Tres i un Smart

BarcelonaTati, amb tu només es podia esperar que passessin coses genuïnes. Era el teu segell. Com molts ja han dit, la teva personalitat atrapa, sedueix, magnetitza. Ostres, em nego a parlar en passat... però suposo que m'hi hauré d'acostumar. Recordo que el primer Smart en què vaig pujar va ser el teu. El teu gran món, la teva gran personalitat, el teu riure espaterrant... com hi podien cabre en un cotxe tan petit? En aquell Smart −ai, si parlés, aquell Smart− més d'un ha confessat haver-hi confessat coses mai confessades i inconfessables... I jo m'hi incloc. Tenies la capacitat de fer-nos sentir com a casa, des del primer moment em vaig sentir com amb algú d'aquells de tota la vida. Els amics no es mesuren pel temps que hi hagis pogut passar. Amb tu va ser amistat a primera vista, em vas capturar a l'instant. En aquella taula de RAC1, en directe. En volia més, de Tati, i el millor és que tu sempre estaves disposada a donar-me'n.

−Tati, et necessito, necessito una mica de la teva saviesa, me'n donaries, sisplau?

−Ara? I tant, agafo l'Smart i et recullo, on?

−Sóc a la fi del món.

−OK. Ara vinc. Penjo.

Sempre et vaig retreure que pengessis tan en sec! Ens en rèiem. Com de tantes altres coses, perquè amb tu, Tati, fos del que fos del que es parlés, sempre hi anava inherent la teva rialla.

Bibiana, t'enrecordes d'aquell globus vermell enorme que em vau dur quan va néixer el Pep? Tu, la Tati i el globus XXL, a l'Smart.

Bibiana, t'enrecordes d'aquella nit boja, llegint l'obra de la Tati, després de recórrer Barcelona? Sí, senyors, dins l'Smart. Tres i un Smart! Això només podia passar amb tu, Tati. El teu nom sempre, sempre durà el teu riure genuí i els teus savis i bons consells, que se m'han clavat al cor. Sí, per sempre.