Si t'has de morir, busca ràpid un 'sex shop'

El pescacliquisme és una pandèmia que avança sense aturador. Ni les agències informatives se’n salven, tot i no adreçar-se directament al públic sinó als mateixos mitjans. Llegeixo un tuit de l’agència Efe que diu: "Un home de 77 anys mor d’un infart dins d’un sex shop d’Alacant". Plantejat així, és inevitable muntar-se la pel·lícula i especular que l’individu devia posar el seu sistema circulatori massa a prova, atesa la temàtica de l’establiment i la seva edat ja avançada. Però resulta que no. L’home anava pel carrer, es va sentir indisposat i va entrar a la primera botiga que va trobar oberta, i que va resultar ser el sex shop en qüestió. Podria haver estat una merceria, o una botiga d’ultramarins, si encara existeixen. O probablement una botiga de souvenirs, si l’home en qüestió fos a Barcelona. Si l’atzar hagués fet que l’establiment més proper en el moment de patir l’infart hagués estat un comerç dedicat als articles de pesca, les empanades argentines (indispensable especificar que són autèntiques) o material de ferreteria, l’home no hauria assolit els seus quinze segons de fama –solien ser quinze minuts en temps d’Andy Warhol– com a protagonista involuntari i certament no volgut d’un titular cridaner. Ens agraden les històries, i és normal que els periodistes acabem buscant un arc dramàtic per a les nostres cròniques. Però en aquest cas s’ha tensat massa la corda i s’ha volgut fer passar aquesta no-notícia a cops de ribot perquè encaixi en allò que, sovint de manera eufemística, s’acaben anomenant "temes d’interès humà".

Cargando
No hay anuncios

Àlbum de titulars

"Què tenen en comú els ulls blaus de J.D. Vance i les corbes de Sydney Sweeney? Amèrica enyora la bellesa clàssica i la vol de tornada" (Evie Magazine)