Si t'has de morir, busca ràpid un 'sex shop'

El pescacliquisme és una pandèmia que avança sense aturador. Ni les agències informatives se’n salven, tot i no adreçar-se directament al públic sinó als mateixos mitjans. Llegeixo un tuit de l’agència Efe que diu: "Un home de 77 anys mor d’un infart dins d’un sex shop d’Alacant". Plantejat així, és inevitable muntar-se la pel·lícula i especular que l’individu devia posar el seu sistema circulatori massa a prova, atesa la temàtica de l’establiment i la seva edat ja avançada. Però resulta que no. L’home anava pel carrer, es va sentir indisposat i va entrar a la primera botiga que va trobar oberta, i que va resultar ser el sex shop en qüestió. Podria haver estat una merceria, o una botiga d’ultramarins, si encara existeixen. O probablement una botiga de souvenirs, si l’home en qüestió fos a Barcelona. Si l’atzar hagués fet que l’establiment més proper en el moment de patir l’infart hagués estat un comerç dedicat als articles de pesca, les empanades argentines (indispensable especificar que són autèntiques) o material de ferreteria, l’home no hauria assolit els seus quinze segons de fama –solien ser quinze minuts en temps d’Andy Warhol– com a protagonista involuntari i certament no volgut d’un titular cridaner. Ens agraden les històries, i és normal que els periodistes acabem buscant un arc dramàtic per a les nostres cròniques. Però en aquest cas s’ha tensat massa la corda i s’ha volgut fer passar aquesta no-notícia a cops de ribot perquè encaixi en allò que, sovint de manera eufemística, s’acaben anomenant "temes d’interès humà".

Àlbum de titulars

"Què tenen en comú els ulls blaus de J.D. Vance i les corbes de Sydney Sweeney? Amèrica enyora la bellesa clàssica i la vol de tornada" (Evie Magazine)