L’era de les ‘streaming wars’

Netflix, HBO, Amazon Prime Video, Apple TV, Disney+, Rakuten TV, Filmin… Hi ha un gran nombre de plataformes que ofereixen una quantitat desmesurada de contingut. A mesura que es van sumant actors al sector, cada vegada és més difícil per a l’usuari escollir quina plataforma satisfarà millor les seves necessitats audiovisuals, sobretot ara que els catàlegs es van fragmentant per segells. La consultora nord-americana Nielsen ha elaborat un informe sobre les actituds i les preferències dels consumidors americans a l’hora de subscriure’s a plataformes de VoD (vídeo a la carta). Aquest informe estableix, també, que un 60% dels americans estan subscrits a més d’un servei de streaming i, per si no fos prou, que un 93% dels consumidors estan convençuts que mantindran o augmentaran els seus serveis. La pregunta del milió, però, és fins a quin punt el mercat serà elàstic i quantes subscripcions diferents mantindrà una persona corrent.

Segons la consultora, la quantitat d’hores que la població estatunidenca dedica als serveis de vídeo en streaming, siguin models de pagament o basats en la publicitat, representa una cinquena part (19%) de l’ús total de la televisió. Dins d’aquest percentatge, la plataforma més vista pels consumidors és Netflix, seguida de YouTube, Hulu i Amazon. Cal tenir en compte que, als Estats Units, la HBO funciona fonamentalment com a televisió per cable, a l’espera que aquesta primavera posi en marxa HBO Max, pensada per competir contra els altres gegants de l’ streaming. A més, la NBC prepara també el desembarcament en aquest sector, després que la seva principal competidora, la CBS, hagi implementat amb èxit la seva modalitat de subscripció.

La importància del contingut

L’atribut més important d’aquestes plataformes per al 84% dels enquestats és el cost, seguit de la seva usabilitat i de la varietat de continguts. De la mateixa manera, la raó principal per subscriure’s a un servei addicional de streaming és expandir el contingut disponible. Elena Neira, professora dels estudis de comunicació de la UOC i autora del llibre Streaming Wars, en discrepa i creu que “la batalla està en el contingut, és el que inclina la balança”. “El preu és substancial, però el contingut també. Els espectadors paguen les plataformes que ofereixen el contingut que satisfarà les seves preferències”, afegeix.

L’informe també apunta que un 20% dels consumidors cancel·len el servei després de mirar tot el contingut que els interessa. Per tant, aquestes plataformes han de ser capaces de mantenir els programes que l’audiència vol, i al mateix temps, oferir-ne de nous per mantenir-los atrets. En aquest sentit, Neira recorda que aquests serveis presenten molta facilitat a l’hora de donar-se de baixa i que els usuaris acaben cancel·lant els que menys utilitzen. “Quan el ritme de contingut d’una plataforma és menor, els usuaris estan menys compromesos”, explica la professora.

Elena Neira assegura que les claus de l’èxit d’una plataforma són “un gran contingut, un preu competitiu i una bona experiència d’usuari”. Tal com remarca, davant de la competència entre els diferents serveis és essencial “diferenciar-se i accentuar el que els fa especials”. “Han de buscar els atributs que els fan diferents, que són els continguts”, afegeix. Segons l’autora, les pel·lícules i les sèries exclusives són fonamentals per atraure usuaris.

Davant de l’augment de plataformes de VoD, i dels milions de subscriptors que algunes acumulen, el futur de la televisió convencional està en boca de tothom. Neira afirma que la mort de la televisió s’ha exagerat i que és evident que la televisió està evolucionant i mutant de contingut. “Moltes cadenes estan apostant per programes que inclouen el directe”, afegeix la professora. Pel que fa als hàbits de consum audiovisual, Neira apunta: “No veiem més contingut que abans, sinó que ho fem de forma diferent. Abans la televisió era la manera de desconnectar quan arribaves a casa, ara ho són les plataformes”.

El nou llibre d’Elena Neira, Streaming Wars, arriba a les llibreries el 24 de març, el mateix dia que Disney+ s’estrena a Espanya. L’obra se centra en els hàbits de consum, les noves plataformes, la fragmentació de les audiències i, en definitiva, en la nova televisió. A més, inclou una guia per ajudar els lectors a decidir a quin servei de streaming subscriure’s segons els seus interessos.

Tal com explica l’escriptora, aquestes streaming wars van començar quan Disney+ es va quedar un contingut que, des de feia gairebé deu anys, era seu: la saga de Star Wars. El gegant de l’entreteniment va arrendar-la durant un període de temps a Netflix, que reuneix al voltant de 170 milions de subscriptors, però ara que llança el seu propi servei de streaming, les ha recuperat per gaudir-ne en exclusiva.