per intentar fer el que no es va poder fer en els vint anys anteriors: negoci.