SÈRIES PER SORPRESA

‘Stranger things’: l’èxit que ara tots voldrien

Els germans Duffer, creadors de la sèrie de ciència-ficció de Netflix, van ser rebutjats més de 15 vegades per diverses productores, a qui no els agradava que la ficció estigués protagonitzada principalment per nens

‘Stranger things’: l’èxit que ara tots voldrien
Britt E. Ruitenberg
17/08/2019
3 min

BarcelonaMatt i Ross Duffer són els germans responsables de fer reviure els vuitanta a Netflix. Són els creadors de Stranger things, l’exitosa saga de ciència-ficció ambientada entre el 1980 i el 1990 que segueix un grup de nens -ara ja adolescents- mentre intenten salvar el món contra el Demogorgon, una bèstia llefiscosa d’un univers paral·lel. Però aquesta sèrie podria no haver-se estrenat mai, ja que va ser rebutjada més de 15 vegades abans d’aterrar a Netflix.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Després de produir uns quants episodis de Wayward Pines - una ficció misteriosa del cineasta M. Night Shyamalan-, els germans Duffer van emprendre el projecte de Stranger things. Originalment es van inspirar en la pel·lícula protagonitzada per Hugh Jackman Prisoners, que narra la història d’un home que busca la seva filla desapareguda. Per als germans, aquesta era una trama que els interessava, però volien fer un pas més enllà. Com explica Ross a la revista Rolling Stone,volien “agafar aquesta idea d’una nena desapareguda i combinar-ho amb una realitat i uns sentiments més típics d’infants”. I van pensar: “Per què no afegir-hi un monstre que mengi persones?”

La visió d’un univers una mica nerd i retro, de fet, s’adapta bastant a l’estil dels germans Duffer. Com van confessar a la revista, tots dos estimen els anys 90 i de petits jugaven a Dungeons & Dragons, el mateix joc a què juguen els protagonistes de Stranger things. Així doncs, van voler traslladar aquesta realitat a la televisió. Però, en comptes de limitar-se a fer un retrat emocional de la seva infància, els showrunners van començar a parlar, com descriu Matt, “sobre experiments estranys que havien tingut lloc durant la Guerra Freda”, conegut com a Projecte MKUltra. Es tractava d’un programa de la CIA que tenia com a objectiu aconseguir el control de la ment i es va dur a terme entre els anys 50 i 70. Aquestes investigacions científiques eren l’excusa perfecta “per a introduir l’element sobrenatural, que havia d’estar connectat amb la ciència d’alguna manera”, explica Matt.

Aleshores, amb els laboratoris i l’estil dels vuitanta de rerefons, juntament amb la histèria pre Guerra Freda com a context, els germans van dibuixar el guió de la futura sèrie, que no va acabar d’agradar gaire a diverses productores.

Canviar els protagonistes

Una de les principals queixes era que la trama de Stranger things, que es presentava com un thriller sobrenatural carregat de nostàlgia dels vuitanta, no s’adequava amb els personatges. És a dir, el problema era que es tractava d’una sèrie de ciència-ficció i d’horror pensada per a una audiència adulta però centrada en un grup de nens com a protagonistes principals. Alguns directius, fins i tot, van suggerir als germans que havien de canviar el to de la sèrie i convertir-la en un programa “més apte” per a nens, o bé modificar el focus cap a un dels personatges adults, com el xèrif Hopper, interpretat per l’actor David Harbour. “Feu que Stranger things sigui una sèrie per a nens o que se centri en el personatge de Hopper i com investiga les activitats paranormals al poble”, va comentar-los una de les productores. Però, com va dir Matt a Rolling Stone, “això significava perdre tot el que feia interessant aquest projecte”.

La colla d’amics és precisament un dels aspectes més característics de la sèrie. Més enllà dels misteris, Stranger things mostra les peculiaritats d’aquest grup -que tenen uns 12 anys- i com, malgrat la desconfiança dels adults, troben solució als problemes. Al final els espectadors simpatitzen amb els protagonistes i amb el món que els envolta, i acaben rient de les seves tonteries.

Abans d’arribar a Netflix, els creadors van ser rebutjats entre 15 i 20 vegades i va “haver-hi un moment que creien que el projecte no funcionaria, ja que ningú ho entenia”, expliquen. Però al final van decidir provar amb una última plataforma. Shawn Levy, director i productor de l’empresa 21 Laps Entertainment, va ser l’encarregat d’introduir els germans a Netflix qui immediatament va comprar la idea i va signar un acord amb els Duffer.

Stranger things s’ha convertit en una de les produccions originals més populars de Netflix. Per exemple, més de 40 milions d’usuaris d’arreu del món van veure la tercera temporada -que es va estrenar el mes passat- durant les primeres quatre hores des que es va publicar a la plataforma, segons ha informat Netflix. Fins i tot ha agradat a l’escriptor nord-americà Stephen King, que al seu perfil de Twitter se n’ha declarat “fan incondicional”. Amb tot plegat, és curiós pensar que una de les coses que més agraden d’aquesta sèrie, que fa que sigui una mica diferent de la resta, sigui la queixa i el motiu pel qual productores no van confiar en el projecte. Un potencial perdut que ara a moltes plataformes els agradaria tenir al seu catàleg.

stats