Super3 i 33: cinc anys units i sense perspectives de separar-se

BarcelonaL’1 d’octubre del 2012, l’oferta de televisió en català es va reduir. El canal 33, que fins llavors emetia les 24 hores del dia, es va convertir en una cadena exclusivament nocturna i es va instal·lar a la mateixa freqüència que el Super3. Això va suposar, al seu torn, la desaparició del juvenil 3XL, nascut només dos anys abans i que durant aquell temps havia ocupat l’espai del canal infantil entre les 21.30 i les 6.00 h. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), doncs, passava de tenir cinc canals -TV3, 33, 3/24, Esport3 i Super3/3XL, a més del d’alta definició- a només quatre, en una “remodelació”, en paraules de la CCMA, que havia de servir per “optimitzar” els recursos disponibles en un moment especialment crític per a la situació financera de l’ens públic, que al cap de deu mesos va aplicar un ERO que va afectar 230 treballadors.

Cinc anys després d’aquella reestructuració, el Super3/33 es troba en el seu pitjor moment pel que fa a índexs d’audiència: tant a l’agost com al setembre -amb dades fins al dia 28- ha obtingut una quota de pantalla de l’1%, el resultat més baix des de la fusió. Aquesta xifra no fa sinó confirmar la tendència general a la baixa que ha experimentat aquest canal des del naixement: fins al juny del 2015 només havia quedat un cop per sota de l’1,5% mensual -i va ser el febrer del 2014, un mes marcat per les vagues a TV3- i, en canvi, des de llavors no ha tornat a superar mai aquest resultat, que és precisament la mitjana d’audiència del canal des que es va posar en marxa amb el format actual.

De fet, els registres d’audiència del Super3/33 mai han sigut especialment elevats: el millor resultat va ser l’1,9% de l’agost del 2013, un resultat clarament inferior al que sumaven els dos canals separadament abans de fusionar-se. Entre el 2010 i el setembre del 2012 -el període durant el qual el Super3/3XL i el 33 van funcionar com a canals de TDT independents i amb emissió les 24 hores-, cadascun se situava al voltant de l’1,5%. És a dir, durant aquells anys el Super3/3XL i el 33 aportaven, en conjunt, al voltant de tres punts al resultat global de la CCMA, i en canvi des que comparteixen freqüència hi han contribuït, de mitjana, amb un punt i mig -i els dos últims mesos només amb un punt.

És veritat que aquest descens s’ha produït en un context general negatiu per a la Corporació, en què TV3 també ha patit una pèrdua d’audiència notable -del 14,3% amb què va tancar el 2012 va passar a un 11,4% l’any passat, i el 2017 se situa, de moment, en el 10,6%-, però la fusió dels dos canals en un de sol no va comportar que se sumessin els espectadors que tenien separadament, sinó que, a la pràctica, desaparegués tota l’audiència d’una de les dues cadenes.

Actualment, el canal infantil més vist a Catalunya és Clan, de TVE, que aquest mes se situa en l’1,6%, mentre que Disney Channel i Boing empaten amb un 0,8%. La 2, el canal amb un perfil més semblant al 33, tancarà el setembre amb un 1,7%.

Estalvi de 12 milions anuals

En el seu moment, el consell de govern de la Corporació va justificar la fusió del Super3 i el 33 -aprovada el 12 de setembre del 2012 a proposta de l’aleshores president, Brauli Duart- per motius econòmics. En dos anys, la CCMA havia vist reduït el seu pressupost en més de 100 milions d’euros -dels 450,4 de què va disposar el 2010 als 340,7 del 2012, la qual cosa suposa un descens de gairebé un 25%-, i, amb aquesta mesura, sumada a la reconversió d’iCat fm en una emissora únicament online, el consell calculava que s’estalviarien 12,4 milions d’euros cada any. Passat un lustre, la CCMA assegura que aquesta previsió s’ha complert: “L’estalvi per la reducció de canals de televisió amb la nova oferta a partir de l’octubre del 2012 s’ha valorat en 12 milions d’euros anuals”, han explicat a l’ARA fonts de la Corporació.

La CCMA no detalla com es concreta aquesta disminució de la despesa, però el 2012 s’assenyalaven principalment dues partides: d’una banda, la reducció de compres de programes de producció externa, i, de l’altra, l’estalvi en les xarxes de distribució.

Sense programació juvenil

Quan va anunciar la fusió del Super3 i el 33, la CCMA es va comprometre a “integrar” a la resta de canals l’oferta de programació juvenil que fins aleshores emetia el 3XL i a “preservar la programació cultural” tot i la pèrdua d’hores d’emissió del 33. Malgrat això, la majoria dels continguts que formaven part de la graella del 3XL van desaparèixer de l’oferta de la televisió pública, que només va mantenir Bola de drac al Super3 i Sherlock, que va fer el salt a TV3. “Canalitzem propostes dirigides al públic jove a través de la programació generalista de TV3”, argumenta la CCMA a aquest diari. Ara bé, deixant de banda alguns continguts amb una gran capacitat d’atracció entre els joves però amb vocació de ser intergeneracionals -per exemple, la sèrie Merlí -, actualment no hi ha cap programa que s’orienti específicament als espectadors d’entre 15 i 25 anys, com podien ser les sèries britàniques Skins i Little Britain, que s’emetien al 3XL fins al 2012.

Pel que fa a la programació cultural, més enllà dels canvis en la graella del 33 -que ha comportat la desaparició de formats com Ànima, Via llibre i l’històric Cinema 3, però també la creació de nous espais com el Tria 33 -, aquesta temporada es farà una aposta per introduir aquest tipus de continguts també a TV3. En aquest sentit, dijous debutarà al primer canal Quan arribin els marcians, i durant les setmanes vinents s’estrenaran, entre TV3 i el 33, formats com This is art -presentat per Ramon Gener-, Ballar, Tot el temps del món, Il·luminats, La gran il·lusió i Celobert.

El desdoblament trigarà

La decisió d’unificar el canal infantil i el cultural en una sola freqüència tenia caràcter “temporal”, i així ho segueix considerant la Corporació, que assegura que la seva voluntat és “poder retornar a espais propis tant per al 33 com per al Super3 quan això sigui possible”. De moment, aquest hipotètic desdoblament encara es veu llunyà. D’entrada, el principal motiu que va empènyer la CCMA a prescindir d’un dels seus canals de televisió encara segueix vigent: aquest any, el pressupost de l’empresa pública és de 307 milions d’euros, una quantitat inferior a la de fa cinc anys.

Però a les dificultats financeres s’hi va sumar el 2014 un altre obstacle que complica encara més l’opció de separar el Super3 del 33: la pèrdua d’un múltiplex. L’any 2012, la CCMA gestionava dos múltiplexs, és a dir, dos paquets de canals de TDT. Però fa tres anys, amb l’excusa de la reordenació de l’espai radioelèctric per alliberar el dividend digital, el govern espanyol va eliminar un d’aquests dos múltiplexs autonòmics de titularitat pública. Això va obligar TV3 a llogar espai al Grupo Godó per col·locar el seu canal d’alta definició al múltiplex que opera aquest grup privat, perquè el públic està totalment ocupat amb TV3, el 3/24, el Super3/33, l’Esport3 i el canal balear IB3. Ara mateix, doncs, la Corporació té overbooking de canals de televisió, i la situació es podria complicar encara més quan es posi en marxa la futura cadena valenciana À Punt, previsiblement l’any que ve, perquè hi ha el compromís de fer arribar el senyal d’aquest canal a Catalunya.

En aquestes condicions, doncs, l’única opció per desdoblar el Super3 i el 33 passaria per prescindir d’un altre canal, que per lògica hauria de ser l’Esport3. Aquesta cadena, que va assumir part dels continguts del 33 fa cinc anys -principalment els documentals de natura i de viatges-, ja va ser assenyalada en diverses ocasions pel director de TV3, Vicent Sanchis, al març, durant les seves primeres setmanes en el càrrec: “S’ha de veure si tots els canals tenen sentit. El canal d’esports ha perdut recursos, perquè els drets són més cars. El concepte amb el qual va ser fundat ja no és el d’ara”, va dir en seu parlamentària. De moment, no s’ha anat més enllà, i res no fa pensar que, en el futur immediat, l’oferta de canals de TV3 torni a canviar.