Steve Bannon es destapa a ‘El gran manipulador’

Barcelona“Si jo no hagués dirigit la campanya de Trump, ell no hauria guanyat les eleccions. I això és un fet”. Humil com ell sol, Steve Bannon es presenta així en el tràiler d’ El gran manipulador. El nou documental sobre la polèmica figura del populista de dretes arriba a Espanya gràcies a Filmin farcit de declaracions dinamita. Després de la ser presentat al festival Sundance, estarà disponible a la plataforma cinematogràfica online l’1 de juliol i en algunes sales de cinema a partir del 10 de maig.

El documental dura 90 minuts i mostra el que han donat de si els últims dos anys laborals de Bannon, que ha accedit a ser filmat i hi ha participat activament. Des que va fer les maletes de la Casa Blanca, l’agost del 2017, s’ha dedicat a promoure la ideologia d’extrema dreta reunint-se amb altres figures de l’esfera política i organitzant xerrades amb grups de particulars. Tot i haver incentivat el vot ultraconservador a les eleccions al Congrés i al Senat dels Estats Units el novembre passat, el seu principal objectiu ha sigut el Vell Continent.

Bannon ha assessorat aquells partits que ha considerat “viables” per assegurar la presència de la ultradreta a Europa de cara a les eleccions del Parlament Europeu del maig. A un mes de veure’n els resultats definitius, sembla que la ideologia continua guanyant adeptes. En el cas espanyol destaca la irrupció de Vox, un partit que s’ha presentat a les eleccions generals i que Bannon també ha enaltit.

Al film, dirigit per Alison Klayman ( Ai Weiwei: never sorry i The 100 years show ), es poden veure extractes de les seves entrevistes amb altres personatges de vèrbola incendiària. Es tracta de polèmics polítics europeus ultraconservadors com Matteo Salvini -actual ministre de l’Interior d’Itàlia i protagonista d’infinitat de controvèrsies per la seva confessa aversió als immigrants-, Nigel Farage -antic líder del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP) i principal promotor del Brexit- o Mischaël Modrikamen -cofundador del Partit Popular belga i considerat com l’home de confiança de Bannon a Europa.

Però el populista nord-americà és conscient que els líders polítics només són la cara visible, mentre que el veritable poder resideix en les masses que els donen suport. Per això ha potenciat els mítings populars amb aquells perfils que li interessen. Bannon sap que té la capacitat de convèncer i manipular els seus adeptes, simpatitzants o conservadors indecisos i inclinar la balança cap als seus dominis. D’aquí ve el títol del documental, El gran manipulador, perquè sap com remenar les cartes i fer de la mentida política i les fake news peces que juguin a favor seu. Desafiador, assegura que només li “interessa guanyar” i que la seva finalitat és “convertir la màxima quantitat de gent possible”.

La idea del documental va germinar en el cap de Marie Therese Guirguis el 2016, quan Donald Trump va contractar Bannon com a estrateg de cara a la campanya electoral. Un cop la victòria republicana es va fer efectiva, es va quedar al seu costat durant els primers mesos de mandat. Quatre intents després i ja fora de la casa presidencial, Bannon va acceptar la proposta de Guirguis, que ha produït aquest film i amb qui ja havia treballat anteriorment. Va ser el 2003, quan Bannon va fer una incursió en el terreny cinematogràfic i va comprar la companyia Wellspring per provar sort com a productor de cinema independent.

Aquest no és el primer documental relacionat amb la seva figura. L’any passat va veure la llum American dharma, un retrat del seu rol en la política dels Estats Units, i el 2012 ell mateix va dirigir The hope and the change. Allà no era el protagonista, sinó que entrevistava 40 ciutadans que van votar Obama el 2008. Produït per la plataforma conservadora Citizens United, tenia una clara intenció de propaganda i exaltació del sentiment nacionalista, a més d’inspirar-se en la pel·lícula d’enaltiment nazi del 1934 El triomf de la voluntat.

Bannon és un personatge que no es preocupa gaire per la seva reputació. De fet, la productora del film l’ha descrit com una persona a qui “li encanta provocar i disfruta de la seva imatge de superdolent”. Bannon ha sigut objcte d’una campanya de persecució social en contra seva a causa d’una llarga llista de comentaris feridors, racistes i xenòfobs. Lluny de veure aquests qualificatius com a insults, admet amb aire desafiador que els rep com una “insígnia d’honor”. Segons diu en el documental, no fa més que “la feina del Senyor”. Paradoxalment, no ha resultat ser tan bon pastor. Als 65 anys, s’ha divorciat tres vegades i més d’un cop l’han denunciat per maltractament, abús i violència masclista.