Stephen King porta a la televisió la seva història més personal

BarcelonaDurant anys Stephen King va rebutjar totes les peticions que li arribaven per adaptar la seva novel·la La historia de Lisey, publicada el 2006. L'escriptor tenia una raó de pes per a les seves negatives: la trama del llibre està íntimament lligada a la seva història personal i la de la seva dona, Tabitha King. King va escriure el drama fantàstic sobre la Lisey, la viuda d'un prolífic escriptor guardonat amb el premi Pulitzer, com un "què hauria passat" després de patir una doble pneumònia l'any 2000 que gairebé acaba amb la seva vida. Després de molt de temps fugint del possible projecte –i confiant en altres persones per portar les seves obres a la televisió i al cinema–, finalment King ha sucumbit i estrena aquest divendres a AppleTV+ La historia de Lisey adaptada per ell mateix.

Julianne Moore, que també es productora de la sèrie, interpreta la Lisey del títol, una dona que encara no ha assimilat la tràgica mort del seu marit, l'escriptor Scott Landon (Clive Owen), un mestre del surrealisme màgic assassinat fa dos anys per un fan. Encara en un estat emocional molt fràgil, la protagonista s'enfronta a la tasca d'endreçar i buidar l'estudi del seu marit, ple de papers i manuscrits no publicats que fan que no pugui tallar el vincle amb la persona que estimava. Una sèrie d'esdeveniments faran que la Lisey revisqui records del seu matrimoni que ha bloquejat deliberadament de la seva ment. A banda de la seva traumàtica situació personal, la protagonista té una germana gran amb problemes de salut mental que la porten a autolesionar-se. Amb aquest punt de partida, el director xilè Pablo Larraín (Jackie), responsable dels vuit episodis de la sèrie, desenvolupa un univers oníric en què realitat i records es barregen fins a fer difícil diferenciar-los.

Trauma i fanatisme

"La història de la Lisey és molt pròxima a mi. Potser és perquè la vaig escriure després d'estar a punt de morir, però també perquè el personatge m'apel·la de forma directa. És sobre la figura de l'escriptor i d'on venen les idees perquè quan els escriptors creen bones històries entren en un altre món", explica King. L'escriptor assegura que quan va tornar a casa després d'estar hospitalitzat per pneumònia es va trobar que la seva dona havia netejat el seu estudi i que totes les revistes, les fotografies i els records havien desaparegut. "Encara estava bastant malalt i amb el cap poc clar a causa de la febre i vaig pensar que m'havia mort, que era un fantasma", reconeix l'autor, que confessa que va escriure la novel·la com una manera d'imaginar com actuaria la seva dona si ell ja no hi fos.

King ha admès que quan va començar a adaptar la seva novel·la va evitar ensenyar-li els guions a la seva dona, ja que l'obra "és massa pròxima a nosaltres". En canvi, Larraín ha confessat que quan dirigia la sèrie sempre tenia en ment Tabitha King. "D'alguna manera, aquesta sèrie és un testimoni de com és d'important la Tabitha King en la vida de l'Stephen King", diu el director.

La historia de Lisey explora en primera instància la qüestió del dol, però també altres temes, com el fanatisme a través dels seguidors de Scott Landon, una qüestió que King ja ha explorat en altres obres seves com Misery. A la sèrie, la Lisey és assetjada per Jim Dooley (Dane DeHaan), un fan del seu marit que la considera poc digna de l'escriptor i el seu llegat. Quan l'escriptor mor, el Jim vol que es publiquin tots els treballs de Landon que encara no han vist la llum i considera que la Lisey –a la qual anomena despectivament Yoko, per Yoko Ono– està privant el públic de gaudir de nous llibres. Stephen King va escriure el personatge tenint en ment Mark David Champan, l'assassí de John Lennon. "Hi ha persones així i n'he conegut algunes. Simplement esperes que no tinguin una arma o que no s'assemblin al Dooley", explica l'escriptor.