Targeta groga per a ‘Sports Illustrated’, que aprofundeix el declivi d'un gegant

BarcelonaLa publicació que ha fet més bandera de les gestes atlètiques sobrehumanes ha estat enxampada en un cas de dòping editorial. I plou sobre mullat. Sports Illustrated arrossega problemes d’imatge des que va canviar d’amos fa tres anys i l’última baula d’aquest enfilall de polèmiques són unes ressenyes de productes firmades per autors aparentment inexistents. Segons denunciava la capçalera Futurism, els noms dels redactors no concorden amb cap periodista identificable, les seves fotografies estan extretes d’uns bancs d’imatges que generen cares amb intel·ligència artificial i tot apunta que també els textos estan creats automàticament per ordinador.

Els periodistes de la icònica revista han posat el crit al cel. “Si això és veritat”, han declarat en un comunicat del sindicat que els representa, “aquestes pràctiques violen tot el que creiem sobre el periodisme i deplorem que se’ns associï a una cosa tan irrespectuosa amb els nostres lectors”. El personal ja havia expressat anteriorment la seva preocupació amb la nova propietat i les poques garanties que oferia de mantenir els estàndards d’una capçalera històrica. En concret, es queixaven de l’ús de reporters freelance poc curosos, demanaven un augment de sou, més transparència en els processos de contractació i la garantia que totes les peces publicades a la web estarien revisades per algú. També havien detectat casos de plagi.

L’empresa editora, The Arena Group, culpa el proveïdor AdVon, que li llicencia ressenyes de productes. “Tots els articles en qüestió van ser escrits i editats per humans”: això és el que els va assegurar la seva subcontractada, segons detallava Rachel Fink, una portaveu de The Arena Group, en declaracions recollides al New York Times. I va afegir que AdVon té "redactors que fan servir un pseudònim o àlies en determinats articles, per protegir la privacitat de l’autor". Amb tot, Arena ha trencat els vincles comercials amb AdVon i investiga si realment és veritat que li va servir textos elaborats per intel·ligència artificial.

Tot i que AdVon va assegurar que fa servir recursos antiplagi i anti-IA per als textos que compra, el perfil de l’empresa a LinkedIn es presenta com a una companyia profundament implicada en la intel·ligència artificial i la seva aplicació en el comerç electrònic. En els últims temps, l’editora de diaris com Gannet, CNET, G/O Media o el Columbus Dispatch d’Ohio s’han vist atrapats en escàndols similars vinculats a textos generats per IA sense identificar.

En temps de descompte?

Fundada l’agost de 1954, Sports Illustrated ha estat tradicionalment un dels titans al quiosc, amb unes vendes, en el seu millor moment, que superaven els tres milions d’exemplars. És coneguda també pel seu número estival, The Swimsuite Issue, impulsat el 1964 i que aplega fotografies icòniques d’alguns dels cossos més desitjats de l’arena mediàtica global. Totes dues marques han generat nombroses finestres secundàries, especialment a la televisió. L’empresa Time Inc és qui li va oferir paraigua empresarial fins al 2018 (i ja aleshores va acomiadar plantilla i va passar la periodicitat de setmanal a mensual). El següent propietari va ser Authentic Brands Group i, a partir d’aquí, The Arena Group va obtenir una llicència per gestionar durant deu anys totes les operacions editorials sota la marca Sports Illustrated a canvi de 15 milions de dòlars anuals, mentre que ABG es manté en les línies de negoci no editorials.

Això era l’any 2019. I, a partir d’aleshores, l’empresa ha apostat poc pel producte i, en canvi, ha impulsat un nombre creixent d’aliances comercials que, a parer del personal de la casa, els ha allunyat de la seva missió original. Authentic Brands, de fet, és una companyia especialitzada en comprar marques de moda en crisi –Brooks Brothers o Forever 21 han passat per les seves mans– per aplicar-los plans de retallades draconians per aprofitar el prestigi d’aquestes marques, encara que ja no ofereixin la qualitat que les va fer rellevants. Des de la seva entrada a l’equació, Sports Illustrated ha prestat la seva marca a suplements nutricionals i fins i tot es va considerar crear una cadena de clíniques amb el seu nom. En paral·lel, successives rondes d’acomiadaments han aprimat la redacció, al mateix ritme que disminuïa la difusió de la revista. I, alhora, s’han instaurat unes quotes mínimes setmanals d’articles per redactor fent primar la quantitat per sobre de la qualitat.

També el capital de marca ha patit. En la nova etapa, es va deixar que centenars de pàgines dedicades a petits equips apareguessin sota el paraigua de Sports Illustrated, redactades per persones de fora de l’organització. Era una manera d’ingressar petites quantitats de diners a canvi d’oferir una plataforma potent d’exhibició. Però el guany duia incorporat un peatge: diluir el valor d’un text redactat de debò per Sports Illustrated. Austin Murphy, periodista de la publicació entre el 1984 i el 2017 –i que va passar a ser repartidor d’Amazon quan el van acomiadar– va publicar un article a The Atlantic on deixava caure un diagnòstic sever: “Tant si Sports Illustrated va acollir un text generat per un ordinador o per un nano de vint-i-pocs a qui li han exigit 30 ressenyes amables en un sol dia, la conclusió és la mateixa: als de dalt no els importa la qualitat. I ja fa massa temps que és així”.