Aquest dimecres s’ha difós el testimoni del fill gran de Juana Rivas, la dona que l’any 2017 va ser condemnada per haver segrestat els seus fills. Rivas va voler evitar entregar els nens al seu exmarit, a qui acusava de maltractaments i de ser molt violent. Ara el noi, que ja té 18 anys i ha pogut tornar amb la mare, ha fet servir la seva veu per demanar ajuda per al seu germà, que té 10 anys i viu amb el pare. Ha explicat la violència i els abusos que exerceix el pare contra el nen. La justícia italiana finalment ha processat l’exmarit de Rivas. Aquest dimecres, a Espejo público, Susanna Griso abordava al cas entrevistant l’advocada de Juana Rivas i recordant la història. “En Italia se pusieron al lado de Francesco y decían que Juana era poco más que una loca”. La presentadora també va recordar que la dona s’havia convertit “en un símbolo político de Podemos”. I ara Griso afirmava: “Los hechos están dando la razón a esta madre que se equivocó secuestrando a sus hijos pero que se quejaba de los malos tratos que ella también había sufrido”.
Però el 2017 no només la justícia italiana va preferir creure’s l’exmarit.
El cas Juana Rivas va tenir una gran repercussió. Mentre s’amagava amb els nens, els mitjans la van buscar i perseguir per terra, mar i aire. Van entrevistar l’exmarit a tot arreu fent el ploricó. Ara és un bon moment per recordar l’assetjament mediàtic que Espejo público va exercir contra Juana Rivas. La van voler entrevistar al programa i quan la portaven al plató ella es va espantar al sentir-se utilitzada. Després van ensenyar com la van anar a buscar a l’estació de tren amb les càmeres de televisió. La van gravar portant-la amb cotxe als estudis, maquillant-la i afegint pressió a una dona ensorrada emocionalment i gens acostumada als mitjans. L'endemà, Espejo público es va posar a investigar on havia amagat els fills, enviant una reportera al lloc on sospitaven que eren. Parlaven de la seva “guarida”, amb música de terror i mapes aeris de la zona com si fos una delinqüent perillosa. La qüestionaven com a mare: “¿De qué conocía Juana a esta mujer? ¿Permaneció allí con sus hijos o los dejó al cuidado de su amiga?” Els col·laboradors van posar en dubte la versió de Juana Rivas i la van titllar de demagoga. Aquell dimarts de setembre del 2017, Griso, amb la seva frivolitat habitual, va exclamar: “¡Yo me pregunto qué pensará Juana Rivas de todo esto que estamos contando!” I un col·laborador li va respondre: “¡Está indignada! ¡No comprende este acoso y derribo!” Aquell dia, fins i tot Griso va reconèixer amb lleugeresa que potser s’estaven excedint en el tracte a Rivas. Han hagut de passar set anys perquè la justícia doni la raó a Juana Rivas. I tot aquest temps serveix per posar en evidència les bestieses i la violència mediàtica que s’exercia contra les víctimes del masclisme. Hi ha uns quants programes, començant per Espejo público, que haurien de demanar perdó a Juana Rivas per com la van tractar. Perquè si ara es recuperessin aquelles imatges d’arxiu, els cauria la cara de vergonya.