Un subtil blanquejament del lloguer de ventres

2 min

M’hi va fer parar esment la Bel Olid fa unes setmanes i ara fa poc ho he pogut tornar a comprovar: en moltes ocasions, quan es vol acompanyar amb una fotografia o un vídeo una notícia sobre els anomenats ventres de lloguer, sovint es fa servir una parella homosexual. Aquesta forma de paternitat és controvertida, fins al punt que està prohibida a la majoria de països. Això d’intercanviar diners i un bebè, en un context capitalista com el nostre, esdevé una forma més d’explotació, en aquest cas reproductiva. El fet de recordar, amb aquestes imatges i vídeos, que les parelles homosexuals poden accedir a tenir una criatura mitjançant aquest mètode acaba tenint un efecte blanquejador i legitimador, enfront d’altres vies socialment més responsables, com ara l’adopció. La crua realitat és que la majoria de les parelles que recorren als ventres de lloguer –això de gestació subrogada és un altre eufemisme amb ànim de vaselina– són en realitat heterosexuals. Però venent-ho mediàticament com un recurs per a les persones LGTBIQ+ fa que sigui més difícil manifestar-s’hi en contra des del progressisme. Però aquest intercanvi comercial rep també moltes crítiques per part del col·lectiu.

Nadons nascuts en ventres de lloguer en un hotel propietat de la clínica BioTexCom a Kíiv, Ucraïna, el 19 de maig de 2020, durant els primers mesos de la pandèmia.

Mirem aquest titular d’Euronews, per exemple: “Meloni impulsa una llei que criminalitzaria viatjar a l’estranger per accedir a la gestació subrogada. Això arriba després de diferents mesures que limiten els drets de paternitat de les parelles gais”. S’ajunten totes dues coses en un tot falsament indissociable. Es pot estar a favor que les parelles homosexuals puguin tenir els mateixos drets i reconeixements per a tots dos membres que la resta d’unions però no validar un procés en què la mare gestant sotjada per problemes econòmics és, clarament, la baula més feble de la cadena.

stats