La targeta SIM, una espècie en perill
En la presentació del nou iPhone 5 per part d'Apple hi va haver poques sorpreses. Gairebé totes les característiques eren conegudes prèviament. Però n'hi va haver una que els directius de l'empresa van tenir molta cura d'ometre durant l'acte, i que no vam descobrir fins al cap d'unes hores, quan es van publicar les especificacions del nou model a la web: el telèfon fa servir una targeta SIM d'una mida encara més petita que les actuals, anomenada nano-SIM.
L'humil targeta SIM que la nostra companyia ens proporciona quan ens donem d'alta, i que introduïm en el nostre flamant telèfon nou sense parar-hi gaire atenció, és, en realitat, l'element més important de la indústria de les telecomunicacions mòbils. La SIM -sigles de Subscriber Identity Module (mòdul d'identitat de l'abonat)- conté les nostres dades d'abonat i les claus que ens identifiquen de manera segura de cara al telèfon i a la xarxa cel·lular, inclosos els codis PIN i PUK de desbloqueig. És el que evita el frau en el consum dels serveis mòbils i el que garanteix que les trucades i els missatges arribin correctament on han d'arribar i no a un altre lloc.
La targeta SIM va ser creada a finals dels anys 80 del segle passat formant part de l'estàndard GSM de telefonia mòbil digital, per permetre als clients de les companyies canviar de terminal conservant les dades que els identifiquen. Fins ara s'han fabricat més de 25.000 milions de targetes SIM, i cada any les operadores en reparteixen 4.500 milions més.
Les primeres targetes SIM tenien la mateixa mida que una targeta de crèdit: 85,6 x 54 mil·límetres, cosa que no suposava cap problema perquè els telèfons també eren molt grossos. Amb el temps es van anar reduint -ningú imaginava les actuals pantalles de gairebé cinc polzades- i es va fer necessari que la targeta SIM ocupés menys espai. El 1989 l'ETSI (Institut Europeu d'Estàndards de Telecomunicacions) va normalitzar la targeta mini-SIM, de 25 x 15 mil·límetres, que és encara el format que fan servir la majoria dels telèfons.
En el gràfic adjunt podeu veure que només es va reduir la quantitat de plàstic que envolta i dóna suport al xip o, més exactament, els contactes elèctrics que el connecten amb l'exterior. Aquesta peculiaritat s'ha mantingut en les generacions successives.
La següent va ser la micro-SIM, de 15 x 12 mil·límetres i denominada tècnicament 3FF, que l'ETSI va normalitzar l'any 2004, tot i que no es va popularitzar fins al 2010, quan Apple les va adoptar per a l'iPad i l'iPhone 4. Amb 180 mil·límetres quadrats, ocupa menys de la meitat que una mini-SIM i ara també la fan servir alguns telèfons de Samsung, HTC, Nokia i Sony Ericsson.
L'últim episodi -almenys fins ara- d'aquesta jivarització de les targetes SIM és la nova nano-SIM, que arriba per sorpresa amb l'iPhone 5. Fa 12,3 x 8,8 mil·límetres (108 mil·límetres quadrats) i és un 40% més petita que una targeta micro i un 71% més petita que una de mini. De fet, al voltant dels contactes elèctrics ja gairebé no hi queda plàstic. Les nano-SIM responen al nou estàndard 4FF, adoptat per l'ETSI a primers de juny d'aquest any, precisament a proposta d'Apple i rebutjant les propostes alternatives de Nokia i RIM (BlackBerry).
Nokia ha manifestat el seu desacord amb la decisió de l'organisme, perquè considera que el format d'Apple és incompatible amb determinades aplicacions. Però la decisió ja és ferma i si hi teniu interès a http://bit.ly/TSrEgI podeu descarregar un PDF de 181 pàgines amb les especificacions tècniques del format.
En aquesta ocasió, el canvi de format obliga a canviar físicament de targeta. No es podrà repetir el bricolatge de la generació anterior, que permet transformar una SIM convencional en micro-SIM disposant d'alguna de les eines específiques creades per fer l'operació, o bé d'unes tisores i una mica de traça. Les targetes dels formats existents fins ara són més gruixudes (0,76 mil·límetres) que les noves nano-SIM (0,67 mil·límetres), de manera que encara que es retallin només encaixarien en l'espai disponible forçant la seva introducció, amb el risc d'espatllar els contactes del telèfon.
La nova aposta d'Apple per una targeta més petita es produeix quan el format anterior encara no s'ha generalitzat: a escala global, menys del 13% dels 213 milions de SIM venudes durant el primer semestre d'aquest any pels fabricants de la SIM Alliance, el consorci de les principals empreses del sector, van ser de format micro-SIM.
Enric Fort, director de projectes d'una d'aquestes empreses, l'alemanya Giesecke & Devrient, indica que les vendes de micro-SIM a l'Estat segueixen el mateix patró.
Curiosament, les grans operadores estatals de telefonia declinen facilitar dades exactes sobre el tipus de targetes que tenen els seus clients, perquè podrien servir a la competència per deduir la quantitat d'iPhones que hi ha funcionant en les seves respectives xarxes, tot i que altres fabricants -a més dels iPad- també fan servir micro-SIM. Tanmateix, fonts del sector estimen que un de cada cinc smartphones actualment en ús a l'Estat porta una targeta micro-SIM.
En qualsevol cas, totes han d'haver fet ja les seves comandes de nano-SIM per tenir-les disponibles el divendres 28, data prevista de sortida de l'iPhone 5 al mercat espanyol. Tant Movistar com Vodafone promouran el telèfon per retenir els clients actuals, mentre que Orange i Yoigo el faran servir per captar-ne.
Totes, però, com les seves homòlogues de la resta del món, confien que la companyia Apple abandoni el seu objectiu final declarat: prescindir totalment de les targetes SIM i substituir-les per un fitxer digital xifrat, que incorpori les mateixes dades però que permeti activar el telèfon a la mateixa botiga amb l'operadora que el comprador vulgui, a més de facilitar la portabilitat entre companyies.
Aquestes empreses, com és natural, es resisteixen a renunciar a l'últim vincle que les uneix amb els seus clients. De moment, però, sembla que Apple pretengui que, a força d'anar fent-la cada vegada més petita, la targeta SIM acabi fent-se invisible.